NEWS a l'”Observatori de l’IA” de la facultat: nous models de raonament… suculents!

Aquesta primavera, OpenAI ens sorprèn amb o3, un model multimodal capaç de resoldre problemes complexos amb una claredat sorprenent, i amb o4-mini, que combina velocitat i multimodalitat per interpretar textos i imatges en el mateix diàleg, obrint la porta a presentacions visuals dinàmiques sense perdre el fil de la conversa. Alhora, Google i Gemini ens conviden a experimentar amb Gemini 2.5 Flash, que permet ajustar el nivell de raonament intern per trobar l’equilibri perfecte entre cost i rapidesa en l’anàlisi de grans volums de dades (fins a un milió de tokens), i amb Gemini 2.5 Pro Experimental, dissenyat per afrontar tasques de màxima complexitat —des de generació de codi fins a l’anàlisi multimodal d’àudio i vídeo— amb un rendiment de primera categoria. I a tot això cal sumar-hi que NotebookLM ja fa podcasts de qualsevol de les nostres lliçons en un CATALÀ més que acceptable.

Des del meu punt de vista, aquestes novetats no només obren noves oportunitats com a investigadors, sinó que transformen la manera com podem impartir classes i guiar projectes acadèmics. Imaginem un laboratori virtual que simuli experiments de formulació galènica, un tutor virtual absolutament personalitzat, un assistent d’IA que revisi esborranys de TFG i TFM comentant cada pas o un entorn de Q&A en temps real on esquemes i gràfics cobrin vida mentre els estudiants formulen les seves preguntes sobre qualsevol matèria. I en el vessant científic, les possibilitats cada vegada són més il·limitades: des de resumir automàticament llibres sencers o centenars d’articles, fins a extreure conjunts massius de dades de taules i convertir-les en gràfics interactius, tot sota demanda.

Però no tot són bones notícies. Malgrat que ens vulguin convèncer que en les versions gratuïtes de ChatGPT i Gemini podem provar aquests nous models, la realitat —ja us ho podeu imaginar— és que només estan plenament en ús en les versions de pagament. Gemini ens permet fer més “tastets” (us convido a jugar-hi) I ChatGPT ofereix 5 informes per mes de DeepResearch (proveu-ho!), però, així i tot, mai no hi ha la seguretat de quins models estem fent servir.

En qualsevol cas, aviat serà el moment de posar aquests nous models en pràctica a l’Observatori d’IA de la Facultat. En la propera formació, explorarem com o3, o4-mini, Gemini Flash i Gemini Pro Experimental poden convertir-se en aliats inseparables del nostre dia a dia, i ens convidarà a repensar els límits del que és possible en la recerca farmacèutica i en l’àmbit acadèmic. Tot plegat… molt suculent!

Publicat dins de Formació, IA | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Armènia, neu i espiritualitat a l’ombra de l’Ararat

Armènia, el bressol del cristianisme, és un petit país amb una gran ànima que sorprèn des del primer moment. Durant vuit dies he recorregut un territori ple d’esglésies antigues i monestirs amagats entre muntanyes imponents, moltes vegades vestides de blanc per la neu abundant que acompanya el paisatge. Destaca especialment el llac Sevan, situat al centre del país, amb les seves aigües tranquil·les a 2000 metres d’altitud i el monestir medieval de Sevanavank que vigila des de les altures.

La sensació d’endinsar-se en monestirs com Khor Virap, amb (suposades) vistes espectaculars al mont Ararat, o Tatev, situat al final d’un vertiginós telefèric, és com fer un viatge en el temps. També he gaudit molt recorrent la vibrant capital, Erevan, plena de vida, i amb vistes de l’Ararat i la seva suposada Arca de Noé.

Armènia és un destí ideal per a aquells que busquen una barreja única d’història, espiritualitat i natura. Si disposeu d’una setmana, no ho dubteu: prepareu-vos per descobrir un país petit però ple de sorpreses i a preus més que assequibles.
Publicat dins de Coses meves | Feu un comentari

El BioC, a la Setmana de Conservació de Xipre: cromosomes, jardins i aliances mediterrànies

Del 7 a l’11 d’abril de 2025 s’ha celebrat a Limassol (Xipre) la cinquena edició de la Mediterranean Plant Conservation Week (5MPCW), un esdeveniment clau per al futur de la flora mediterrània, que ha reunit més de 170 participants de 27 països amb un objectiu compartit: construir aliances per conservar la diversitat vegetal a la conca mediterrània.

Des del BioC, i en col·laboració amb el GIBAF, el nostre company Cèsar Blanché ha tingut  el privilegi de participar-hi presentant dues comunicacions. D’una banda, vam donar a conèixer la base de dades CromoCat, una eina que estem desenvolupant per posar els nombres cromosòmics de les plantes dels Països Catalans al servei de la recerca i la conservació. D’altra banda, vam defensar el valor educatiu i conservacionista dels jardins universitaris, prenent com a exemple el jardí docent de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Sembla ser, que aquestes aportacions han estat molt ben rebudes i ens han permès establir noves connexions amb altres grups i institucions mediterrànies, fet que reforça el nostre compromís amb una ciència útil, col·laborativa i arrelada al territori.

