GPT-4, un assistent (professor) del futur i les seves implicacions a la universitat

I ja el tenim aquí! Fins ara, amb el munt de proves que havia fet amb ChatGPT-3.5, pensava que qui s’hauria de preocupar (i molt) eren els professors/es de Batxillerat i cap avall. Però que a un nivell “universitari” no hauríem de patir. Després d’haver testejat aquests darrers dies les activitats (bàsicament qüestionaris) que faig fer als meus estudiants amb GPT-4, toca reflexionar. I ho compartiré amb un tema que va donar molt de què parlar al gener, però que ara estava somort: les implicacions en l’ensenyament i aprenentatge que té aquest model generatiu d’intel·ligència artificial (IA) de GPT-4, i que (empíricament!) pot fer les tasques dels estudiants millor que la mitjana d’ells mateixos!

Primer de tot, deixeu-me presentar-vos al nou “profe” de suport 24/7: el GPT-4. Aquesta meravella tecnològica, desenvolupada per OpenAI, és una IA amb una capacitat sorprenent per comprendre i generar text i que —ja us ho podeu imaginar— pot fer moltes tasques acadèmiques amb una facilitat i una qualitat que deixa a la majoria d’estudiants (i professors!) bocabadats.

Però, com afecta això al procés d’ensenyament i aprenentatge? En deixo 5 (petites) reflexions:

1. Més que donar un cop de mà. Amb GPT-4, els estudiants poden rebre ajuda en les seves tasques de manera gairebé instantània. Com que és tan potent, molts estudiants podrien sentir-se temptats a deixar que GPT-4 faci la feina per ells, en lloc d’aprendre i esforçar-se. Això podria portar a una situació on les habilitats dels estudiants quedin ràpidament relegades a un segon pla i l’esforç, inherent a l’aprenentatge, atrofiat.
2. Replantejament de la metodologia educativa a la universitat. Aquest podria ser un dels motors del canvi, per pura supervivència. Segurament caldrà replantejar-nos les nostres metodologies docents per adaptar-se a aquesta realitat. Potser haurem de prioritzar l’aprenentatge basat en projectes complexos, la creativitat i el pensament crític, en lloc de les típiques tasques que GPT-4 pot fer millor que un humà.
3. El rol del professor/a. Òbviament molt lligat a l’anterior, el rol del professorat també haurà de canviar. Difícil ser simplement transmissors de coneixements; caldrà encaminar-nos cap a facilitadors de l’aprenentatge i models a seguir en la recerca i, també, en el comportament ètic dins una determinada professió. Òbviament, podrem ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats que les IA estan lluny de dominar, com l’empatia, la intuïció i la capacitat de treballar amb les emocions.
4. El rol de l’estudiant. Els alumnes universitaris també han d’afrontar aquest disruptor com un repte fascinant i trobar el seu lloc en un món en què una IA, com GPT-4, pot completar les tasques amb força facilitat. Això ha de conduir, inexcusablement, cap a què han de ser els mateixos estudiants els creadors de nou continguts docents originals i interactius.
5. El poder de l’autoaprenentatge real. Amb una eina com GPT-4, els estudiants podran tenir accés a un recurs d’autoaprenentatge sense precedents com ja havia predit Isaac Asimov. Les seves respostes poden ser utilitzades per aclarir dubtes, i fins i tot per inspirar noves relacions conceptuals entre matèries i obrir, també, noves línies d’interès de manera personalitzada.

M’estic persuadint que GPT-4 (i Bing, i els nous models que vindran!) tenen prou potencial (aquí un exemple en la meva disciplina) per a canviar radicalment l’esdevenir educatiu universitari. No en soc gens pessimista d’aquest panorama si el fem servir correctament. Estic convençut que podem veure, ben aviat, com aquestes IA es transformen en un recurs inestimable per a l’aprenentatge.

Però, com sempre passa amb les grans tecnologies, també hi ha riscos. Per afrontar aquest desafiament, serà clau trobar amb celeritat un equilibri en el qual els estudiants puguin treure el màxim profit de GPT-4 sense perdre l’essència del que significa aprendre i esforçar-se. A més, el professorat haurà de fer un esforç enorme per adaptar-se a aquesta nova realitat, repensant les seves metodologies i els seus objectius educatius.

Per acabar i com sempre repeteixo: no oblidem que, al final, la tecnologia és una eina, i el seu ús depèn de qui i com se’n fa ús. Així que, mentre ens beneficiem de les increïbles coses que GPT-4 pot fer, assegurem-nos de no perdre de vista la importància de l’aprenentatge humà, la interacció social i la creativitat real.

Agafeu les vostres crispetes virtuals, i a veure-les venir perquè… això promet!!!

[PD. Contingut creat per un humà]