Joan Simon

Com cada any, proposo als meus estudiants conèixer les plantes del voltant de les zones enjardinades del nostre edifici a la facultat. Enguany he tingut tres grups interessats i tot just vàrem fer el recorregut aquests darrers dies d’abril. Descobrir un espai on l’aprenentatge es fon amb la naturalesa pot semblar una raresa per a molts estudiants universitaris. Però a la nostra Facultat, aquesta raresa es retorna una realitat quan de primeres se’ls lliura als participants un quadernet de tot el que hi ha al jardí. També un full amb el centenar de plantes que hi ha (amb la llista actualitzada) i, a més, l’app que vàrem fer els estudiants de cursos anteriors de les plantes que seguidament vàrem veure.

I per fer-ho del tot amè, a continuació se’ls convida a instal·lar-se les aplicacions mòbils de reconeixement de plantes de PlantNet i iNaturalist per tal de poder practicar una mica amb algunes plantes del jardí que no coneixen. Crec, els va agradar l’experiència i em consta que més d’un ja els hi ha passat als familiars entusiasmats per les plantes.

Només vàrem tenir temps de fer una part del jardí per veure aquelles plantes que ja havíem explicat a classe o que ben aviat s’explicarien i, en algun cas olorar-les i començar a fer memòria de noms científics.

En definitiva, com es veu a les fotografies finals, hem pogut experimentar de primera mà com un ambient relaxat i a l’aire lliure pot enriquir la nostra experiència botànica. Aquests espais verds, petits oasis enmig de la vida universitària, són testimonis del poder de l’aprenentatge distès i interactiu. Per això, aquests moments passats al jardí no són simplement pauses en la nostra rutina acadèmica; haurien de ser part integral de l’aprenentatge dels estudiants més enllà de les pràctiques de laboratori. No cal dir que ensenyen més enllà del currículum acadèmic i aquestes experiències ens recorden que l’educació universitària pot i ha de transcendir les parets de l’aula, i que el benestar emocional i el contacte amb la natura són essencials per a un desenvolupament integral. Per això el projecte original, té el títol de JARDINS PER A LA SALUT.

Com a professor, sempre m’esforço per crear un vincle proper amb els estudiants i fer que se sentin valorats i motivats en el seu aprenentatge.

Enguany, he tingut el plaer de regalar-los una rosa vermella (virtual) i un tresor en forma de PDF: un extracte comentat del manuscrit “Liber in Examen Apothecariorum“, un antic text del segle XVI escrit per l’apotecari Petrus Benedictus Matheus. Aquest regal digital els ha permès tenir a les seves mans un testimoni del coneixement farmacèutic de l’època, curosament preparat per un equip de professors de la facultat. Els ho he enviat personalment per correu a primera hora del matí perquè el trobessin com a sorpresa.

A més, aquest any, el Grup de Botànica Aplicada a les ciències Farmacèutiques (GIBAF), del qual en soc coordinador, ha volgut distingir els estudiants més destacats de Botànica Farmacèutica. En el meu cas, basant-me en l’assistència del 100% a classe i les millors qualificacions, he premiat Abril Serrano, Sara Altafaj (grup T-1) i a Mehreen Ashraf i Nerea Baró (grup T-3) amb un exemplar de la “Guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la UB“, coautorada pel membre del GIBAF Cèsar Blanché. Els guardonats han tingut l’oportunitat de tenir el llibre dedicat pel propi autor i el meu reconeixement públic.

Aquestes iniciatives responen al meu desig d’empatitzar amb els estudiants que assisteixen regularment a classe i reconèixer el seu esforç i dedicació. Crec que Sant Jordi és una diada especialment propícia per enfortir els vincles entre professors i alumnes, i transmetre’ls l’estima per la nostra professió i els seus orígens històrics.

