Connectant biodiversitats: de les bases de dades de Barcelona als seminaris de Montevideo

Ahir vaig tenir l’oportunitat de participar en un seminari organitzat pel Dr. Mauricio Bonifacino a la Facultat d’Agronomia de la Universidad de la República a Montevideo, on vaig compartir la nostra experiència en l’aplicació de noves tecnologies per a l’estudi i la divulgació de la biodiversitat vegetal.

Vull agrair especialment al Dr. Bonifacino la seva generosa invitació i l’excel·lent acollida que vaig rebre a la Facultat. La seva hospitalitat i la càlida rebuda de tot l’equip van fer que la jornada fos tant enriquidora com agradable.

Durant la conferència, vam explorar com les bases de dades botàniques, les aplicacions mòbils i les eines d’intel·ligència artificial estan transformant la manera com estudiem, documentem i compartim el coneixement sobre les plantes. Des del treball que fem al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) de la Universitat de Barcelona, hem pogut comprovar com aquestes tecnologies faciliten l’accés a la informació científica i permeten fer arribar el coneixement botànic a un públic cada vegada més ampli.

Va ser una experiència molt enriquidora poder compartir perspectives amb els col·legues uruguaians i descobrir els projectes i iniciatives que s’estan desenvolupant a la regió. Aquests intercanvis són fonamentals per avançar en la documentació i conservació del nostre patrimoni vegetal.

Gràcies de nou al Dr. Bonifacino, a (l’aviat Dra.) Claudia Da Luz i a tota la comunitat de la Facultat d’Agronomia per fer possible aquest seminari.

 

Publicat dins de Conferències, NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Bases de dades, aplicacions mòbils i IA: la meva sessió al Darwinion de Buenos Aires

El proppassat 30 d’octubre vaig tenir el privilegi d’impartir el seminari «Bases de datos, aplicaciones móviles e inteligencia artificial para el conocimiento de la biodiversidad vegetal», organitzat per l’Instituto de Botánica Darwinion (CONICET – ANCEFN). La sessió, conduïda en format presencial i també online, va permetre compartir l’estat actual de la informàtica de la biodiversitat i reflexionar sobre com les eines digitals —des de les grans bases de dades fins a les aplicacions mòbils i els models d’IA generativa— estan redefinint la manera com accedim, gestionem i integrem el coneixement botànic. Al final vàrem tenir temps de compartir un parell de “demos” per tal de veure les potencialitats de les apps mòbils enriquides amb la IA.

Vull expressar el meu agraïment al director del Darwinion, el Dr. Raúl Pozner, per la seva invitació, per l’organització del seminari i per l’excel·lent acollida institucional. Ha estat una oportunitat magnífica per enfortir vincles científics i explorar noves línies de col·laboració entre el Darwinion i la Universitat de Barcelona en projectes de digitalització i integració de dades botàniques.

La vitalitat del Darwinion en la Flora del Cono Sud i l’interès dels seus investigadors confirmen que l’ecosistema de la biodiversitat a l’Argentina està en un moment de transformació molt estimulant. Espero que ben aviat podem veure la nova aplicació que estan finalitzant per fer arribar aquesta Flora a tota la ciutadania. Sort!

Publicat dins de Conferències, NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Formació en IA o quan la Intel·ligència Artificial connecta amb la passió per la docència

Hi ha dies que et reconcilien amb la professió. Aquesta setmana he tingut la immensa sort de compartir coneixements i, sobretot, il·lusió, en el curs “Disseny d’assistents d’IA personalitzats per a la docència universitària“. I si he de resumir l’experiència en una paraula, seria “inspiradora”.

L’objectiu era ambiciós: anar més enllà de l’ús genèric de la intel·ligència artificial per capacitar el professorat en la creació d’eines pròpies, alimentades amb el contingut de les seves assignatures. Volíem passar de la teoria a la pràctica, del “què pot fer la IA” al “què puc fer JO amb la IA per als meus estudiants”. I la resposta dels participants ha superat totes les expectatives.

Des de la primera sessió virtual, on vam establir les bases conceptuals i vam explorar com un assistent pot adoptar un rol socràtic, ja es palpava en l’ambient una curiositat genuïna. Però va ser a la sessió presencial on em vaig sentir més cofoi. Veure un grup de docents, cadascú amb els materials de la seva matèria, entenent com construir pas a pas les seves pròpies bases de coneixement amb eines com els Gems o NotebookLM, ha estat una autèntica meravella. El més gratificant, el que realment m’emporto del curs, és la seva predisposició, les ganes d’experimentar i, sobretot, la visió pedagògica que hi havia darrere de cada pregunta. Ningú no buscava un simple “copiar i enganxar”; tots volien crear recursos que realment aportessin valor, que servissin de guia metodològica o que permetessin als seus alumnes interactuar amb el temari d’una forma completament nova.

Crec sincerament, que al final de la jornada, l’objectiu s’havia complert. Molts dels assistents no només van sortir amb les idees clares, sinó amb una idea d’un prototip funcional sota el braç, a punt per ser testat en el seu context acadèmic real. I força participants així m’ho van fer saber per escrit.

Aquesta formació m’ha confirmat una cosa: quan la tecnologia es posa al servei d’una vocació tan forta com la docent, els resultats són extraordinaris. Gràcies a tots els participants per la vostra energia i ganes d’innovar. Ha estat un autèntic plaer!

Publicat dins de Formació, IA, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Jornada GID PharmaFood: la llavor d’una comunitat innovadora a la facultat

Quina gran jornada la que vam viure el passat dimecres 1 d’octubre a la nostra Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació! La 1a Jornada de Grups d’Innovació Docent “GID PharmaFood” no només va complir les expectatives, sinó que les va superar amb escreix, deixant un ambient d’optimisme i col·laboració ben viu. I el més prodigiós, vàrem acabar 5 minuts abans de l’hora prevista!

Des de primera hora del matí, amb la benvinguda institucional de la Dra. Conxita Amat, Vicerectora de Política Docent, es palpava en l’ambient que no seria una trobada qualsevol. L’Aula Magna presentava una bona entrada (108 inscrits oficialment), plena de professorat amb un interès comú: conèixer, compartir i, sobretot, posar en valor la molta feina que s’està fent en innovació al nostre centre.

Els 14 Grups d’Innovació Docent (GID) van ser els autèntics protagonistes. A través de presentacions àgils i plenes de contingut (10 minuts de topall), vam poder descobrir projectes inspiradors que van des de noves metodologies a l’aula fins a l’aplicació de tecnologies d’avantguarda per millorar l’aprenentatge. Va ser una demostració brillant del dinamisme, la creativitat i el compromís del nostre professorat. Però si hi va haver un moment que va resumir l’esperit de la jornada, va ser la pausa-cafè i la sessió de pòsters. Més enllà d’un simple descans, el vestíbul es va transformar en un formiguer d’idees, converses animades i un networking de gran qualitat. De segur es van forjar sinergies, es van intercanviar contactes i, el més important, es va enfortir el sentiment de comunitat.

El comentari generalitzat en acabar era unànime: “Això s’ha de repetir”. L’objectiu de crear un espai comú s’havia assolit plenament, però l’energia generada demanava continuïtat. La predisposició dels participants a embarcar-se en futures edicions era evident. Així, doncs, aquesta primera jornada no ha estat un punt final, sinó un punt de partida. S’han posat els fonaments perquè aquesta mena d’esdeveniment tingui continuïtat i que es converteixi en una cita ineludible per a tots els interessats en l’excel·lència docent.

Ara, després del balanç, toca fer una petita publicació en obert amb totes les ponències i amb DOI per ser citable. En tinc la responsabilitat i mica en mica ja va prenent forma.

Enhorabona al vicedeganat acadèmic per l’organització i a tots els GID i assistents per fer d’aquesta primera edició un èxit rotund.

La llavor està plantada. Ara, a esperar amb il·lusió la collita de la segona edició!

Publicat dins de Innovació Docent, Jornades | Feu un comentari

Un pòster, moltes idees: crònica del II Congrés de Botànica de la SEBOT-2025

 

Fa poc vaig tenir el plaer de ser a Sevilla, una ciutat que sempre t’abraça amb el seu encant i la seva (moderada) calor, per assistir durant quatre dies al II Congrés de Botànica de la SEBOT (SEBOT 2025). Més enllà de l’ambient vibrant del centre de la ciutat on estava hostatjat l’oportunitat de reconnectar amb la comunitat botànica va ser, com sempre, ben inspiradora.

El motiu principal del viatge va ser presentar en format pòster el projecte ChromoDB.net, una base de dades que centralitza i depura dades citogenètiques de plantes. La nostra presentació, titulada “Proyecto ChromoDB.net: depuración, estandarización y trazabilidad de datos citogenéticos. El caso de la revista Lagascalia como estudio piloto”, va ser un punt d’inici per mostrar a la comunitat aquest nou recurs, que busca posar ordre a la dispersa informació citogenètica de publicacions científiques. Vam poder explicar les seves característiques clau, com la qualitat de les dades, la traçabilitat completa de cada registre fins a la seva publicació original i l’adherència als principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) per garantir que la informació sigui oberta i usable per a tothom.

A la pràctica, l’experiència va ser un èxit, tot i que hi va haver un petit desafiament logístic. Com molts altres, em va tocar defensar el meu pòster durant les pauses per al cafè, però la meva ubicació era una mica allunyada de la zona del ‘coffee break‘. Això va fer que tingués menys visites de les esperades, ja que la gent aprofitava les pauses per fer xarxa i no es desplaçava gaire. Un aspecte a tenir en compte per futures edicions!

Un dels temes que més va destacar en el congrés va ser, sense cap mena de dubte, l’interès creixent per les plantes al·lòctones. Es van dedicar ni més ni menys que tres sessions diferents amb aquesta temàtica, un fet que subratlla la importància que està prenent en la recerca botànica actual. Aquesta atenció em va donar moltes idees per a un nou projecte: una aplicació per a dispositius mòbils sobre plantes al·lòctones dels Països Catalans. Ja he pensat en una estructura base per a l’app 🙂

Aquestes idees, combinades amb la visió del projecte ChromoDB, m’han inspirat per continuar explorant noves maneres de fer que la botànica sigui més accessible i útil per a la comunitat. En definitiva, el congrés de la SEBOT a Sevilla va ser una bona experiència i un recordatori que la curiositat i la passió per les plantes continuen sent el motor de la meva feina.

Publicat dins de Congressos, Congressos, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Parlant de l’absentisme en les VIII Jornades del REDICE

Avui he tingut la gran sort de tornar a les VIII Jornades de Recerca en Docència del REDICE, un espai que sempre m’ha semblat interessant per compartir i aprendre sobre allò que ens apassiona: millorar com a docents tot fent un xic de recerca. Aquest any, la invitació ha estat especial, ja que m’han convidat a participar en una taula rodona sobre un tema que fa anys que m’ocupa (i em preocupa): l’absentisme a les nostres aules universitàries.

La invitació venia a tomb dels cinc projectes REDICE que vaig tenir el plaer de coordinar des del grup d’innovació docent GIBAF, on exploràvem com la semipresencialitat podia ser una via per reconnectar amb els estudiants i fer front a la desvinculació. Ha estat una oportunitat fantàstica per recordar l’enfocament de fa uns anys amb la nova realitat actual i posar en comú aquelles experiències i conclusions.

He tingut l’honor de compartir la taula amb companys de gran nivell com Max Turull Rubinat, Xavier M. Triado i Ruben David Fernández. El debat ha estat d’allò més interessant, ple de matisos i perspectives diferents però complementàries. Tot plegat, sota la batuta de la Mercedes Torrado, que ha moderat la sessió amb una professionalitat i proximitat que s’agraeixen enormement, i amb qui sempre és un plaer col·laborar. Conversar amb ella amb un cafetó als dits abans de començar, ha fet que tot fos més fàcil i fluid.

Però el dia no s’ha acabat aquí. També ha estat un orgull fer costat a la Katia Pozos, que és qui ara lidera amb empenta el nou projecte REDICE MapAI-UB: Mapa Digital i Interactiu dels Usos Educatius Innovadors de la IA en la Universitat de Barcelona en el qual també estic participant. Ha presentat el nostre treball actual a la sessió de pòsters, al mig de la pausa cafè i en un ambient ben relaxat.

En definitiva, una jornada intensa i molt profitosa per mantenir el contacte amb companys/es que feia temps no coincidíem.

Publicat dins de Innovació Docent, Jornades | Etiquetat com a , , , , , , , , | Feu un comentari

Viatge d’estiu intens al Pakistan del Nord

El Pakistan del nord és un territori que et deixa, literalment, sense paraules. Travessar la carretera del Karakorum -la més alta del món- és com endinsar-se en un immens llibre de geologia i aventura, on cada revolt et regala un paisatge nou. He tingut la sort de dormir sota el Nanga Parbat de 8.125 m i veure de ben a prop altres gegants de més de vuit mil metres com el Gasherbrum o el K2 (el segon cim més alt del món) que, tot i amagat sovint darrere els núvols, imposa només de saber que és allà.

A les valls de Hunza i de Nagar, la vida transcorre amb una calma que contrasta amb l’extrema virulència del riu Indus i els vessants verticals que semblen caure (a voltes de veritat) sobre la carretera. A prop de Passu, les agulles de roca s’enfilen cap al cel com si fossin catedrals naturals, i caminar per sobre dels antics ponts penjants és una experiència que et posa a prova.

Però aquest viatge també té l’altra cara: esllavissades per culpa del desglaç de les glaceres que tallen els camins ja molt atrotinats, controls militars constants, i escortes de l’exercit en alguns trajectes i la sensació que la seguretat al nord-oest del país és fràgil amb els talibans fent de les seves. La natura i la història d’aquest lloc recorden a cada pas que no és una destinació fàcil ni còmoda, i que cal viatjar-hi amb respecte i amb ulls ben oberts.

Marxo amb la sensació d’haver viscut una aventura autèntica i irrepetible: he vist muntanyes que són mites de l’alpinisme i he après que la bellesa més intensa sovint conviu amb la fragilitat més punyent. Un viatge que no deixa indiferent i que es queda gravat, per sempre, dins la memòria.

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari