Formació virtual a la Universidad de Palermo sobre disseny d’assistents d’IA

Els proppassats dimecres 15 i 22 vaig tenir el plaer d’impartir, per a la Universidad de Palermo de Buenos Aires, una formació virtual de 6 hores centrada en el disseny d’assistents d’intel·ligència artificial aplicats a l’educació superior. Van ser dues sessions força estimulants, amb una participació activa i amb interès per part dels assistents, especialment a l’hora de plantejar usos docents concrets, límits, oportunitats i escenaris reals d’implementació.

Al llarg del seminari vam combinar fonaments conceptuals i exemples pràctics, tot reflexionant sobre com aquests assistents poden ajudar en la docència universitària, l’acompanyament de l’estudiantat, la personalització de l’aprenentatge i la generació de recursos. També vam comentar algunes de les novetats més recents del sector, com les noves capacitats de veu de Gemini 3.1 Flash TTS Preview —incloent sortida d’àudio nativa i control del to, accent i estil— i les millores introduïdes per OpenAI en la seva nova generació d’eines d’imatge amb Image-2 per a ChatGPT.

Vull agrair molt especialment a Natalia Irazabal i a Alejandro Castro la invitació, la confiança i l’acompanyament durant aquestes dues jornades. Ha estat un plaer poder compartir idees i experiències amb la Universidad de Palermo a l’altre costat de l’Atlàntic en un àmbit tan viu i tan ple de possibilitats com és el de la IA en educació superior.

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

IA i la creació de materials: reflexions des de l’I Fòrum UPF-UB-SGEL


El passat divendres 17 d’abril vaig tenir el plaer de participar en l’I Fòrum organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i SGEL, que va tenir lloc a la Sala Nau del Campus de Poblenou
. En la meva intervenció, titulada “Más allá del chat: cómo crear asistentes y tutores de IA especializados para el aula”, vaig voler compartir com podem passar de les consultes genèriques a la intel·ligència artificial a la creació d’eines realment útils i personalitzades per a la nostra docència. Vaig parlar sobre la importància de dissenyar arquitectures basades en el “triangle d’or” (rol, coneixement i interacció) i com aprofitar eines com NotebookLM o GPT Custom per prototipar tutors socràtics o simuladors que tinguin un impacte directe a les nostres assignatures.

Va ser una jornada molt completa malgrat no em vaig poder quedar fins el final on també vam poder reflexionar sobre l’apassionant repte de redactar manuals de llengua i la complexa labor mediadora de l’editor per satisfer les necessitats de docents i alumnes. També es va analitzar la utilitat de l’anàlisi de necessitats i les dimensions culturals a l’hora de dissenyar materials per a fins específics, com el món dels negocis. Totes aquestes idees es van posar en comú en una taula rodona final on vam debatre com el disseny de materials és, en essència, un procés pedagògic compartit que connecta l’aula amb la pràctica editorial.

Sempre fa il·lusió comprovar que la gent esta força interessada en tot el que vam explicar, generant un espai de diàleg viu (sobretot durant la pausa-cafè) on es van poder resoldre alguns dubtes del públic. Per últim, vull agrair a la professora Alicia Catalá i a SGEL que em convidessin i m’acompanyessin en aquesta experiència tan gratificant.

Publicat dins de Formació, Xerrades | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Vuit dies entre poblets de conte, muntanyes i bona teca: escapada a l’Alsàcia i la Selva Negra

Hi ha viatges que es fan per descansar, n’hi ha que es fan per descobrir, i n’hi ha que, sense buscar-ho massa, acaben sent una bona combinació de paisatge, poblets de postal i plats que et reconcilien amb el món. Això és exactament el que m’ha passat en aquests vuit dies de Setmana Santa entre l’Alsàcia francesa i la Selva Negra alemanya.

Ha estat un viatge amb cotxe d’aquells que entren pels ulls des del primer moment. D’una banda, els pobles alsacians, tan ben arreglats i acolorits que semblen fets expressament perquè els miris embadalit a cada cantonada. De l’altra, la Selva Negra, amb aquell punt més muntanyós, més forestal, més de “carretera 500” panoràmica, miradors, muntanyes, llacs i aire fred que et desperta de cop.

L’Alsàcia m’ha regalat sobretot poblets preciosos. Passejar per pobles com Colmar, Riquewihr o Eguisheim durant la primavera és una delícia. Les façanes de colors, les flors als balcons i les teulades punxegudes et transporten a una altra època. És com entrar dins d’una il·lustració infantil.

La Selva Negra (Schwarzwald), en canvi, té una altra energia. Aquí el protagonisme el tenen els boscos infinits, les carreteres que serpentegen entre vessants, i que convida a fer ruta, a enllaçar parades, a pujar cap a un mirador, acostar-se a un llac, baixar després a un poble i tornar a enfilar-se cap a una altra vall. Una caminada vora el llac Titisee,  la visita a les cascades de Triberg o l’esplèndida ciutat de Friburg son parades obligatòries. El so de l’aigua i l’olor de bosc humit són la millor teràpia per carregar piles!

I és també un viatge pel paladar. A l’Alsàcia no ens hem pogut resistir a una bona Flammekueche (aquella mena de pizza finíssima amb crema, ceba i cansalada). A la Selva Negra el premi se l’emporta el pastís Schwarzwälder Kirschtorte (el pastís de la Selva Negra original). Nata, cireres, xocolata i aquell toc de kirsch… és simplement glòria beneïda. I per dinar o sopar unes bones salsitxes alemanyes que n’hi ha de moltes menes.

He tornat amb aquella sensació que deixen els viatges rodons: haver vist molt, haver gaudit pujant muntanyes plenes de neu i visitar poblets encantadors. De vegades, la fórmula de la felicitat viatgera mig improvisada és bastant més simple del que sembla.

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Més de quaranta estudiants de Botànica Farmacèutica assisteixen a la taula rodona sobre intoxicacions per plantes a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Més d’una quarantena d’estudiants dels nostres grups M1 i M2 de Botànica Farmacèutica de 1r del grau de Farmàcia van assistir ahir 23 de març de 2026 a la taula rodona “Actualització en intoxicacions per plantes”, celebrada al Saló d’Actes de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. L’activitat, organitzada per la Secció Segona (Biologia i Farmacologia), va reunir especialistes de primer nivell per reflexionar sobre un tema de gran interès acadèmic, sanitari i social: les intoxicacions causades per plantes.

L’acte va comptar amb la introducció i moderació del Dr. Cèsar Blanché i qui va fer extensiva la invitació als estudiants de grups de matí. Les intervencions van abordar les intoxicacions per plantes des de perspectives complementàries: la dimensió històrica i la incidència actual, els riscos associats a les activitats de muntanya, i els casos recents en ambients urbans juntament amb el marc legislatiu vigent. Hi van participar el Dr. Santiago Nogué, el Dr. Ivan Torres, el Dr. Emilio Salgado i el mateix Dr. Cèsar Blanché.

La nombrosa presència d’estudiants que van emplenar gairebé l’esplèndida sala, posa de manifest l’interès creixent per una botànica farmacèutica connectada amb la realitat assistencial i amb els problemes de salut pública. Lluny de percebre les plantes només com a fonts de principis actius o com a elements del patrimoni natural, aquesta activitat va permetre entendre també la seva cara menys coneguda: la del risc toxicològic, els errors d’identificació, els usos inadequats i la necessitat d’una educació científica rigorosa.

Des d’una perspectiva docent, l’assistència a aquesta sessió representa també una manera d’obrir l’aula a contextos professionals reals. El contacte directe amb toxicòlegs, clínics i botànics experts ajuda l’alumnat a situar els continguts de l’assignatura dins un marc aplicat, interdisciplinari i plenament actual. En aquest sentit, iniciatives com aquesta reforcen una formació universitària que no es limita a transmetre coneixements, sinó que convida a interpretar-los críticament i a reconèixer la utilitat social de la botànica farmacèutica.

Per últim vull agrair a la professora Dra. Estefany Goncalves l’organització d’aquesta activitat acadèmica voluntària i també l’interès, la implicació i la participació de tots els estudiants que van assistir a aquesta activitat, que contribueix a enriquir la seva formació més enllà de les parets de l’aula. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Publicat dins de Docència, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Una nova manera d’ensenyar: èxit de la 2a. edició del curs sobre assistents d’IA de l’IDP-ICE

El proppassat 17 de març vaig finalitzar el curs de formació de l’IDP-ICE de la Universitat de Barcelona dedicat al disseny d’assistents d’IA per a la docència universitària, una proposta pensada per ajudar el professorat a fer un pas més enllà de l’ús generalista de la intel·ligència artificial i començar a imaginar, construir i adaptar assistents realment útils per a les seves assignatures.

Al llarg de la formació, estructurada en una sessió virtual i una altra de presencial, es van treballar tant els fonaments conceptuals dels models actuals com la seva aplicació pràctica en entorns docents reals. Es va reflexionar sobre les noves capacitats de raonament, interacció i comportament agèntic dels sistemes d’IA, però sobretot es va posar el focus en allò que avui és més rellevant per al professorat: com convertir aquestes eines en assistents personalitzats, alineats amb els continguts, l’estil pedagògic i les necessitats de cada matèria.

Un dels aspectes més valuosos del curs ha estat precisament aquest enfocament aplicat. Lluny de quedar-se en una aproximació teòrica, la formació va permetre explorar com crear tutors socràtics, guies de pràctiques, simuladors de casos i altres perfils d’assistents docents, a partir de materials propis i amb eines com NotebookLM, Gems o GPT Custom. La voluntat era clara: que cada participant pogués començar a construir una base sòlida per transferir aquest coneixement al seu context docent immediat.

També hi va haver espai per abordar qüestions imprescindibles com la validació de les respostes, la privacitat de les dades i la necessitat d’un ús ètic i responsable de la IA a la universitat. En un moment de canvi accelerat, aquesta mirada crítica és tan necessària com l’entusiasme per les noves oportunitats.

Més enllà dels continguts, voldria destacar especialment el gran interès, la participació activa i les ganes d’aprendre de tots els i les col·legues assistents. Ha estat molt estimulant compartir aquest espai amb professorat disposat a experimentar, a fer-se preguntes de fons i a pensar com la IA pot contribuir a una docència més personalitzada, més eficient i també més reflexiva.

Moltes gràcies a totes i a tots els participants per l’actitud, l’energia i la implicació al llarg de les 6 hores llargues del curs. Quan hi ha curiositat, generositat i voluntat real d’innovar, la formació es, per a mi, un autèntic plaer.

Publicat dins de Formació, IA, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Repensant l’avalació: més enllà de la por a la IA

Avui he tancat la darrera sessió de la formació Redisseny de l’avaluació universitària en grups grans amb assistents d’IA. Han estat tres sessions intenses, sumant un total de 9 hores de debat i aprenentatge mutu amb docents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) compromesos a fer un pas endavant en la seva pràctica docent avaluativa.

Com a formador, la meva prioritat no era parlar de “detecció” de plagi o de males praxis, sinó de fer un “canvi de xip” per a redissenyar l’avaluació per fer-la més autèntica i compatible amb el nou context tecnològic de la IA. Hem treballat per transformar l’enfocament clàssic cap a un model d’avaluació continuada més actual, sostenible i mínimament resistent a l’IA.

Els punts clau que hem explorat han estat:

  • Assistents personalitzats: Hem après a construir tutors d’IA i bases de coneixement amb materials propis (utilitzant eines com NotebookLM) per guiar l’estudiant en lloc de donar-li la resposta feta.

  • Activitats robustes: Disseny d’evidències d’aprenentatge que resisteixen l’ús acrític de la IA i que fomenten la reflexió crítica.

  • Eficiència docent: Com reduir la càrrega de gestió en grups grans sense perdre el criteri acadèmic ni el seguiment de l’alumne.

Marxar d’una formació amb la sensació que els participants ho han aprofitat i han après nous enfocaments d’activitats molt rupturistes, és la millor recompensa. L’avaluació del futur ja és cada vegada més a prop, i no es tracta de prohibir la IA, sinó de saber-la integrar per potenciar l’aprenentatge significatiu.

Gràcies a tots els participants que heu compartit aquestes sessions amb mi. Seguim innovant 😉

Publicat dins de Formació, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Feedback sense fronteres o com democratitzar l’atenció a l’estudiant mitjançant la IA

Avui he tingut el plaer de participar en el seminari “Intel·ligència Artificial i Feedback en els processos d’avaluació formativa”, celebrat a la Sala Margarida Comas del Campus Mundet (UB), i l’experiència no podria haver estat més gratificant.

Abans d’entrar en matèria, vull fer una menció especial d’agraïment a la professora Elena Cano per haver-m’hi convidat. La seva gestió i empenta han estat el motor d’aquesta trobada amb una organització de deu. No només per la qualitat acadèmica de les ponències, sinó per l’èxit aclaparador de convocatòria: veure la sala plena a vessar és el millor indicador que la comunitat universitària té gana de debatre sobre com la IA pot transformar l’aprenentatge. Gràcies, Elena, per fer-ho possible i per cuidar cada detall!

La meva aportació ha estat en el marc de la taula rodona sobre experiències d’innovació docent. En la meva intervenció, titulada Feedback sense fronteres: IA generativa per transformar les tutories acadèmiques, he abordat el problema del “coll d’ampolla” que sovint es produeix en el feedback tradicional, especialment en assignatures amb grups nombrosos on el suport personalitzat és un recurs escàs. He presentat una proposta innovadora basada en un ecosistema dual d’IA que combina GPT Custom, actuant com un “entrenador socràtic” que guia l’estudiant a través de pistes en lloc de donar respostes directes, i NotebookLM, que serveix com una “biblioteca intel·ligent” ancorada exclusivament en materials docents del professor. Aquesta arquitectura permet la democratització del feedback, oferint a tots els alumnes un espai segur i disponible les 24 hores per validar dubtes, reduir l’ansietat i transformar-los de consumidors passius en verificadors actius del seu propi procés d’aprenentatge.

Marxo amb la sensació, com sovint esmento, que aquest és només el principi d’un canvi profund (disruptiu!) a les nostres aules. Sembla que es compartiran tots els materials (presentacions) i les conclusions. De moment aquí teniu la meva si voleu tafanejar un xic més 🙂

Publicat dins de NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari