Aquest matí al solemne Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, he viscut juntament amb altres col·legues un dels moments especials de la meva trajectòria professional. Envoltat de companys i companyes, molts d’ells coneguts pels cursos de formació impartits, he rebut, de mans del rector Joan Guardia i l’exrector Joan Tugores la insígnia de plata de la UB com a reconeixement als gairebé 38 anys en actiu. I, fent recompte en conjunt, entre la meva etapa com a estudiant i com a docent, ja en són 44 anys en aquesta casa.
Tot un recordatori d’aquest viatge mentre esperava el meu torn: les llargues hores del doctorat, les classes improvisades davant d’un grup d’alumnes àvids de coneixement, els desafiaments de la recerca, les complicitats en pro de la innovació docent, els congressos… i sí, també, darrerament, moments de desencís amb la possible desaparició de l’assignatura de Botànica Farmacèutica. Amb tot, cada instant ha valgut la pena.
Mentre agafava la insígnia, petita, però alhora carregada de significat, pensava que aquest acte no només ha estat un reconeixement institucional, sinó també un homenatge a la passió per ensenyar, per compartir i transmetre. Ha estat un moment per recordar que la universitat no és només un lloc on s’aprèn, sinó una comunitat de persones brillants que construeixen coneixement i que, a voltes, inspiren passió.
Gràcies a la Universitat de Barcelona per aquest petit reconeixement, però, sobretot, gràcies a tots aquells que han fet d’aquest viatge un camí ple de significat. La insígnia és només un símbol, però el que representa personalment sempre és immens.