Joan Simon

Anys…. molts anys… tants com 36!

De fet, la meva primera publicació de recerca que ara, finalment, s’ha digitalitzat gràcies al CRAI de la UB. Un goig compartir-vos el que abans s’anomenava Tesis de Llicenciatura (vulgarment tesina) i que en va facilitar la titulació de Farmàcia un xic diferent i va fer de porta d’entrada a la carrera professional com a professor.

El títol d’aquest treball és Revisió biosistemàtica del gènere Consolida S.F. Gray a la península Ibèrica i Illes Balears i en van ser els directors el Dr. Cèsar Blanché i Vergés i el Dr. Julià Molero Briones. De fet, el seu origen va ser un subproducte de la tesi doctoral d’en Cèsar Blanché que versava sobre el gènere Delphinium molt proper a Consolida. Les espècies investigades van ser Consolida ajacis, Consolida orientalis, Consolida pubescens i Consolida mauritanica i totes elles es van reconèixer posteriorment per a Flora Iberica. El més divertit de l’assumpte és que trenta-sis anys després, tornem als “orígens” des del punt de vista nomenclatural i ara sembla que per ser una branca polifilètica calgui anomenar-les com a Delphinium ajacis, Delphinium pubescens i Delphinium mauritanicum. I per més conya, les dades genètiques sembla que apunten al fet que el que s’anomenava Consolida orientalis hagi d’incloure’s dins de Delphinium ajacis. En resum que dels noms científics de les plantes no se n’ha salvat ni un. Amb tot, les dades morfomètriques i cariològiques continuen sent del tot vàlides i fiables i se’n van publicar tres articles en bones revistes científiques.

No us aconsellaré pas que ho reviseu, però si en teniu curiositat de com s’escrivia abans dels ordinadors amb una màquina electrònica (si, si, “electrònica”) i podeu donar un cop d’ull en aquesta adreça o directament al PDF.

Bons records, flors precioses… i molt, molt d’esforç abocat en aquesta petita (gran, per a mi) obra 😉

Després de gairebé dos anys de “sequera” pel que fa a conferències en les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran (la darrera va ser el febrer de 2020), finalment ahir vaig tenir el goig de ser convidat al cinema de Calella per impartir una d’aquestes conferències. Altres vegades ja he manifestat la meva satisfacció de compartir coneixement sobre plantes medicinals entre persones d’edat que, gairebé sempre, tenen una estima especial al món vegetal. Però poder gaudir de l’escalf del públic assistent i veure’ls veritablement interessats… no té preu! Durant el 2021 havia fet algunes conferències “enllaunades” tot imaginant-me com ho devien viure la gent gran. En definitiva, friso pel ràpid retorn a la vella normalitat de les xerrades presencials i agraït a les Aules Universitàries de la Gent Gran de Calella per oferir-me la possibilitat d’estrenar-me aquest 2022.

Amb l’ajut inestimable d’en Daniel Schweich (quina capacitat de treball la seva!) finalment ja tenim versió electrònica del llibre «Guia ilustrada de los Cactus del Paraguay» del qual en soc autor juntament amb l’experta cactóloga Ana Beatriz Pin. Aquest llibre, escrit en castellà, és fruit de la meva estada a Paraguai com a postdoctorant i es va publicar l’any 2004. Té volgudament un format concís amb poc menys de 200 pàgines per donar a conèixer de manera sintètica els cactus d’aquest país. No cal dir que no en soc pas expert en cactus i menys al Paraguai i la meva feina va ser de compilació de l’enorme quantitat d’informació i material gràfic que si té l’experta en cactus del Paraguai (i bona amiga) Ana Beatriz Pin. Cal considerar, doncs, que no és pas un document rigorosament científic, però tampoc un simple llibre divulgatiu i cal destacar-ne la revisió extensa que es fa de cadascuna de les espècies presents al Paraguai.

Tanmateix a aquest llibre li cal una revisió a fons en una segona edició que, em consta, ja s’hi està treballant. Als aspectes taxonòmics i nomenclaturals els hi cal un bon repàs i actualitzar el llistat d’espècies present a Paraguai.

En Daniel Schweich ha fet una més que excel·lent tasca digitalitzant tot el llibre pacientment a partir dels originals en una versió de PageMaker. I aprofitant aquesta feina s’han corregit aspectes formals menors. El llibre electrònic es troba allotjat en l’espai web Au Catus Francophone del qual n’és administrador el mateix Daniel (el podeu descarregar des de la pàgina web o des d’aquest enllaç). És tot un honor per a mi poder estar en aquesta magnífica web amb prop de 25 anys d’història i tot un referent en el món divulgatiu dels cactus. Mil gràcies, Daniel!

Per últim, no voldria deixar d’esmentar la meva idea de crear una app per a mòbils per donar a conèixer els cactus del Paraguai com una fórmula ràpida per corregir els errors de la primera edició i a l’espera del llibre en la seva segona edició. Com sempre, llàstima que em falti temps per a tot…

No és bo deixar perdre oportunitats i com que a la deessa “Ocasió” la pinten calba (fet que s’atribueix a l’escultor grec Fídies) vàrem posar rumb de fi d’any al car i massificat nord d’Espanya aprofitant l’engarjolament nadalenc de l’Òmicron.  De les raquítiques coses bones que ens deixa la COVID (crec que això s’acaba) una és la de poder descobrir llocs més propers que sempre es deixen de costat pels indrets més exòtics (sort del pont de desembre a Ucraïna!). Amb aquesta pauta, he aprofitat durant els dos anys de la pandèmia per finalitzar el repte de visitar totes les 44 províncies peninsulars amb les capitals i racons més representatius de cadascuna d’elles. I repte aconseguit amb Ourense i Pontevedra que eren les dues darreres que em quedaven. Ruta amb cotxe de 10 dies amb poca gent a la carretera i hotel rebentats de preu. I un Cap d’Any a la mega il·luminada Vigo amb la incidència més gran de Covid de tota Galícia. Espectacular!

Perquè deu ser que ningú-ningú vol ser coordinador/a de secció departamental a la nostra unitat??? Fàcil, molta feina i només mal de caps a canvi… o sigui, un “marró” de nassos. Al final, s’acaba fent “a sorts” i finalment la (mala) sort m’ha tocat. En resum, enguany els Reis a més del carbó habitual em porten aquest càrrec que exerciré tan bé com sempre com intento fer amb totes les meves altres responsabilitats acadèmiques. I, malgrat tot, BON ANY a tothom!

Pinten bastos i ensumo que ens tornaran a recloure per Nadal. Que millor que passar, doncs, aquest llarg pont a la desconeguda ciutat de Kíev, no? Diuen d’Ucraïna que és una magnífica destinació per viatjar i gaudir de les seves possibilitats: ho subscric. Kíev és una ciutat meravellosa, plena de contrastos i amb una gastronomia increïble… i barata!. A més, és un país amb molta història i sempre a la grenya amb el seu poderós veí rus. Tècnicament, encara estan en guerra per Crimea i durant aquests dies amb l’amenaça de què els tornessin a envair, però ja hi estan acostumats i ningú en feia massa cas. I que dir de Txernòbil…. morbo total! Han capgirat la situació i de la tragèdia n’han fet un atractiu turístic pels occidentals. Se suposa que és una visita turística perquè sempre portes a sobre un comptador Geiger, tanmateix… també se suposava que era una central nuclear molt segura… i PUM! En resum, un país (el segon més extens d’Europa!) i una ciutat -Kíev- que val molt i molt la pena visitar i, a més, amb vols directes des de Barcelona tirats de preu!