No hi ha dia que no apareguin 2 o 3 novetats relacionades amb l’avanç de la intel·ligència artificial (IA) que em deixin ben bocabadat. I mentre soc incapaç de digerir la quantitat de primícies en aquest terreny, constato amb molts dels meus companys/es a la universitat que ben just n’han sentit a parlar. Ja he llegit en un parell de llocs el terme d’«analfabetisme en IA» amb clara correspondència amb el (pensava que) ja prescrit “analfabetisme digital”.
Avui sense anar més lluny, Bing de Microsoft en sorprèn en el fet que ja està disponible per a tothom crear imatges amb IA a través de l’eina DALL E-2 de manera ultrasenzilla. Més senzill impossible a partir d’aquesta adreça on el límit està en la imaginació (i en fer bons “prompts”). La imatge que acompanya aquesta entrada n’és una prova.
Relacionat amb tot això, cada vegada es parla més de l’impacte que tindrà tot plegat en determinades professions i no precisament les que requereixen menys estudis. Ben al contrari, comencen a sortir informes que apunten que el professorat, en general, se’n pot veure molt afectat a mitjà termini sobretot en aquelles universitats (no és el nostre cas, per sort!) anglosaxones més dinàmiques.
La reflexió final a tot això és que la IA està revolucionat la nostra relació amb la tecnologia de manera innegable. Però amb cada avanç de la IA, les preocupacions ètiques també augmenten. Ens encaminem cap a una deshumanització de la societat en nom de les tecnologies altament innovadores?
La IA té el potencial de transformar la societat positivament, però a aquesta velocitat també em venen al cap preocupacions sobre l’impacte negatiu en l’educació i l’economia en general. L’impacte psicològic i social d’una societat més automatitzada i deshumanitzada són qüestions de la que se n’està parlant ben poc.
Tot i ser defensor descarat de les virtuts de la IA en l’educació, em pregunto si el nostre col·lectiu està preparat per a aquesta acceleració de vertigen que, a mi, francament… em supera!