Del laboratori a la publicació, sense humans pel mig: benvinguts als agents d’IA

Sabies que aviat no caldrà que escriguem els nostres propis articles científics? Ja som davant d’una revolució fascinant que canviarà per sempre com es fa ciència: l’era dels agents intel·ligents capaços d’elaborar articles complets a partir de dades d’investigació en brut ja és aquí.

Fa molt poc, un agent anomenat ‘AI Scientist-v2‘ ha aconseguit que un article generat íntegrament per intel·ligència artificial hagi superat el rigorós procés de revisió per parells en una de les conferències internacionals més importants de Machine Learning (ICLR). Sí, has llegit bé: des de la hipòtesi inicial fins a les conclusions, passant per la redacció i les anàlisis estadístiques, tot ha estat elaborat per una IA sense intervenció humana.

El més sorprenent? Aquest article ha rebut puntuacions superiors a les de molts treballs realitzats per investigadors humans, posicionant-se clarament per sobre del llindar mitjà d’acceptació.

Això significa que, ben aviat, podríem veure com la recerca científica es fa molt més ràpida, precisa i eficient gràcies a aquestes eines d’IA capaces de treballar sense descans, generant coneixement nou i de qualitat a partir de dades en brut. Imagina’t les possibilitats: descobertes més freqüents, avanços en medicina, biodiversitat o tecnologia, i una democratització del coneixement científic sense precedents.

Ara bé, també apareixen qüestions importants: com garantim la transparència? Com valorem la qualitat real d’aquests treballs? És ètic publicar recerca escrita íntegrament per ordinadors amb IA? Són preguntes que obren debats intensos, però necessaris, i que marcaran el futur immediat de la investigació.

El que és segur és que aquest avanç no s’aturarà. Estem a punt de veure una autèntica revolució en la manera com fem ciència, una revolució on les màquines ens ajudaran a ampliar els límits del coneixement, accelerant descobriments que beneficiaran la humanitat sencera. Si en vols saber tota la informació, consulta aquest enllaç.

A tu, què et sembla aquest futur? Et fa il·lusió o por? Sigui com sigui, és fascinant!

Publicat dins de NOTÍCIES | Feu un comentari

Escriure i investigar mai havia estat tan fàcil: descobreix el nou Gemini gratuït

Prepara’t per a un canvi de joc en el món de la recerca i la generació de contingut! Google acaba de presentar la nova versió de Gemini, i les seves novetats són senzillament impressionants. Amb la incorporació de la funcionalitat Deep Research, un motor que funciona sota el model 2.0 Flash Thinking i amb una finestra de context d’1 milió de tokens, Gemini està preparat per a transformar la manera en què abordem la creació d’informes acadèmics i textos extensos. I el millor de tot: és completament gratuïta!

Imagineu poder submergir-vos en una quantitat ingent d’informació, amb la capacitat de processar i connectar idees d’una manera mai vista. La funcionalitat Deep Research permet a Gemini explorar a fons diverses fonts, analitzar-les amb una rapidesa sorprenent gràcies al model 2.0 Flash Thinking, i extreure les conclusions més rellevants per al vostre treball. Aquesta capacitat es veu amplificada per una finestra de context d’1 milió de tokens, una quantitat de memòria impressionant que permet a Gemini mantenir la coherència i el fil argumental fins i tot en textos molt extensos.

Què significa això per a tu? Si necessites redactar treballs acadèmics, o simplement necessites generar textos llargs i ben estructurats, aquesta nova versió de Gemini és una eina que no pots deixar escapar. Recorda en les instruccions demanar-li que realitzi recerques exhaustives consultant articles i revistes d’alt impacte d’editorial prestigioses i… preparat per la màgia

La millor notícia de totes és que aquesta potent eina està disponible de manera totalment gratuïta. Així, doncs… A què esperes per a provar-ho?

Et convido a explorar les seves possibilitats i a compartir la teva experiència en els comentaris!

Publicat dins de NOTÍCIES | Feu un comentari

Deep Research d’OpenAI: una eina puntera per a la investigació

Com deu estar de revoltat el món de la IA generativa quan dos dels models capdavanters han llançat, amb poc més de dos mesos de diferència, un model amb exactament el mateix nom: Deep Research!

Avui, doncs, toca parlar d’una nova eina que pot revolucionar la manera com abordem la investigació i la revisió bibliogràfica: Deep Research d’OpenAI. Aquesta eina, recentment llançada, utilitza intel·ligència artificial per generar informes extensos de 20 a 30 pàgines, ben citats i basats en la síntesi de centenars de fonts. Com a model de raonament, triga a respondre entre 5 i 30 minuts, però es calcula que fa una feina equivalent a unes 500 hores d’un investigador si hagués de llegir tots els articles manualment. No cal dir que, com a docents i investigadors, aquesta tecnologia pot esdevenir ben aviat un aliat valuós per estalviar molt de temps i millorar la qualitat del nostre treball científic.

Com sovint passa amb ChatGPT, ara com ara encara no en podem gaudir perquè està restringida als EUA, però (espero i desitjo) que en pocs mesos sigui molt més accessible per a tota la comunitat.

N’he vist un parell de demostracions, atès que Deep Research d’OpenAI només està disponible, de moment, als EUA i en els comptes de 200 euros, que, òbviament, jo no pago. Aquestes demostracions mostren que, fins i tot amb preguntes científiques molt capcioses, el model no té cap problema a respondre amb una revisió bibliogràfica completa. No té res a veure amb el model Deep Research de Google Gemini.

Què ofereix Deep Research d’OpenAI?
  • Revisions bibliogràfiques ràpides: L’eina és capaç de generar revisions exhaustives a nivell acadèmic sobre temes molt específics, identificant fins i tot llacunes en el coneixement. Això pot ser especialment útil per a projectes de recerca (per a TFG!) o per mantenir-nos actualitzats en camps molt punters i en constant evolució.
  • Citacions automàtiques: Deep Research inclou referències a les fonts utilitzades, amb un índex d’”al·lucinacions” molt baix o fins i tot nul.
  • Actualització contínua: Les revisions científiques es podran actualitzar cada pocs mesos, una tasca que per a nosaltres és gairebé impossible de sostenir.

El ressò ha estat tan gran que la revista Nature n’ha fet un article breu d’urgència que, a parer meu, aporta ben poc més enllà d’estar a l’aguait. En destaco dues tendències: els “entusiastes”, que preveuen que les revisions escrites per humans esdevinguin obsoletes aviat, i els “escèptics”, que en destaquen les limitacions, especialment la impossibilitat de l’eina d’accedir a continguts de pagament, com ho són molts dels articles acadèmics més influents. Francament, és una limitació greu.

L’article conclou que, malgrat el potencial, les limitacions de preu actuals i la manca d’accés a coneixement acadèmic de pagament mantenen aquesta IA com a complement—no substitut—de la investigació humana en el moment actual.

Us deixo a sota adjunt l’article de Nature i us animo a estar a l’aguait de Deep Research.

Què en penseu? Creieu que utilitzareu aquesta eina a mitjà termini en els vostres projectes? Si ho desitgeu, deixeu els vostres comentaris en aquest fòrum.

Publicat dins de IA, NOTÍCIES, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La base de dades CromoCat i els jardins universitaris de la UB, protagonistes a la 5a Setmana Mediterrània de Conservació de Plantes

Del 7 a l’11 d’abril de 2025 tindrà lloc a Limassol (Xipre) la 5th Mediterranean Plant Conservation Week (5MPCW), un esdeveniment que reuneix investigadors, conservacionistes i gestors ambientals per debatre estratègies en la conservació de la diversitat vegetal mediterrània. Enguany, el nostre grup de Biologia de la Conservació (BioC) hi tindrà una doble presència destacada amb dues contribucions acceptades pel comitè científic del congrés i que defensarà el Dr. Cèsar Blanché.

Per una banda, s’hi presentarà el treball titulat «CromoCat chromosome database as useful tool for Plant Conservation in Catalan Countries», en el qual es destaca la importància de la base de dades CromoCat com a eina per a la conservació de la flora dels Països Catalans. CromoCat és un repositori en línia que compila dades cariològiques de la flora vascular de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord. Actualment, conté més de 71.500 registres cromosòmics de més de 5.000 espècies, i ha esdevingut un recurs clau per a la biologia de la conservació. La base de dades permet identificar unitats evolutivament significatives per prioritzar mesures de conservació, monitoritzar l’impacte d’espècies invasores i estudiar processos d’endemisme i diversificació cromosòmica en un context de canvi global.

