GPT-4, un assistent (professor) del futur i les seves implicacions a la universitat

I ja el tenim aquí! Fins ara, amb el munt de proves que havia fet amb ChatGPT-3.5, pensava que qui s’hauria de preocupar (i molt) eren els professors/es de Batxillerat i cap avall. Però que a un nivell “universitari” no hauríem de patir. Després d’haver testejat aquests darrers dies les activitats (bàsicament qüestionaris) que faig fer als meus estudiants amb GPT-4, toca reflexionar. I ho compartiré amb un tema que va donar molt de què parlar al gener, però que ara estava somort: les implicacions en l’ensenyament i aprenentatge que té aquest model generatiu d’intel·ligència artificial (IA) de GPT-4, i que (empíricament!) pot fer les tasques dels estudiants millor que la mitjana d’ells mateixos!

Primer de tot, deixeu-me presentar-vos al nou “profe” de suport 24/7: el GPT-4. Aquesta meravella tecnològica, desenvolupada per OpenAI, és una IA amb una capacitat sorprenent per comprendre i generar text i que —ja us ho podeu imaginar— pot fer moltes tasques acadèmiques amb una facilitat i una qualitat que deixa a la majoria d’estudiants (i professors!) bocabadats.

Però, com afecta això al procés d’ensenyament i aprenentatge? En deixo 5 (petites) reflexions:

  1. Més que donar un cop de mà. Amb GPT-4, els estudiants poden rebre ajuda en les seves tasques de manera gairebé instantània. Com que és tan potent, molts estudiants podrien sentir-se temptats a deixar que GPT-4 faci la feina per ells, en lloc d’aprendre i esforçar-se. Això podria portar a una situació on les habilitats dels estudiants quedin ràpidament relegades a un segon pla i l’esforç, inherent a l’aprenentatge, atrofiat.
  2. Replantejament de la metodologia educativa a la universitat. Aquest podria ser un dels motors del canvi, per pura supervivència. Segurament caldrà replantejar-nos les nostres metodologies docents per adaptar-se a aquesta realitat. Potser haurem de prioritzar l’aprenentatge basat en projectes complexos, la creativitat i el pensament crític, en lloc de les típiques tasques que GPT-4 pot fer millor que un humà.
  3. El rol del professor/a. Òbviament molt lligat a l’anterior, el rol del professorat també haurà de canviar. Difícil ser simplement transmissors de coneixements; caldrà encaminar-nos cap a facilitadors de l’aprenentatge i models a seguir en la recerca i, també, en el comportament ètic dins una determinada professió. Òbviament, podrem ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats que les IA estan lluny de dominar, com l’empatia, la intuïció i la capacitat de treballar amb les emocions.
  4. El rol de l’estudiant. Els alumnes universitaris també han d’afrontar aquest disruptor com un repte fascinant i trobar el seu lloc en un món en què una IA, com GPT-4, pot completar les tasques amb força facilitat. Això ha de conduir, inexcusablement, cap a què han de ser els mateixos estudiants els creadors de nou continguts docents originals i interactius.
  5. El poder de l’autoaprenentatge real. Amb una eina com GPT-4, els estudiants podran tenir accés a un recurs d’autoaprenentatge sense precedents com ja havia predit Isaac Asimov. Les seves respostes poden ser utilitzades per aclarir dubtes, i fins i tot per inspirar noves relacions conceptuals entre matèries i obrir, també, noves línies d’interès de manera personalitzada.

M’estic persuadint que GPT-4 (i Bing, i els nous models que vindran!) tenen prou potencial (aquí un exemple en la meva disciplina) per a canviar radicalment l’esdevenir educatiu universitari. No en soc gens pessimista d’aquest panorama si el fem servir correctament. Estic convençut que podem veure, ben aviat, com aquestes IA es transformen en un recurs inestimable per a l’aprenentatge.

Però, com sempre passa amb les grans tecnologies, també hi ha riscos. Per afrontar aquest desafiament, serà clau trobar amb celeritat un equilibri en el qual els estudiants puguin treure el màxim profit de GPT-4 sense perdre l’essència del que significa aprendre i esforçar-se. A més, el professorat haurà de fer un esforç enorme per adaptar-se a aquesta nova realitat, repensant les seves metodologies i els seus objectius educatius.

Per acabar i com sempre repeteixo: no oblidem que, al final, la tecnologia és una eina, i el seu ús depèn de qui i com se’n fa ús. Així que, mentre ens beneficiem de les increïbles coses que GPT-4 pot fer, assegurem-nos de no perdre de vista la importància de l’aprenentatge humà, la interacció social i la creativitat real.

Agafeu les vostres crispetes virtuals, i a veure-les venir perquè… això promet!!!

[PD. Contingut creat per un humà]

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Docència, Formació, Innovació Docent, NOTÍCIES, Reflexions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a GPT-4, un assistent (professor) del futur i les seves implicacions a la universitat

  1. Cristina Gutiérrez diu:

    Es evident que la tecnologia avença i es qeudarà però a mi encara em costa d’assimilar

  2. Tot el que ajudi a desenvolupar la creativitat dels estudiants és positiu, però no pas si serveix per a just el contrari.

  3. Roger Gilabert Guerrero diu:

    La IA pot tenir alguns usos potencialment bons per a l’aprenentatge, però obre noves preguntes. Per exemple, el ChatGPT pren la informació de fonts d’autoritat així com milers d’escrits sobre un tema determinat. Ara que comença aquesta informació és possible que estigui ben fonamentada en fonts més o menys creïbles. Però què passarà quan la gent produeixi massivament textos generat amb ChatGPT i els comparteixi amb altra gent (informalment o fins i tot en publicacions científiques!) i aquesta informació esdevingui la font del mateix ChatGPT? Quan la informació producida en ChatGPT sigui processada per ChatGPT com a informació de referència entrarem en un loop infinit de pseudo-veracitat.

  4. María Luz Celaya diu:

    Juan: molt interessants les teves reflexions i molt ben organitzades. La P.D. m’agradat molt (te la copiarà el Chat 🙂
    Les meves… havent passat per canvis pedagògics durant 40 anys: No he fet servir el ChatGPT però vaig detectar una resposta “estranya” a un exàmen del gener a una assignatura on des de la pandèmia he canviat el tipus d’exàmen, ara de reflexió amb internet, el campus… tot el que vulguin (tot i que no tenen gaire temps de fer servir res si no saben els mínims explicats a classe). Vaig demanar ajuda pel Chat i, efectivament, era una resposta donada pel Chat.
    Aleshores la meva preocupació és com farem per tal que els nostres alumnes el puguin fer servir de manera “intel.ligent”, quins usos pedagògics pot tenir per nosaltres …. A la recerca, em consten professors que el fan servir per publicar els seus articles

    Personalment, estic igual de perduda que quan va neixer el correu (ni us imagineu els joves els cursets per escriure mails, enviar etc amb un sistema horrible que no recordo), internet, els dossiers electrònics, el campus virtual, la estadística sense SPSS ….. I ens em vàrem sortir!!

    Al món de l’empresa ChatGPT i IA en general està sent MOLT útil i no fa por perquè és una eina d’informació i de ajuda en el temps pels treballadors, però no se com fer-ho útil en el nostre món.

    Gràcies i fins divendres!!

  5. Carme Muñoz diu:

    Reflexions fascinants, com tot el que envolta el Chat GPT. Jo crec que tenim al davant una gran revolució, en qualsevol tipus de feina o activitat i, clarament, en la docència i l’aprenentatge. A mi m’agradaria deixar un missatge optimista, que aquest gran repte ens portarà a ser més creatius i més conscients de la nostra pràctica docent i acadèmica. Més enllà, em confesso incapaç de predir els detalls d’aquest viatge.

  6. Amaya Peñalva Arigita diu:

    Isaac Asimov también dijo que la humanidad se encaminaba a la estupidez….y no le faltaba razón¡¡. Creo que como todo la nueva aplicación es algo increíble y se puede sacar mucho partido pero me asusta un poco. Por lo menos entregarán los ejercicios sin faltas de ortografía.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *