Vacancetes caucàsiques de Setmana Santa a Geòrgia, un estat que comparteix com nosaltres la devoció per Sant Jordi que n’és el seu venerat patró. Amb tot, sembla ser que el nom de “Geòrgia” ve d’una deformació de la paraula persa “gurj”, amb què es coneixia als georgians… tot i que les Croades es van passejar força per aquest territori i ves a saber. Sembla ser que és un país verd a l’estiu, i a fe de Déu que no és per falta de pluja perquè ha estat plovent tots els dies excepte el d’arribada. La gran serralada del Caucàs té aquestes coses, neu inclosa! No és estrany, doncs, que sigui el país de mida petita (dues vegades Catalunya!) amb major diversitat ecològica; té 12 zones climàtiques i 49 tipus de sòl diferents! Un país on es beu vi georgià i on es mengen els khinkali (uns tortellini gegants farcits) i el kachapuri, una terrible bomba calòrica a base de pa, formatge fresc, mantega, ou i més mantega. I de postres la churchjela, una mena de “ciris” de coloraines que són nous o avellanes cobertes per una capa de sucs de raïm concentrat. En resum, un país ric en patrimoni i història que val molt la pena descobrir amb tranquil·litat estiuenca.