D’altra banda, la 5MPCW també acollirà la comunicació «University gardens as tools for plant conservation and education at the University of Barcelona», en la qual es presenten deu anys d’experiència del grup GIBAF en la integració dels jardins universitaris com a eina docent i de conservació. Els jardins de la UB, com el Ferran Soldevila i el de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, s’han emprat en 25 activitats pedagògiques orientades a la conscienciació sobre la biodiversitat i l’ensenyament de la botànica aplicada a la farmàcia. Entre altres iniciatives, s’hi han dut a terme projectes d’aprenentatge servei, guies botàniques amb codis QR, publicacions en el Repositori Digital de la UB i activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquesta doble contribució evidencia el compromís del nostre petit grup de recerca del BioC amb la conservació vegetal i la innovació docent. La participació en la 5MPCW suposa una oportunitat per establir sinergies amb altres centres i reforçar el paper de les dades cromosòmiques i els espais verds universitaris en la gestió de la biodiversitat mediterrània.

Publicat dins de Congressos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Participació en la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut: IA i… por a la IA

El proppassat 31 de gener de 2025 vaig tenir el plaer de participar en la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut, celebrada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta edició, com totes les anteriors, va ser un punt de trobada essencial per a docents de diferents disciplines, amb l’objectiu de compartir experiències pedagògiques i afrontar conjuntament els reptes de la docència universitària en l’àmbit de la salut.

Enguany, vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula rodona el darrer dia que em van permetre aprofundir en un dels temes que m’apassiona: la incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’ensenyament universitari. La sessió va ser una oportunitat per debatre sobre el paper de la IA en l’ensenyament superior i reflexionar sobre les seves potencialitats i riscos des de diferents visions.

Durant la meva intervenció, vaig destacar com la IA ja no és una eina futurista, sinó una realitat que els estudiants utilitzen massivament. Entre els punts clau que vaig abordar, es van destacar la necessitat d’un observatori d’innovació docent amb IA per compartir experiències i bones pràctiques en la nostra facultat i, també, la importància d’incorporar la IA de manera didàctica, aprofitant les seves capacitats per personalitzar l’aprenentatge i millorar l’accessibilitat. Com vaig subratllar en la meva intervenció, crec fermament que la docència sense IA serà, en pocs anys, tan impensable com una docència sense electricitat o sense internet.

A banda de la taula rodona, també vaig col·laborar en un treball presentat en format de pòster, titulat Treball Final de Grau de l’ensenyament de Farmàcia: anàlisi de la rúbrica d’avaluació i rendiment acadèmic. Aquest estudi analitzava l’impacte de la IA en l’elaboració dels TFGs i com, a partir del curs 2023-24, s’ha modificat l’avaluació per donar més pes a la presentació oral i defensa en detriment de la memòria escrita. L’estudi va mostrar com aquesta adaptació permetia reduir l’impacte d’un possible ús abusiu d’eines generatives en la redacció de treballs bibliogràfics, tot incentivant una avaluació més equitativa i centrada en la comprensió i defensa oral dels coneixements adquirits.

Aquestes experiències a la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut han reforçat la meva convicció que la IA no és un perill per a la docència, sinó una oportunitat per transformar-la i adaptar-la a la realitat actual. Tanmateix, em queda un regust agredolç d’aquestes jornades, ja que sovint tinc la sensació que ens quedem massa en discussions sobre privacitat i qüestions ètiques per tal de no enfrontar-nos realment amb la IA i així poder mantenir-nos en la nostra zona de confort amb una docència més clàssica. Si bé aquestes preocupacions són fonamentals, també ens poden servir d’excusa per evitar una transformació necessària i, sobretot, urgent. Cal que afrontem aquest canvi amb valentia i deixem de veure la IA només com una amenaça, sinó com una eina que, ben utilitzada, pot millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de manera molt significativa.

Publicat dins de Congressos, Jornades, NOTÍCIES, Xerrades | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Més formació: «Domina la IA abans que la IA et domini a tu»

Els dies 14 i 28 de gener, la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació va acollir dues sessions de formació organitzades per l’Aula de Formació de Professorat de la facultat i acreditades per l’IDP-ICE de la UB. Vaig tenir el plaer i l’honor de ser-ne jo el formador en aquesta que ja és la cinquena edició (una per semestre) d’actualització de coneixements sobre la IA aplicada al món acadèmic.

Atès l’interès que va generar aquesta 5a edició amb gairebé 80 inscrits, la primera sessió del 14 de gener anomenada «Domina la IA abans que la IA et domini a tu», va tenir un format de seminari introductori amb torns de matí i tarda. En aquesta sessió es van explorar les últimes tendències en IA aplicades a la docència, destacant com aquesta tecnologia pot personalitzar l’aprenentatge, incrementar la productivitat en la recerca i optimitzar alguns processos administratius. A més, es va posar de manifest que els estudiants s’estan empoderant ràpidament d’aquesta tecnologia per les seves activitats avaluatives. Per finalitzar, es va posar de manifest la necessitat de crear un petit “Observatori d’innovació docent amb IA” com a espai de referència i comunicació dins la nostra comunitat de docents de la facultat.

La segona trobada, el 28 de gener, va ser un taller pràctic a l’aula d’informàtica destinat a aprofundir —i testejar— l’ús de diverses eines d’IA comentades en la primera sessió. Durant aquesta sessió, els participants van aprendre a utilitzar eines com GPT Custom per crear assistents virtuals personalitzats i NotebookLM per organitzar informació complexa.  També es van comentar APIs com Semantic Scholar i DrugBank per automatitzar l’extracció d’informació científica, així com Gemini Deep Research i Google AI Studio per gestionar dades en temps real. Addicionalment, vàrem dur a terme una petita experiència amb Whisper (Softcatalà) per transcriure àudios en text en català i generar-ne resums automatitzats. I van dedicar una bona estona a DeepSeek com un nou actor dins el panorama de les IA.

Personalment, he quedat ben satisfet de les dues sessions perquè van permetre proporcionar als professors les eines i el coneixement necessari per anar pensant en incorporar la IA en els seus mètodes d’ensenyament. Espero que ‘Observatori d’Innovació Docent amb IA pugui començar com un espai comunicatiu per a la col·laboració i l’actualització constant, assegurant que la nostra Facultat sigui sempre a l’avantguarda de la innovació en l’aplicació de la IA en la docència.

I un últim paràgraf d’agraïment a tots els col·legues que han participat en aquestes sessions de formació. La vostra implicació i entusiasme són la clau per a l’èxit d’aquestes trobades, i estic segur que les eines i coneixements adquirits enriquiran significativament, en un futur, les vostres pràctiques docents. Gràcies i fins a la propera.

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

50 milions de visualitzacions a Google Maps: quina bestiesa!

Una curiositat i una fita (personal) inversemblant. Fa uns dies em vaig endur una sorpresa inesperada: les meves fotos i ressenyes a Google Maps han superat els 50 milions de visualitzacions.  Tot i que en els darrers dos anys gairebé no he fet aportacions noves, sembla que el contingut que vaig penjar fa temps continua sent útil i ben valorat pels usuaris.

Això em fa reflexionar sobre com un petit gest, com afegir una foto o escriure una ressenya i donar una valoració, pot tenir un gran impacte. Google Maps s’ha convertit —també per a mi— en una eina clau per a viatgers, curiosos i persones que simplement busquen un bon lloc per menjar o visitar. Saber que les meves contribucions han ajudat tantes persones em fa sentir orgullós.

Ara bé, com a bon competidor (i amb ganes de superar-me), m’he proposat un nou repte: arribar als 50.000 punts i aconseguir la insígnia del nivell 9 corresponent. Per assolir-ho, caldrà posar-m’hi de nou amb les contribucions: actualitzar ressenyes, afegir llocs interessants i, sobretot, capturar fotos que continuïn sent útils. Així que, si em veieu amb el mòbil a la mà immortalitzant racons, ja sabeu què faig.  Amb una mica de dedicació, espero arribar-hi aviat i celebrar aquesta nova fita.

Impressiona la gent que arriba a consultar aquestes valoracions, ressenyes i fotos!

Publicat dins de Coses meves, Reconeixements | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari