Aturar màquines per agafar impuls: ChromoDB posa rumb al GBIF

Publicat el gener 22, 2026 per simonjoan

Sempre m’ha passat el mateix: m’atrapa el dia a dia, el degoteig constant de correus i l’obsessió (quasi malaltissa) per tenir cada registre de la base de dades de ChromoDB el més perfecte possible. Però aquesta setmana he dit prou. He decidit “aturar màquines” en la introducció de dades per fer el que realment dona sentit a tot aquest esforç: compartir la feina amb el món.

I quina setmana! He passat de la paràlisi del manteniment a la satisfacció de veure com el comptador de ChromoDB feia un salt de gegant, passant de 41.025 a més de 46.300 registres. És una xifra que es diu aviat, però que amaga centenars d’hores de comprovacions, neteja de dades i passió per la citogenètica.

El pols de la recerca a Zenodo

He aprofitat per posar ordre a casa i publicar les versions 2.0 a Zenodo. He actualitzat les sèries de l’IAPT i de Flora Mediterranea fins a desembre de 2025. Per fi, les dades de IAPT Chromosome Data (amb 32.327 registres i 1.713 referènciesI i les de Mediterranean Chromosome Reports (amb els seus 2.322 recomptes i 222 referències) ja no viuen només al meu ordinador; ara són patrimoni de tothom que les vulgui consultar i citar.

Pròxima parada: Madrid i el somni del GBIF

Però si hi ha una cosa que em té especialment il·lusionat és el que ve ara. Aquests dies faig una escapada cap a Madrid. No és un viatge més; és una oportunitat d’or per reunir-me amb els responsables del node de GBIF i explorar com podem encabir ChromoDB dins d’aquest gegant de la biodiversitat global.

Sempre he pensat que les dades cromosòmiques són el parent pobre de la biodiversitat digital, i el meu objectiu és que deixin de ser-ho i, sobretot, fer palès totes les espècies que resten sense cap recompte cromosòmic. Integrar el nostre projecte al GBIF seria el reconeixement definitiu a tota la feina que fem des d’aquí. És el moment de veure si podem crear un flux estable perquè tota aquesta informació flueixi cap a la xarxa global de dades.

Torno a tenir aquella espurna de quan començava. Com a projecte “de jubilació” potser sí que trigaré la vida a tenir-ho tot polit, però el viatge —i sobretot el fet de compartir-lo— és el que realment compta, no?

GBIF, allà vinc!

Publicat dins de Projectes, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Feu un comentari

Xangai: viatjant al futur per acomiadar l’any!

Publicat el gener 6, 2026 per simonjoan

Si algú m’hagués dit que per tancar l’any acabaria en un lloc de ciència-ficció, no m’ho hauria cregut. Però aquí estic, de tornada de Xangai (o Shanghai), i encara estic intentant processar tot el que he vist. Ha estat, sense cap mena de dubte, una sorpresa de mega ciutat -25 milions d’habitats- on conviuen la precisió tecnològica més puntera i una atenció humana difícil de descriure.

El que més m’ha impactat de Xangai és la seva tecnologia pragmàtica. Dins aquest monstre vibrant no cal portar diners ni tan sols targetes de crèdit, ja que tot ho portes a la butxaca amb el mòbil. Passejar per l’artèria comercial del Bund al capvespre, amb els gratacels de Pudong il·luminant-se davant dels teus ulls com si fossin un espectacle de neó gegant, et deixa literalment amb la boca oberta. És impossible no sentir-se petit davant la majestuositat de la Torre de la Perla Oriental o la Torre de Xangai amb el seu mirador més alt del món a 562 m on vaig poder fotografiar tots els grans gratacels com si fossin miniatures.

Una de les coses que més m’ha fascinat és el metro de Xangai. I si la seva extensió ja impressiona amb més de 840 km de túnels, les xifres reals del metro de Xangai són, directament, de vertigen! Estem parlant d’un gegant de la logística que compta amb 20 línies en funcionament i una xarxa que ja supera les 500 estacions, connectant cada racó d’aquesta metròpoli infinita. És una bogeria pensar que cada dia mou una marea humana de més de 12 milions de passatgers; és com si tota la població de Catalunya i Aragó pugés i baixés dels vagons diàriament! El punt culminant d’aquest formiguer hiperconnectat el vaig viure prop del meu hotel a l’estació de People’s Square: un nus neuràlgic on conflueixen més de mig milió de persones cada dia. Veure aquell flux constant, ràpid i perfectament organitzat de gent és un espectacle en si mateix que et deixa totalment aclaparat i et fa sentir que el transport urbà si pot ser eficient.

I enmig de tanta modernitat, els carrerons de la Ciutat Vella plens de cistelles de bambú on cuinen els Xiaolongbao (uns farcellets de massa farcits de brou que són pura glòria) i l’arquitectura clàssica dels jardins de Yuyuan.

En resum, Xangai no s’explica, es viu. M’ha sorprès, m’ha enamorat i m’ha rebentat tots els esquemes del fàcil que pot ser fer turisme sense saber res de l’idioma local. Si busqueu una destinació que et faci vibrar de veritat per començar l’any, dei de buscar: Xangai és la resposta… i amb vol directe des de Barcelona!

Bon any a tothom!

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

63 cims: el meu 2025 entre muntanyes (moltes) conegudes

Publicat el desembre 25, 2025 per simonjoan

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Jo, aquest 2025, hi he ensopegat, hi he dinat a sobre i hi he clavat la bandera unes quantes vegades.

El balanç, si els comptes no em fallen (i aquí ja sabem que la memòria té més imaginació que rigor), és de 63 cims aquest 2025. Seixanta-tres. Dit així sembla que hagi estat vivint en una cabana amb una brúixola i una cantimplora, però la veritat és més domèstica: molta Catalunya, molts camins coneguts, i un fet que em fa somriure perquè em defineix més del que voldria: pocs “nous” del famós repte dels 100 cims, i, en canvi, molts de repetits amb bona companyia.

Per què repetir? Alguns en diran falta d’imaginació. Jo en dic fidelitat. O potser és que, a mesura que els anys comencen a pesar a la motxilla (i una mica a les cames, no ens enganyem), un ja no busca conquerir territoris desconeguts, sinó retrobar-se amb cims com a vells amics. Hi ha una pau especial en pujar un cim sabent exactament on és el millor replà per treure l’amanida i on bufa el vent amb més ganes.

Ahir, per acabar d’arrodonir la jugada —i no sé si per posar el punt darrer o el penúltim a aquest 2025—, em vaig arribar als Rasos de Dalt. I quin regal, tu. La muntanya em va rebre amb un coixí de neu d’aquells que et fan sentir com si fossis el protagonista d’una postal de Nadal. Caminar pel blanc silenci dels Rasos t’ajuda a posar perspectiva: 63 vegades m’he mirat el món des de dalt aquest any i sempre amb l’esperit imbatible.

No sé si aquest 2025 ha estat l’any de la quantitat o de la qualitat, però m’ha servit per confirmar que Catalunya és infinita -i els Pirineus encara més-malgrat que la trepitgis mil vegades.

Potser l’any que ve n’hauré de buscar algun de la llista que encara no tingui la creu… o potser tornaré a visitar aquell cim on es veu un mar de pics per fer. Al cap i a la fi, a aquestes altures, el millor cim no és el més alt, sinó el que et fa baixar amb un somriure d’orella a orella.

Bon final de 2025 caminaires, i ens veiem a les valls tot encetant el 2026!

Publicat dins de Coses meves | Etiquetat com a | Feu un comentari

Connectant biodiversitats: de les bases de dades de Barcelona als seminaris de Montevideo

Publicat el novembre 6, 2025 per simonjoan

Ahir vaig tenir l’oportunitat de participar en un seminari organitzat pel Dr. Mauricio Bonifacino a la Facultat d’Agronomia de la Universidad de la República a Montevideo, on vaig compartir la nostra experiència en l’aplicació de noves tecnologies per a l’estudi i la divulgació de la biodiversitat vegetal.

Vull agrair especialment al Dr. Bonifacino la seva generosa invitació i l’excel·lent acollida que vaig rebre a la Facultat. La seva hospitalitat i la càlida rebuda de tot l’equip van fer que la jornada fos tant enriquidora com agradable.

Durant la conferència, vam explorar com les bases de dades botàniques, les aplicacions mòbils i les eines d’intel·ligència artificial estan transformant la manera com estudiem, documentem i compartim el coneixement sobre les plantes. Des del treball que fem al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) de la Universitat de Barcelona, hem pogut comprovar com aquestes tecnologies faciliten l’accés a la informació científica i permeten fer arribar el coneixement botànic a un públic cada vegada més ampli.

Va ser una experiència molt enriquidora poder compartir perspectives amb els col·legues uruguaians i descobrir els projectes i iniciatives que s’estan desenvolupant a la regió. Aquests intercanvis són fonamentals per avançar en la documentació i conservació del nostre patrimoni vegetal.

Gràcies de nou al Dr. Bonifacino, a (l’aviat Dra.) Claudia Da Luz i a tota la comunitat de la Facultat d’Agronomia per fer possible aquest seminari.

 

Publicat dins de Conferències, NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Bases de dades, aplicacions mòbils i IA: la meva sessió al Darwinion de Buenos Aires

Publicat el octubre 31, 2025 per simonjoan

El proppassat 30 d’octubre vaig tenir el privilegi d’impartir el seminari «Bases de datos, aplicaciones móviles e inteligencia artificial para el conocimiento de la biodiversidad vegetal», organitzat per l’Instituto de Botánica Darwinion (CONICET – ANCEFN). La sessió, conduïda en format presencial i també online, va permetre compartir l’estat actual de la informàtica de la biodiversitat i reflexionar sobre com les eines digitals —des de les grans bases de dades fins a les aplicacions mòbils i els models d’IA generativa— estan redefinint la manera com accedim, gestionem i integrem el coneixement botànic. Al final vàrem tenir temps de compartir un parell de “demos” per tal de veure les potencialitats de les apps mòbils enriquides amb la IA.

Vull expressar el meu agraïment al director del Darwinion, el Dr. Raúl Pozner, per la seva invitació, per l’organització del seminari i per l’excel·lent acollida institucional. Ha estat una oportunitat magnífica per enfortir vincles científics i explorar noves línies de col·laboració entre el Darwinion i la Universitat de Barcelona en projectes de digitalització i integració de dades botàniques.

La vitalitat del Darwinion en la Flora del Cono Sud i l’interès dels seus investigadors confirmen que l’ecosistema de la biodiversitat a l’Argentina està en un moment de transformació molt estimulant. Espero que ben aviat podem veure la nova aplicació que estan finalitzant per fer arribar aquesta Flora a tota la ciutadania. Sort!

Publicat dins de Conferències, NOTÍCIES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Formació en IA o quan la Intel·ligència Artificial connecta amb la passió per la docència

Publicat el octubre 9, 2025 per simonjoan

Hi ha dies que et reconcilien amb la professió. Aquesta setmana he tingut la immensa sort de compartir coneixements i, sobretot, il·lusió, en el curs “Disseny d’assistents d’IA personalitzats per a la docència universitària“. I si he de resumir l’experiència en una paraula, seria “inspiradora”.

L’objectiu era ambiciós: anar més enllà de l’ús genèric de la intel·ligència artificial per capacitar el professorat en la creació d’eines pròpies, alimentades amb el contingut de les seves assignatures. Volíem passar de la teoria a la pràctica, del “què pot fer la IA” al “què puc fer JO amb la IA per als meus estudiants”. I la resposta dels participants ha superat totes les expectatives.

Des de la primera sessió virtual, on vam establir les bases conceptuals i vam explorar com un assistent pot adoptar un rol socràtic, ja es palpava en l’ambient una curiositat genuïna. Però va ser a la sessió presencial on em vaig sentir més cofoi. Veure un grup de docents, cadascú amb els materials de la seva matèria, entenent com construir pas a pas les seves pròpies bases de coneixement amb eines com els Gems o NotebookLM, ha estat una autèntica meravella. El més gratificant, el que realment m’emporto del curs, és la seva predisposició, les ganes d’experimentar i, sobretot, la visió pedagògica que hi havia darrere de cada pregunta. Ningú no buscava un simple “copiar i enganxar”; tots volien crear recursos que realment aportessin valor, que servissin de guia metodològica o que permetessin als seus alumnes interactuar amb el temari d’una forma completament nova.

Crec sincerament, que al final de la jornada, l’objectiu s’havia complert. Molts dels assistents no només van sortir amb les idees clares, sinó amb una idea d’un prototip funcional sota el braç, a punt per ser testat en el seu context acadèmic real. I força participants així m’ho van fer saber per escrit.

Aquesta formació m’ha confirmat una cosa: quan la tecnologia es posa al servei d’una vocació tan forta com la docent, els resultats són extraordinaris. Gràcies a tots els participants per la vostra energia i ganes d’innovar. Ha estat un autèntic plaer!

Publicat dins de Formació, IA, Innovació Docent | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Jornada GID PharmaFood: la llavor d’una comunitat innovadora a la facultat

Publicat el octubre 2, 2025 per simonjoan

Quina gran jornada la que vam viure el passat dimecres 1 d’octubre a la nostra Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació! La 1a Jornada de Grups d’Innovació Docent “GID PharmaFood” no només va complir les expectatives, sinó que les va superar amb escreix, deixant un ambient d’optimisme i col·laboració ben viu. I el més prodigiós, vàrem acabar 5 minuts abans de l’hora prevista!

Des de primera hora del matí, amb la benvinguda institucional de la Dra. Conxita Amat, Vicerectora de Política Docent, es palpava en l’ambient que no seria una trobada qualsevol. L’Aula Magna presentava una bona entrada (108 inscrits oficialment), plena de professorat amb un interès comú: conèixer, compartir i, sobretot, posar en valor la molta feina que s’està fent en innovació al nostre centre.

Els 14 Grups d’Innovació Docent (GID) van ser els autèntics protagonistes. A través de presentacions àgils i plenes de contingut (10 minuts de topall), vam poder descobrir projectes inspiradors que van des de noves metodologies a l’aula fins a l’aplicació de tecnologies d’avantguarda per millorar l’aprenentatge. Va ser una demostració brillant del dinamisme, la creativitat i el compromís del nostre professorat. Però si hi va haver un moment que va resumir l’esperit de la jornada, va ser la pausa-cafè i la sessió de pòsters. Més enllà d’un simple descans, el vestíbul es va transformar en un formiguer d’idees, converses animades i un networking de gran qualitat. De segur es van forjar sinergies, es van intercanviar contactes i, el més important, es va enfortir el sentiment de comunitat.

El comentari generalitzat en acabar era unànime: “Això s’ha de repetir”. L’objectiu de crear un espai comú s’havia assolit plenament, però l’energia generada demanava continuïtat. La predisposició dels participants a embarcar-se en futures edicions era evident. Així, doncs, aquesta primera jornada no ha estat un punt final, sinó un punt de partida. S’han posat els fonaments perquè aquesta mena d’esdeveniment tingui continuïtat i que es converteixi en una cita ineludible per a tots els interessats en l’excel·lència docent.

Ara, després del balanç, toca fer una petita publicació en obert amb totes les ponències i amb DOI per ser citable. En tinc la responsabilitat i mica en mica ja va prenent forma.

Enhorabona al vicedeganat acadèmic per l’organització i a tots els GID i assistents per fer d’aquesta primera edició un èxit rotund.

La llavor està plantada. Ara, a esperar amb il·lusió la collita de la segona edició!

Publicat dins de Innovació Docent, Jornades | Feu un comentari