Un any més, la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona ha obert les portes per acollir la tradicional Jornada de Portes Obertes. Com a participant assidu d’aquest esdeveniment, puc dir que m’ha tocat fer bona propaganda de la nostra universitat i de la nostra facultat via rànquing internacionals. Crec que he estat convincent 😉

La jornada ha transcorregut segons el programa previst habitual. El Degà ha donat la benvinguda institucional, seguit de la meva presentació de la Universitat i, posteriorment, una descripció detallada dels dos ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat. Després, els assistents s’han dividit en vuit grups per fer visites guiades a espais clau com l’Aula de Simulació, la Biblioteca, els Laboratoris o les diferents seccions de la Facultat.

Com a curiositat, tot i que la sala s’ha emplenat com en altres ocasions, he detectat un canvi significatiu en el perfil dels assistents. Cada vegada hi ha més pares i familiars que no pas estudiants potencials. Aquesta tendència, que ja s’havia anat consolidant en les jornades anteriors, s’ha accentuat encara més en aquesta darrera edició. La “batxilleratització” de la universitat?

En definitiva, una experiència enriquidora que ha permès donar a conèixer la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i els seus estudis als possibles futurs estudiants… i a les seves famílies. Espero i desitjo que a alguns se’ls hi hagi obert la vocació…

Doncs, un lloc que, francament, m’ha sorprès molt durant el meu recent viatge de Setmana Santa. Aquest país, amb una perfecta mescla de modernitat i tradicions ancestrals, ofereix una experiència única que difícilment es pot trobar en altres parts del món.

La capital, Bakú, és un clar exemple de com el nou i l’antic poden conviure harmoniosament. El seu impressionant perfil urbà dominat per les Flames Towers contrasta, però alhora complementa, el seu antic centre històric, Icherisheher, un laberint de carrers empedrats que amaga històries de segles d’antiguitat. Passejar per Icherisheher, amb la seva mesquita i el palau dels Shirvanshahs, et transporta a una època passada que encara palpita dins les muralles de la ciutat.

Però Azerbaidjan és molt més que Bakú. A pocs quilòmetres, es pot explorar Gobustan, famós per les seves roques gravades prehistòriques, que ofereixen una finestra fascinant al passat de la humanitat. I, com no esmentar els volcans de fang de Gobustan i les Burning Montain de Yanardag un fenomen natural (foc etern sortint de les roques) realment únic que deixa bocabadat a qualsevol visitant.

En resum, Azerbaidjan és un país que sorprèn a cada pas. La seva arquitectura, la rica història i els paisatges espectaculars fan d’aquest un lloc que cal visitar almenys una vegada a la vida. Sens dubte, una terra encisadora que val la pena conèixer.

Ahir vaig tenir l’honor d’impartir una conferència magistral amb el títol «CromoPar y la contribución a la tecnología móvil en el futuro de la botánica de Paraguay» davant els membres i convidats de la Sociedad Científica del Paraguay.

Des de la meva línia de treball sobre la informàtica de la biodiversitat a la Universitat de Barcelona, he vist l’evolució de les bases de dades de ser enormes arxius estàtics, accessibles només des de grans institucions o biblioteques, a convertir-se en eines dinàmiques que caben literalment a la butxaca de qualsevol interessat, gràcies a les apps i la tecnologia mòbil. En l’actualitat, les bases de dades són essencials i són el fonament sobre el qual construïm el nostre coneixement. Permeten als investigadors, estudiants i aficionats accedir a una quantitat inimaginable d’informació en qüestió de segons. Aquesta immediatesa i accessibilitat han transformat la manera en què treballem, col·laborem i compartim descobertes científiques.

En aquest context, durant la conferència, vaig fer una preqüela del projecte CromoPar, per insistir en la necessitat de tenir una “Checklist de la flora de Paraguai” i com aquesta iniciativa pot revolucionar el camp de la botànica a Paraguai. Com a exemple, vaig presentar una app amb tota la flora del Paraguai i amb múltiples recursos de bases de dades mundials que li donen consistència. Així mateix, vaig donar a conèixer una web preparada per a botànics per tenir accés a gairebé 400.00o registres de plantes superiors a Paraguai. Tot plegat per concloure que amb l’ús de tecnologies mòbils, ara és possible que cada persona, des d’estudiants fins a professionals, tingui accés a dades crítiques sobre la biodiversitat local i global, permetent no només la identificació d’espècies, sinó també la presa de decisions informades sobre la conservació de la biodiversitat vegetal de Paraguai.

La meva visió és que, en un futur no gaire llunyà, portarem en les nostres butxaques tota la informació necessària per contribuir significativament a la ciència ciutadana i la investigació de la biodiversitat de qualsevol part del món, fent de cada telèfon mòbil una potent eina de recerca botànica.

Representa un autèntic honor haver tingut l’oportunitat de compartir espai en una sala de conferències que, fa exactament 103 anys, va acollir la primera ponència del reconegut botànic Emilio Hassler. Aquest fet històric em va ser revelat pel Dr. Herib Caballero, actual president de la institució, a qui estic profundament agraït per la seva amable invitació. També vull expressar el meu sincer agraïment a Deidamia Franco, Rosa Degen i la Dra. Fátima Mereles per la seva excepcional cura i suport. A cadascuna d’elles, el meu més profund reconeixement.

Durant la meva estada a Paraguai he tingut el privilegi de ser convidat per la Universitat Nacional d’Asunción, per a impartir una conferència amb el títol de «Revolucionando la investigación médica: impacto de la inteligencia artificial en la publicación científica», una qüestió de màxima actualitat i el seu impacte significatiu en la publicació científica mèdica.

La jornada, titulada “Conversando con el experto“, es va celebrar a la Cátedra y Servicio de Ginecología y Obstetricia i va ser una oportunitat per a obrir un diàleg constructiu amb professionals i residents interessats en els avenços tecnològics de la IA. Vam abordar des de les metodologies més innovadores dels GPTs fins als reptes ètics i pràctics que planteja la incorporació de la IA en els articles científics. La meva experiència com a formador en aquest tema durant l’any passat, m’ha servit de bagatge per a intentar transmetre no només el meu entusiasme per aquesta disciplina emergent, sinó també la necessitat de preparar els professionals de la salut per als canvis que ja estan succeint.

Estic profundament agraït per la calorosa acollida que vaig rebre a la Universitat Nacional d’Asunción i de manera especial al Dr. Miguel Ruoti per l’oportunitat de contribuir a aquesta conversa global sobre l’avenç de la intel·ligència artificial en la publicació mèdica. Espero que els assistents s’hagin sentit inspirats i ben informats sobre el potencial i els desafiaments futurs de la IA.

Aquest any un clàssic que darrerament va guanyant força: explorar els màgics mercats de Nadal d’algunes ciutats d’Europa Central. Tot un encant on fins i tot la climatologia va acompanyar. Berlín, la meva primera parada o el contrast entre els mercats tradicionals i l’arquitectura moderna de la ciutat va ser simplement fascinant, malgrat que un còlic nefrític em va amargar la visita. Dresden, on vaig descobrir el famós Stollen, un dolç de Nadal típic i on els mercats tenen una sensació d’antiguitat i tradició, amb artesans venent productes fets a mà que semblen haver estat transportats des del passat. Praga, amb la seva bellesa gòtica i els seus mercats situats al peu d’imponents edificis històrics i carrers empedrats. Český-Krumlov, una petita descoberta de conte de fades, amb el seu castell a la part superior que semblava un escenari de pel·lícula. I, finalment, la sempre majestuosa Viena, tot un espectacle de llum i música. Els seus mercats, especialment davant del Palau de Schönbrunn, van ser un epíleg perfecte per finalitzar el viatge. En resum, cada ciutat va aportar el seu propi encant a aquest viatge, i el vi calent va ser el meu fidel company en cada parada. Bon inici d’any a tothom!