Ens pot beneficiar l’eina ChatGPT en la nostra docència diària?

Doncs clar que sí! Si no t’espanten els reptes i t’agrada tastar a classe noves tecnologies, no pots perdre l’oportunitat d’esprémer ChatGPT al màxim.

Recorda que aquesta eina funciona millor quan se l’interroga en anglès atès que “continua aprenent” constantment i aquest és l’idioma més utilitzat. També respon molt bé en castellà, però és més pobre en català, ja que no està prou entrenat, encara, en aquest idioma. Les traduccions que fa i que, òbviament, se li poden demanar, són prou bones 😉

Tot i que hi ha infinites maneres d’aprofitar ChatGPT aquí va mitja dotzena d’idees:

  1. Utilitza l’eina per millorar les habilitats comunicatives en diferents idiomes.
    Un altre ús que pot tenir ChatGPT a la universitat és com a mitjà per a aprendre idiomes. Podem demanar als nostres estudiants que li sol·licitin a ChatGPT versions del que han redactat en diferents idiomes per tal de millorar el seu vocabulari i la seva estructura gramatical i semàntica. Els resultats solen ser més que acceptables!
  2. Fes que els teus alumnes millorin la seva capacitat de redacció de textos acadèmics.
    L’eina és tan potent que és capaç de corregir textos ja escrits i adaptar-los a diferents situacions i tipologies de text. Això vol dir que pots demanar als teus estudiants que redactin un text determinat i que el passin per ChatGPT perquè els corregeixi tant les faltes ortogràfiques com l’estil de redacció (text formal, informal o acadèmic), i que ressalti quins aspectes ha corregit per saber exactament en què poden millorar.
  3. Fes servir ChatGPT per generar exercicis i estudis de cas de la teva matèria.
    Una manera senzilla d’explotar el potencial de ChatGPT és demanar-li que et generi una bateria de qüestions clau o estudis de cas sobre una temàtica concreta que vulguis abordar en la teva assignatura. A més, increïblement, pots demanar-li que et prepari una rúbrica per a aquesta activitat.
  4. Utilitza l’eina per generar infinitat de preguntes tipus test (V/F), de resposta múltiple, etc.
    Ja sabem com és de pesat redactar preguntes d’autoavaluació pels estudiants: ChatGPT ens facilitarà la tasca… amb retroacció inclosa! A més, podem demanar-li diferents formats de preguntes i en un grau més o menys alt de dificultat. I una vegada tinguem la bateria de preguntes, podem fer-nos-ho anar bé per introduir-les fàcilment dins el nostre CampusVirtual.
  5. Demana a ChatGPT que et creï un text de base per obrir un debat a classe.
    És molt habitual que a vegades se’ns acabin les idees originals per dur a terme activitats engrescadores a classe. Cap problema, l’eina de ChatGPT ens pot aportar un grapat de suggeriments, alguns dels quals podrem adaptar ràpidament al nostre objectiu docent.
  6. Fes servir ChatGPT a classe com a font d’inspiració pels estudiants.
    Sovint els estudiants pateixen la síndrome del “full en blanc” i no saben per on començar. En aquest cas, l’eina els pot servir com a font d’inspiració per tenir suggeriments per enfocar treballs o projectes de manera més completa i original. Atenció, però, això no ha de ser motiu de plagi i cal inculcar que el treball sempre ha de ser del tot personal.

I la llista d’exemples per implementar a classe segur que pot ser molt més llarga. Com a professors, hem d’entendre aquest enorme potencial de la intel·ligència artificial com un complement i mai com a substitut del nostre mestratge, que és del tot insubstituïble. De cap manera, ChatGPT pot reemplaçar la tasca emocional que fem els docents. Treballar el que s’ha anomenat engagement i, sobretot, la motivació dels nostres estudiants com a motor del seu aprenentatge és una funció exclusiva, i cada vegada més important, del professorat.

Publicat dins de NOTÍCIES | Deixa un comentari

Cap d’any a alta mar… qui ho anava a dir

De jovenet recordo la sèrie The Love Boat (aquí traduït per Vacaciones en el Mar) com una “nyonyeria” als antípodes del meu ideal de vacances. Aquestes vacances de Nadal i gairebé mig segle després -el que són les coses- he fet un creuer per la Mediterrània per fer un tast del glamur i consumisme desenfrenat que embolcalla un viatge d’aquesta mena. De fet, és el segon creuer, però el primer pels Emirats Àrabs va ser una aventura on el vaixell només era una mena d’hotel flotant. Res a veure. Amb tot, soc del parer que té el seu encant i tothom ho hauria de provar com una experiència mística única.

El creuer triat ha estat l’MSC Grandiosa que fa honor al seu nom atès que és autènticament enorme i luxuriós. L’itinerari un clàssic de la mediterrània més propera: 1) Marsella, diuen que la ciutat més antiga de França, 2) Gènova, la ciutat portuària més gran d’Itàlia, 3) Civitavecchia, la gran desconeguda al costat de Roma, 4) Palerm, tan caòtica i bruta com arquitectònicament fascinant i 5) La Valletta la ciutat dels Cavallers de Malta. Totes les ciutats menys Malta ja conegudes d’anteriors viatges. En total vuit dies de barra lliure de còctels, jacuzzis i saunes, entre altres.

Tot un luxe difícil de descriure fer el Cap d’Any sobre un creuer amb més de 6.000 persones amuntegades cridant el compte enrere de l’any nou. Espatarrant!

I bon ANY NOU a tothom!

Publicat dins de Coses meves | Deixa un comentari

Cura de salut “post-pandèmica”

La muntanya em permet allò que no puc trobar en el dia a dia: el retrobament amb la natura, la llibertat dels grans espais, l’amistat dels companys de ruta i la sensació de tenir un repte a assolir. I l’esforç, que n’hi ha (i cada vegada més!), sempre té recompensa: la bellesa dels cims i els horitzons llunyans. La muntanya és salut i després de la bogeria de la pandèmia calia una bona cura de salut.

Avui, a prop de finiquitar aquest 2022, he fet el modest, però bonic Castell de Lluçà que és el meu «100 cims de la FEEC» número 400. Un any triscant per gairebé un centenar de cims és una bona fita. SALUT i MUNTANYA per tothom per aquest 2023.

Publicat dins de NOTÍCIES | Deixa un comentari

AL·LUCINAT! Una xatbot que tot el professorat hauria de conèixer

Quan tenia 8 anys, el meu pare em va portar a Barcelona a veure en “CinemaScope” la sorprenent pel·lícula “2001: una odissea de l’espai” d’Stanley Kubrick i on vaig conèixer l’ordinador HAL 9000 com quelcom fascinant que mai podria fer-se realitat. Cinc dècades després els ordinadors no s’han tornat folls (de moment) però sí que superen -i amb molt- aquell mític HAL 9000 del film.

Fa molt de temps que es parla de com la intel·ligència artificial (IA) va penetrant en el nostre dia a dia i que també ho acabaria fent en l’ensenyament a tots els nivells. Sempre m’havia mostrat un xic escèptic fins ara a finals d’aquest 2022 amb el xatbot de GPT-3 de l’empresa OpenAI participada (ull!) per Microsoft.  Un bon cop a l’omnipresent Google.

He estat fent un munt de proves (de fet, jugant) amb aquest xatbot en el context de les assignatures que imparteixo i de les activitats que demano als estudiants i he quedat ben impressionat de les seves capacitats. A mitjan desembre, em vaig topar amb un article al diari Ara que sota el títol “La Web que acabarà d’arruïnar l’educació arreu del món” pronosticava aquest canvi de paradigma immens en el món de l’educació.

No hi ha hagut temps de fer articles científics sobre la qüestió, més enllà d’algun preview i molts articles d’opinió. Les visions són molt diverses, des que no té “res d’intel·ligent”, fins a les creences que marcarà un punt d’inflexió en els models educatius actuals. No hi entenc tant com per discutir als entesos, però si puc dir que sigui més o menys “intel·ligent” i amb errors, en fa molts menys que la majoria dels meus estudiants. La semàntica que utilitza em farà molt difícil esbrinar si darrere un treball hi ha un estudiant de notable alt o el GPT-3. I això sí que és el nucli del problema: un volum d’estudiants considerable amb habilitats semàntiques per sota d’aquesta suposada “intel·ligència artificial”. Greu hàndicap!

Soc del parer que serà un enorme revulsiu com ho va ser la pandèmia en obligar a la majoria de docents a explorar -i descobrir- les classes en línia. Estic ben convençut que el camí no és prohibir el seu ús sinó tot el contrari i fer-ne un complement a la nostra docència habitual. Aquesta eina hauria de provocar un canvi profund en un model docent fonamental a la nostra universitat on les classes magistrals (que no socràtiques) deixessin espai a la construcció del coneixement via l’esperit crític i, sobretot, el bon criteri.

Un revolucionari disruptor o un simple distractor? La meva aposta apunta a la primera opció.

Bon final de semestre!

P:D: La imatge és única i s’acaba de generar per DALL·E 2, un nou sistema d’IA que pot crear imatges realistes a partir d’una descripció en llenguatge natural. Segons DALL aquest soc jo d’aquí uns anyets.

Publicat dins de Formació, Innovació Docent, NOTÍCIES | Deixa un comentari

Els meus orígens… la meva Tesis de Llicenciatura en versió digital

Anys…. molts anys… tants com 36!

De fet, la meva primera publicació de recerca que ara, finalment, s’ha digitalitzat gràcies al CRAI de la UB. Un goig compartir-vos el que abans s’anomenava Tesis de Llicenciatura (vulgarment tesina) i que en va facilitar la titulació de Farmàcia un xic diferent i va fer de porta d’entrada a la carrera professional com a professor.

El títol d’aquest treball és Revisió biosistemàtica del gènere Consolida S.F. Gray a la península Ibèrica i Illes Balears i en van ser els directors el Dr. Cèsar Blanché i Vergés i el Dr. Julià Molero Briones. De fet, el seu origen va ser un subproducte de la tesi doctoral d’en Cèsar Blanché que versava sobre el gènere Delphinium molt proper a Consolida. Les espècies investigades van ser Consolida ajacis, Consolida orientalis, Consolida pubescens i Consolida mauritanica i totes elles es van reconèixer posteriorment per a Flora Iberica. El més divertit de l’assumpte és que trenta-sis anys després, tornem als “orígens” des del punt de vista nomenclatural i ara sembla que per ser una branca polifilètica calgui anomenar-les com a Delphinium ajacis, Delphinium pubescens i Delphinium mauritanicum. I per més conya, les dades genètiques sembla que apunten al fet que el que s’anomenava Consolida orientalis hagi d’incloure’s dins de Delphinium ajacis. En resum que dels noms científics de les plantes no se n’ha salvat ni un. Amb tot, les dades morfomètriques i cariològiques continuen sent del tot vàlides i fiables i se’n van publicar tres articles en bones revistes científiques.

No us aconsellaré pas que ho reviseu, però si en teniu curiositat de com s’escrivia abans dels ordinadors amb una màquina electrònica (si, si, “electrònica”) i podeu donar un cop d’ull en aquesta adreça o directament al PDF.

Bons records, flors precioses… i molt, molt d’esforç abocat en aquesta petita (gran, per a mi) obra 😉

Publicat dins de NOTÍCIES | Deixa un comentari

Content… Retornen les conferències d’Aules de Gent Gran PRESENCIALS!

Després de gairebé dos anys de “sequera” pel que fa a conferències en les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran (la darrera va ser el febrer de 2020), finalment ahir vaig tenir el goig de ser convidat al cinema de Calella per impartir una d’aquestes conferències. Altres vegades ja he manifestat la meva satisfacció de compartir coneixement sobre plantes medicinals entre persones d’edat que, gairebé sempre, tenen una estima especial al món vegetal. Però poder gaudir de l’escalf del públic assistent i veure’ls veritablement interessats… no té preu! Durant el 2021 havia fet algunes conferències “enllaunades” tot imaginant-me com ho devien viure la gent gran. En definitiva, friso pel ràpid retorn a la vella normalitat de les xerrades presencials i agraït a les Aules Universitàries de la Gent Gran de Calella per oferir-me la possibilitat d’estrenar-me aquest 2022.

Publicat dins de NOTÍCIES | Deixa un comentari

Guia ilustrada de los Cactus del Paraguay… en format digital!

Amb l’ajut inestimable d’en Daniel Schweich (quina capacitat de treball la seva!) finalment ja tenim versió electrònica del llibre «Guia ilustrada de los Cactus del Paraguay» del qual en soc autor juntament amb l’experta cactóloga Ana Beatriz Pin. Aquest llibre, escrit en castellà, és fruit de la meva estada a Paraguai com a postdoctorant i es va publicar l’any 2004. Té volgudament un format concís amb poc menys de 200 pàgines per donar a conèixer de manera sintètica els cactus d’aquest país. No cal dir que no en soc pas expert en cactus i menys al Paraguai i la meva feina va ser de compilació de l’enorme quantitat d’informació i material gràfic que si té l’experta en cactus del Paraguai (i bona amiga) Ana Beatriz Pin. Cal considerar, doncs, que no és pas un document rigorosament científic, però tampoc un simple llibre divulgatiu i cal destacar-ne la revisió extensa que es fa de cadascuna de les espècies presents al Paraguai.

Tanmateix a aquest llibre li cal una revisió a fons en una segona edició que, em consta, ja s’hi està treballant. Als aspectes taxonòmics i nomenclaturals els hi cal un bon repàs i actualitzar el llistat d’espècies present a Paraguai.

En Daniel Schweich ha fet una més que excel·lent tasca digitalitzant tot el llibre pacientment a partir dels originals en una versió de PageMaker. I aprofitant aquesta feina s’han corregit aspectes formals menors. El llibre electrònic es troba allotjat en l’espai web Au Catus Francophone del qual n’és administrador el mateix Daniel (el podeu descarregar des de la pàgina web o des d’aquest enllaç). És tot un honor per a mi poder estar en aquesta magnífica web amb prop de 25 anys d’història i tot un referent en el món divulgatiu dels cactus. Mil gràcies, Daniel!

Per últim, no voldria deixar d’esmentar la meva idea de crear una app per a mòbils per donar a conèixer els cactus del Paraguai com una fórmula ràpida per corregir els errors de la primera edició i a l’espera del llibre en la seva segona edició. Com sempre, llàstima que em falti temps per a tot…

Publicat dins de NOTÍCIES | Deixa un comentari