Més de quaranta estudiants de Botànica Farmacèutica assisteixen a la taula rodona sobre intoxicacions per plantes a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunyaa

Publicat el març 24, 2026 per simonjoan

Més d’una quarantena d’estudiants dels nostres grups M1 i M2 de Botànica Farmacèutica de 1r del grau de Farmàcia van assistir ahir 23 de març de 2026 a la taula rodona “Actualització en intoxicacions per plantes”, celebrada al Saló d’Actes de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. L’activitat, organitzada per la Secció Segona (Biologia i Farmacologia), va reunir especialistes de primer nivell per reflexionar sobre un tema de gran interès acadèmic, sanitari i social: les intoxicacions causades per plantes.

L’acte va comptar amb la introducció i moderació del Dr. Cèsar Blanché i qui va fer extensiva la invitació als estudiants de grups de matí. Les intervencions van abordar les intoxicacions per plantes des de perspectives complementàries: la dimensió històrica i la incidència actual, els riscos associats a les activitats de muntanya, i els casos recents en ambients urbans juntament amb el marc legislatiu vigent. Hi van participar el Dr. Santiago Nogué, el Dr. Ivan Torres, el Dr. Emilio Salgado i el mateix Dr. Cèsar Blanché.

La nombrosa presència d’estudiants que van emplenar gairebé l’esplèndida sala, posa de manifest l’interès creixent per una botànica farmacèutica connectada amb la realitat assistencial i amb els problemes de salut pública. Lluny de percebre les plantes només com a fonts de principis actius o com a elements del patrimoni natural, aquesta activitat va permetre entendre també la seva cara menys coneguda: la del risc toxicològic, els errors d’identificació, els usos inadequats i la necessitat d’una educació científica rigorosa.

Des d’una perspectiva docent, l’assistència a aquesta sessió representa també una manera d’obrir l’aula a contextos professionals reals. El contacte directe amb toxicòlegs, clínics i botànics experts ajuda l’alumnat a situar els continguts de l’assignatura dins un marc aplicat, interdisciplinari i plenament actual. En aquest sentit, iniciatives com aquesta reforcen una formació universitària que no es limita a transmetre coneixements, sinó que convida a interpretar-los críticament i a reconèixer la utilitat social de la botànica farmacèutica.

Per últim vull agrair a la professora Dra. Estefany Goncalves l’organització d’aquesta activitat acadèmica voluntària i també l’interès, la implicació i la participació de tots els estudiants que van assistir a aquesta activitat, que contribueix a enriquir la seva formació més enllà de les parets de l’aula. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Publicat dins de Docència, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Una nova manera d’ensenyar: èxit de la 2a. edició del curs sobre assistents d’IA de l’IDP-ICE

Publicat el març 19, 2026 per simonjoan

El proppassat 17 de març vaig finalitzar el curs de formació de l’IDP-ICE de la Universitat de Barcelona dedicat al disseny d’assistents d’IA per a la docència universitària, una proposta pensada per ajudar el professorat a fer un pas més enllà de l’ús generalista de la intel·ligència artificial i començar a imaginar, construir i adaptar assistents realment útils per a les seves assignatures.

Al llarg de la formació, estructurada en una sessió virtual i una altra de presencial, es van treballar tant els fonaments conceptuals dels models actuals com la seva aplicació pràctica en entorns docents reals. Es va reflexionar sobre les noves capacitats de raonament, interacció i comportament agèntic dels sistemes d’IA, però sobretot es va posar el focus en allò que avui és més rellevant per al professorat: com convertir aquestes eines en assistents personalitzats, alineats amb els continguts, l’estil pedagògic i les necessitats de cada matèria.

Un dels aspectes més valuosos del curs ha estat precisament aquest enfocament aplicat. Lluny de quedar-se en una aproximació teòrica, la formació va permetre explorar com crear tutors socràtics, guies de pràctiques, simuladors de casos i altres perfils d’assistents docents, a partir de materials propis i amb eines com NotebookLM, Gems o GPT Custom. La voluntat era clara: que cada participant pogués començar a construir una base sòlida per transferir aquest coneixement al seu context docent immediat.

També hi va haver espai per abordar qüestions imprescindibles com la validació de les respostes, la privacitat de les dades i la necessitat d’un ús ètic i responsable de la IA a la universitat. En un moment de canvi accelerat, aquesta mirada crítica és tan necessària com l’entusiasme per les noves oportunitats.

Més enllà dels continguts, voldria destacar especialment el gran interès, la participació activa i les ganes d’aprendre de tots els i les col·legues assistents. Ha estat molt estimulant compartir aquest espai amb professorat disposat a experimentar, a fer-se preguntes de fons i a pensar com la IA pot contribuir a una docència més personalitzada, més eficient i també més reflexiva.

Moltes gràcies a totes i a tots els participants per l’actitud, l’energia i la implicació al llarg de les 6 hores llargues del curs. Quan hi ha curiositat, generositat i voluntat real d’innovar, la formació es, per a mi, un autèntic plaer.

Publicat dins de Formació, IA, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Repensant l’avalació: més enllà de la por a la IA

Publicat el març 10, 2026 per simonjoan

Avui he tancat la darrera sessió de la formació “Redisseny de l’avaluació universitària en grups grans amb assistents d’IA”. Han estat tres sessions intenses, sumant un total de 9 hores de debat i aprenentatge mutu amb docents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) compromesos a fer un pas endavant en la seva pràctica docent avaluativa.

Com a formador, la meva prioritat no era parlar de “detecció” de plagi o de males praxis, sinó de fer un “canvi de xip” per a redissenyar l’avaluació per fer-la més autèntica i compatible amb el nou context tecnològic de la IA. Hem treballat per transformar l’enfocament clàssic cap a un model d’avaluació continuada més actual, sostenible i mínimament resistent a l’IA.

Els punts clau que hem explorat han estat:

  • Assistents personalitzats: Hem après a construir tutors d’IA i bases de coneixement amb materials propis (utilitzant eines com NotebookLM) per guiar l’estudiant en lloc de donar-li la resposta feta.

  • Activitats robustes: Disseny d’evidències d’aprenentatge que resisteixen l’ús acrític de la IA i que fomenten la reflexió crítica.

  • Eficiència docent: Com reduir la càrrega de gestió en grups grans sense perdre el criteri acadèmic ni el seguiment de l’alumne.

Marxar d’una formació amb la sensació que els participants ho han aprofitat i han après nous enfocaments d’activitats molt rupturistes, és la millor recompensa. L’avaluació del futur ja és cada vegada més a prop, i no es tracta de prohibir la IA, sinó de saber-la integrar per potenciar l’aprenentatge significatiu.

Gràcies a tots els participants que heu compartit aquestes sessions amb mi. Seguim innovant 😉

Publicat dins de Formació, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Feedback sense fronteres o com democratitzar l’atenció a l’estudiant mitjançant la IA

Publicat el gener 28, 2026 per simonjoan

Avui he tingut el plaer de participar en el seminari “Intel·ligència Artificial i Feedback en els processos d’avaluació formativa”, celebrat a la Sala Margarida Comas del Campus Mundet (UB), i l’experiència no podria haver estat més gratificant.

Abans d’entrar en matèria, vull fer una menció especial d’agraïment a la professora Elena Cano per haver-m’hi convidat. La seva gestió i empenta han estat el motor d’aquesta trobada amb una organització de deu. No només per la qualitat acadèmica de les ponències, sinó per l’èxit aclaparador de convocatòria: veure la sala plena a vessar és el millor indicador que la comunitat universitària té gana de debatre sobre com la IA pot transformar l’aprenentatge. Gràcies, Elena, per fer-ho possible i per cuidar cada detall!

La meva aportació ha estat en el marc de la taula rodona sobre experiències d’innovació docent. En la meva intervenció, titulada “Feedback sense fronteres: IA generativa per transformar les tutories acadèmiques“, he abordat el problema del “coll d’ampolla” que sovint es produeix en el feedback tradicional, especialment en assignatures amb grups nombrosos on el suport personalitzat és un recurs escàs. He presentat una proposta innovadora basada en un ecosistema dual d’IA que combina GPT Custom, actuant com un “entrenador socràtic” que guia l’estudiant a través de pistes en lloc de donar respostes directes, i NotebookLM, que serveix com una “biblioteca intel·ligent” ancorada exclusivament en materials docents del professor. Aquesta arquitectura permet la democratització del feedback, oferint a tots els alumnes un espai segur i disponible les 24 hores per validar dubtes, reduir l’ansietat i transformar-los de consumidors passius en verificadors actius del seu propi procés d’aprenentatge.

Marxo amb la sensació, com sovint esmento, que aquest és només el principi d’un canvi profund (disruptiu!) a les nostres aules. Sembla que es compartiran tots els materials (presentacions) i les conclusions. De moment aquí teniu la meva si voleu tafanejar un xic més 🙂

Publicat dins de NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Aturar màquines per agafar impuls: ChromoDB posa rumb al GBIF

Publicat el gener 22, 2026 per simonjoan

Sempre m’ha passat el mateix: m’atrapa el dia a dia, el degoteig constant de correus i l’obsessió (quasi malaltissa) per tenir cada registre de la base de dades de ChromoDB el més perfecte possible. Però aquesta setmana he dit prou. He decidit “aturar màquines” en la introducció de dades per fer el que realment dona sentit a tot aquest esforç: compartir la feina amb el món.

I quina setmana! He passat de la paràlisi del manteniment a la satisfacció de veure com el comptador de ChromoDB feia un salt de gegant, passant de 41.025 a més de 46.300 registres. És una xifra que es diu aviat, però que amaga centenars d’hores de comprovacions, neteja de dades i passió per la citogenètica.

El pols de la recerca a Zenodo

He aprofitat per posar ordre a casa i publicar les versions 2.0 a Zenodo. He actualitzat les sèries de l’IAPT i de Flora Mediterranea fins a desembre de 2025. Per fi, les dades de IAPT Chromosome Data (amb 32.327 registres i 1.713 referènciesI i les de Mediterranean Chromosome Reports (amb els seus 2.322 recomptes i 222 referències) ja no viuen només al meu ordinador; ara són patrimoni de tothom que les vulgui consultar i citar.

Pròxima parada: Madrid i el somni del GBIF

Però si hi ha una cosa que em té especialment il·lusionat és el que ve ara. Aquests dies faig una escapada cap a Madrid. No és un viatge més; és una oportunitat d’or per reunir-me amb els responsables del node de GBIF i explorar com podem encabir ChromoDB dins d’aquest gegant de la biodiversitat global.

Sempre he pensat que les dades cromosòmiques són el parent pobre de la biodiversitat digital, i el meu objectiu és que deixin de ser-ho i, sobretot, fer palès totes les espècies que resten sense cap recompte cromosòmic. Integrar el nostre projecte al GBIF seria el reconeixement definitiu a tota la feina que fem des d’aquí. És el moment de veure si podem crear un flux estable perquè tota aquesta informació flueixi cap a la xarxa global de dades.

Torno a tenir aquella espurna de quan començava. Com a projecte “de jubilació” potser sí que trigaré la vida a tenir-ho tot polit, però el viatge —i sobretot el fet de compartir-lo— és el que realment compta, no?

GBIF, allà vinc!

Publicat dins de Projectes, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

Xangai: viatjant al futur per acomiadar l’any!

Publicat el gener 6, 2026 per simonjoan

Si algú m’hagués dit que per tancar l’any acabaria en un lloc de ciència-ficció, no m’ho hauria cregut. Però aquí estic, de tornada de Xangai (o Shanghai), i encara estic intentant processar tot el que he vist. Ha estat, sense cap mena de dubte, una sorpresa de mega ciutat -25 milions d’habitats- on conviuen la precisió tecnològica més puntera i una atenció humana difícil de descriure.

El que més m’ha impactat de Xangai és la seva tecnologia pragmàtica. Dins aquest monstre vibrant no cal portar diners ni tan sols targetes de crèdit, ja que tot ho portes a la butxaca amb el mòbil. Passejar per l’artèria comercial del Bund al capvespre, amb els gratacels de Pudong il·luminant-se davant dels teus ulls com si fossin un espectacle de neó gegant, et deixa literalment amb la boca oberta. És impossible no sentir-se petit davant la majestuositat de la Torre de la Perla Oriental o la Torre de Xangai amb el seu mirador més alt del món a 562 m on vaig poder fotografiar tots els grans gratacels com si fossin miniatures.

Una de les coses que més m’ha fascinat és el metro de Xangai. I si la seva extensió ja impressiona amb més de 840 km de túnels, les xifres reals del metro de Xangai són, directament, de vertigen! Estem parlant d’un gegant de la logística que compta amb 20 línies en funcionament i una xarxa que ja supera les 500 estacions, connectant cada racó d’aquesta metròpoli infinita. És una bogeria pensar que cada dia mou una marea humana de més de 12 milions de passatgers; és com si tota la població de Catalunya i Aragó pugés i baixés dels vagons diàriament! El punt culminant d’aquest formiguer hiperconnectat el vaig viure prop del meu hotel a l’estació de People’s Square: un nus neuràlgic on conflueixen més de mig milió de persones cada dia. Veure aquell flux constant, ràpid i perfectament organitzat de gent és un espectacle en si mateix que et deixa totalment aclaparat i et fa sentir que el transport urbà si pot ser eficient.

I enmig de tanta modernitat, els carrerons de la Ciutat Vella plens de cistelles de bambú on cuinen els Xiaolongbao (uns farcellets de massa farcits de brou que són pura glòria) i l’arquitectura clàssica dels jardins de Yuyuan.

En resum, Xangai no s’explica, es viu. M’ha sorprès, m’ha enamorat i m’ha rebentat tots els esquemes del fàcil que pot ser fer turisme sense saber res de l’idioma local. Si busqueu una destinació que et faci vibrar de veritat per començar l’any, dei de buscar: Xangai és la resposta… i amb vol directe des de Barcelona!

Bon any a tothom!

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

63 cims: el meu 2025 entre muntanyes (moltes) conegudes

Publicat el desembre 25, 2025 per simonjoan

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Jo, aquest 2025, hi he ensopegat, hi he dinat a sobre i hi he clavat la bandera unes quantes vegades.

El balanç, si els comptes no em fallen (i aquí ja sabem que la memòria té més imaginació que rigor), és de 63 cims aquest 2025. Seixanta-tres. Dit així sembla que hagi estat vivint en una cabana amb una brúixola i una cantimplora, però la veritat és més domèstica: molta Catalunya, molts camins coneguts, i un fet que em fa somriure perquè em defineix més del que voldria: pocs “nous” del famós repte dels 100 cims, i, en canvi, molts de repetits amb bona companyia.

Per què repetir? Alguns en diran falta d’imaginació. Jo en dic fidelitat. O potser és que, a mesura que els anys comencen a pesar a la motxilla (i una mica a les cames, no ens enganyem), un ja no busca conquerir territoris desconeguts, sinó retrobar-se amb cims com a vells amics. Hi ha una pau especial en pujar un cim sabent exactament on és el millor replà per treure l’amanida i on bufa el vent amb més ganes.

Ahir, per acabar d’arrodonir la jugada —i no sé si per posar el punt darrer o el penúltim a aquest 2025—, em vaig arribar als Rasos de Dalt. I quin regal, tu. La muntanya em va rebre amb un coixí de neu d’aquells que et fan sentir com si fossis el protagonista d’una postal de Nadal. Caminar pel blanc silenci dels Rasos t’ajuda a posar perspectiva: 63 vegades m’he mirat el món des de dalt aquest any i sempre amb l’esperit imbatible.

No sé si aquest 2025 ha estat l’any de la quantitat o de la qualitat, però m’ha servit per confirmar que Catalunya és infinita -i els Pirineus encara més-malgrat que la trepitgis mil vegades.

Potser l’any que ve n’hauré de buscar algun de la llista que encara no tingui la creu… o potser tornaré a visitar aquell cim on es veu un mar de pics per fer. Al cap i a la fi, a aquestes altures, el millor cim no és el més alt, sinó el que et fa baixar amb un somriure d’orella a orella.

Bon final de 2025 caminaires, i ens veiem a les valls tot encetant el 2026!

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a | Feu un comentari