Per saber-ne més de les comunicacions:

  • Simon J., Bosch M.& Blanché C. – CromoCat chromosome database as useful tool for Plant Conservation in Catalan Countries – Enllaç abstract (p.151) / pòster
  • Blanché C., Bosch M. &  Simon J.– University gardens as tools for plant conservation and education at the University of Barcelona – Enllaç abstract (p. 152) / pòster
Publicat dins de Congressos, Jornades, Publicacions, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Del laboratori a la publicació, sense humans pel mig: benvinguts als agents d’IA

Sabies que aviat no caldrà que escriguem els nostres propis articles científics? Ja som davant d’una revolució fascinant que canviarà per sempre com es fa ciència: l’era dels agents intel·ligents capaços d’elaborar articles complets a partir de dades d’investigació en brut ja és aquí.

Fa molt poc, un agent anomenat ‘AI Scientist-v2‘ ha aconseguit que un article generat íntegrament per intel·ligència artificial hagi superat el rigorós procés de revisió per parells en una de les conferències internacionals més importants de Machine Learning (ICLR). Sí, has llegit bé: des de la hipòtesi inicial fins a les conclusions, passant per la redacció i les anàlisis estadístiques, tot ha estat elaborat per una IA sense intervenció humana.

El més sorprenent? Aquest article ha rebut puntuacions superiors a les de molts treballs realitzats per investigadors humans, posicionant-se clarament per sobre del llindar mitjà d’acceptació.

Això significa que, ben aviat, podríem veure com la recerca científica es fa molt més ràpida, precisa i eficient gràcies a aquestes eines d’IA capaces de treballar sense descans, generant coneixement nou i de qualitat a partir de dades en brut. Imagina’t les possibilitats: descobertes més freqüents, avanços en medicina, biodiversitat o tecnologia, i una democratització del coneixement científic sense precedents.

Ara bé, també apareixen qüestions importants: com garantim la transparència? Com valorem la qualitat real d’aquests treballs? És ètic publicar recerca escrita íntegrament per ordinadors amb IA? Són preguntes que obren debats intensos, però necessaris, i que marcaran el futur immediat de la investigació.

El que és segur és que aquest avanç no s’aturarà. Estem a punt de veure una autèntica revolució en la manera com fem ciència, una revolució on les màquines ens ajudaran a ampliar els límits del coneixement, accelerant descobriments que beneficiaran la humanitat sencera. Si en vols saber tota la informació, consulta aquest enllaç.

A tu, què et sembla aquest futur? Et fa il·lusió o por? Sigui com sigui, és fascinant!

Publicat dins de NOTÍCIES | Feu un comentari

Escriure i investigar mai havia estat tan fàcil: descobreix el nou Gemini gratuït

Prepara’t per a un canvi de joc en el món de la recerca i la generació de contingut! Google acaba de presentar la nova versió de Gemini, i les seves novetats són senzillament impressionants. Amb la incorporació de la funcionalitat Deep Research, un motor que funciona sota el model 2.0 Flash Thinking i amb una finestra de context d’1 milió de tokens, Gemini està preparat per a transformar la manera en què abordem la creació d’informes acadèmics i textos extensos. I el millor de tot: és completament gratuïta!

Imagineu poder submergir-vos en una quantitat ingent d’informació, amb la capacitat de processar i connectar idees d’una manera mai vista. La funcionalitat Deep Research permet a Gemini explorar a fons diverses fonts, analitzar-les amb una rapidesa sorprenent gràcies al model 2.0 Flash Thinking, i extreure les conclusions més rellevants per al vostre treball. Aquesta capacitat es veu amplificada per una finestra de context d’1 milió de tokens, una quantitat de memòria impressionant que permet a Gemini mantenir la coherència i el fil argumental fins i tot en textos molt extensos.

Què significa això per a tu? Si necessites redactar treballs acadèmics, o simplement necessites generar textos llargs i ben estructurats, aquesta nova versió de Gemini és una eina que no pots deixar escapar. Recorda en les instruccions demanar-li que realitzi recerques exhaustives consultant articles i revistes d’alt impacte d’editorial prestigioses i… preparat per la màgia

La millor notícia de totes és que aquesta potent eina està disponible de manera totalment gratuïta. Així, doncs… A què esperes per a provar-ho?

Et convido a explorar les seves possibilitats i a compartir la teva experiència en els comentaris!

Publicat dins de NOTÍCIES | Feu un comentari

Deep Research d’OpenAI: una eina puntera per a la investigació

Com deu estar de revoltat el món de la IA generativa quan dos dels models capdavanters han llançat, amb poc més de dos mesos de diferència, un model amb exactament el mateix nom: Deep Research!

Avui, doncs, toca parlar d’una nova eina que pot revolucionar la manera com abordem la investigació i la revisió bibliogràfica: Deep Research d’OpenAI. Aquesta eina, recentment llançada, utilitza intel·ligència artificial per generar informes extensos de 20 a 30 pàgines, ben citats i basats en la síntesi de centenars de fonts. Com a model de raonament, triga a respondre entre 5 i 30 minuts, però es calcula que fa una feina equivalent a unes 500 hores d’un investigador si hagués de llegir tots els articles manualment. No cal dir que, com a docents i investigadors, aquesta tecnologia pot esdevenir ben aviat un aliat valuós per estalviar molt de temps i millorar la qualitat del nostre treball científic.

Com sovint passa amb ChatGPT, ara com ara encara no en podem gaudir perquè està restringida als EUA, però (espero i desitjo) que en pocs mesos sigui molt més accessible per a tota la comunitat.

N’he vist un parell de demostracions, atès que Deep Research d’OpenAI només està disponible, de moment, als EUA i en els comptes de 200 euros, que, òbviament, jo no pago. Aquestes demostracions mostren que, fins i tot amb preguntes científiques molt capcioses, el model no té cap problema a respondre amb una revisió bibliogràfica completa. No té res a veure amb el model Deep Research de Google Gemini.

Què ofereix Deep Research d’OpenAI?
  • Revisions bibliogràfiques ràpides: L’eina és capaç de generar revisions exhaustives a nivell acadèmic sobre temes molt específics, identificant fins i tot llacunes en el coneixement. Això pot ser especialment útil per a projectes de recerca (per a TFG!) o per mantenir-nos actualitzats en camps molt punters i en constant evolució.
  • Citacions automàtiques: Deep Research inclou referències a les fonts utilitzades, amb un índex d’”al·lucinacions” molt baix o fins i tot nul.
  • Actualització contínua: Les revisions científiques es podran actualitzar cada pocs mesos, una tasca que per a nosaltres és gairebé impossible de sostenir.

El ressò ha estat tan gran que la revista Nature n’ha fet un article breu d’urgència que, a parer meu, aporta ben poc més enllà d’estar a l’aguait. En destaco dues tendències: els “entusiastes”, que preveuen que les revisions escrites per humans esdevinguin obsoletes aviat, i els “escèptics”, que en destaquen les limitacions, especialment la impossibilitat de l’eina d’accedir a continguts de pagament, com ho són molts dels articles acadèmics més influents. Francament, és una limitació greu.

L’article conclou que, malgrat el potencial, les limitacions de preu actuals i la manca d’accés a coneixement acadèmic de pagament mantenen aquesta IA com a complement—no substitut—de la investigació humana en el moment actual.

Us deixo a sota adjunt l’article de Nature i us animo a estar a l’aguait de Deep Research.

Què en penseu? Creieu que utilitzareu aquesta eina a mitjà termini en els vostres projectes? Si ho desitgeu, deixeu els vostres comentaris en aquest fòrum.

Publicat dins de IA, NOTÍCIES, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La base de dades CromoCat i els jardins universitaris de la UB, protagonistes a la 5a Setmana Mediterrània de Conservació de Plantes

Del 7 a l’11 d’abril de 2025 tindrà lloc a Limassol (Xipre) la 5th Mediterranean Plant Conservation Week (5MPCW), un esdeveniment que reuneix investigadors, conservacionistes i gestors ambientals per debatre estratègies en la conservació de la diversitat vegetal mediterrània. Enguany, el nostre grup de Biologia de la Conservació (BioC) hi tindrà una doble presència destacada amb dues contribucions acceptades pel comitè científic del congrés i que defensarà el Dr. Cèsar Blanché.

Per una banda, s’hi presentarà el treball titulat «CromoCat chromosome database as useful tool for Plant Conservation in Catalan Countries», en el qual es destaca la importància de la base de dades CromoCat com a eina per a la conservació de la flora dels Països Catalans. CromoCat és un repositori en línia que compila dades cariològiques de la flora vascular de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. Actualment, conté més de 71.500 registres cromosòmics de més de 5.000 espècies, i ha esdevingut un recurs clau per a la biologia de la conservació. La base de dades permet identificar unitats evolutivament significatives per prioritzar mesures de conservació, monitoritzar l’impacte d’espècies invasores i estudiar processos d’endemisme i diversificació cromosòmica en un context de canvi global.

D’altra banda, la 5MPCW també acollirà la comunicació «University gardens as tools for plant conservation and education at the University of Barcelona», en la qual es presenten deu anys d’experiència del grup GIBAF en la integració dels jardins universitaris com a eina docent i de conservació. Els jardins de la UB, com el Ferran Soldevila i el de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, s’han emprat en 25 activitats pedagògiques orientades a la conscienciació sobre la biodiversitat i l’ensenyament de la botànica aplicada a la farmàcia. Entre altres iniciatives, s’hi han dut a terme projectes d’aprenentatge servei, guies botàniques amb codis QR, publicacions en el Repositori Digital de la UB i activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquesta doble contribució evidencia el compromís del nostre petit grup de recerca del BioC amb la conservació vegetal i la innovació docent. La participació en la 5MPCW suposa una oportunitat per establir sinergies amb altres centres i reforçar el paper de les dades cromosòmiques i els espais verds universitaris en la gestió de la biodiversitat mediterrània.

Publicat dins de Congressos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari