Aquesta setmana el nostre grup ha participat a la III Trobada Nacional de Col·leccions Patrimonials Universitàries, organitzada per la Red Española de Patrimonio Universitario i acollida per la Universitat de Barcelona els dies 20 i 21 de maig de 2026. La trobada ha reunit experiències molt diverses al voltant de la documentació, conservació, digitalització i difusió del patrimoni universitari.
En aquest marc, el nostre company, en Cèsar Blanché, va presentar la comunicació “Eines digitals de gestió i de suport a la difusió de la Col·lecció de plantes vives del Jardí Ferran Soldevila de la UB. Recorregut virtual 3D als jardins universitaris”, signada per Cèsar Blanché, Maria Bosch, Estefany Goncalves i jo mateix en representació del Grup d’Innovació Docent de Botànica aplicada a les Ciències Farmacèutiques —GIBAF—.
La comunicació posava en valor una idea que per a nosaltres és central: els jardins universitaris no són només espais verds ornamentals, sinó col·leccions vives, recursos docents, espais de salut, refugis climàtics i patrimoni universitari en sentit ple. En el cas del Jardí Ferran Soldevila, aquest valor és encara més evident pel seu caràcter històric, pel seu reconeixement com a col·lecció patrimonial de la UB i pel seu ús continuat com a espai d’aprenentatge.
La presentació va estructurar quinze anys d’experiència del GIBAF al voltant de tres línies principals. La primera és el treball de catalogació, senyalització i elaboració de fitxes web de les espècies del jardí, amb participació dels estudiants en activitats d’aprenentatge servei. Aquesta dimensió és especialment interessant perquè els estudiants no només aprenen botànica: contribueixen a fer visible, ordenat i accessible un patrimoni que forma part de la universitat.
La segona línia és més discreta però essencial: la gestió del reg. En una col·lecció de plantes vives, la primera obligació patrimonial és que les plantes continuïn vives. El context de sequera dels darrers anys ha fet evident la necessitat de sistemes més racionals, programables i sostenibles, capaços de reduir consum d’aigua i de facilitar la feina de manteniment sense perdre de vista la conservació de la col·lecció.
La tercera línia, i probablement la més visible des del punt de vista docent, és el projecte de visita virtual 3D en 360 graus. A partir d’imatges obtingudes amb una càmera Insta360 X4, s’ha creat un recorregut virtual pel jardí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, integrat a la plataforma Kuula, amb punts de recorregut, etiquetes, codis de color i enllaços a informació botànica complementària. El projecte ha estat concebut com una experiència pilot de suport a la docència de Botànica Farmacèutica, però també com una alternativa més sostenible, actualitzable i menys vulnerable que la senyalització física tradicional.
Un aspecte que em sembla especialment rellevant és que la proposta va despertar interès més enllà de la botànica. Després de la comunicació, companys d’altres àmbits patrimonials universitaris, com les col·leccions de Ciències de la Terra, es van interessar pel model de participació dels estudiants i pel seu possible encaix en activitats d’aprenentatge servei. Aquest és, probablement, un dels millors indicadors que el projecte pot tenir recorregut: quan una experiència nascuda en un jardí botànic universitari pot inspirar altres col·leccions i altres disciplines.
Personalment, crec que aquesta mena de projectes mostren molt bé cap on pot evolucionar la innovació docent universitària quan es vincula amb problemes reals: catalogar, preservar, explicar, fer accessible i actualitzar un patrimoni viu. No es tracta només d’afegir tecnologia a una activitat clàssica, sinó de repensar com els estudiants poden aprendre mentre contribueixen a un servei útil per a la institució i per a la societat.
La presentació a la REPU 2026 ha estat, doncs, una bona oportunitat per explicar una trajectòria col·lectiva, però també per constatar que els jardins universitaris poden ocupar un lloc propi dins el patrimoni acadèmic: com a espais de memòria, de biodiversitat, de docència i d’innovació.
