Joan Simon

Avui he llegit l’última de Meta (anteriorment Facebook). Espatarrant! Han desbancat Whisper d’OpenAI (el millor transcriptor d’àudio a text) i han creat una IA capaç de transcriure veu a text amb una precisió flipant en més de 1.100 idiomes! Com? Ho creieu o no, han donat a menjar a la seva intel·ligència artificial (IA) amb… la Bíblia!!!

I per què la Bíblia? Doncs, bé, resulta que és una de les obres més traduïdes de la història, així que han construït un dataset amb unes 32 hores d’àudio per cada un dels 1.100 idiomes. Més que espavilats, no?

Aquesta IA, batejada com Massively Multilingual Speech (MMS), és més precisa que el seu rival Whisper, tot i treballar amb un nombre d’idiomes que fa que el Whisper semblin un principiant. I el més increïble de tot? L’ús de la Bíblia pot ajudar a preservar llengües que estan en perill d’extinció. Salvant els idiomes amb imaginació, oi?

Però, com en qualsevol avanç, hi ha sempre un però. I és que la IA de Meta té alguns esbiaixaments precisament per tractar-se d’una obra tan antiga.

La festa no s’acaba aquí. Meta planeja incloure més idiomes (fins a 4.000!) i treballar en el reconeixement de dialectes. També es plantegen el potencial d’aquesta tecnologia en realitat virtual i augmentada. Imagina’t parlar amb el teu avatar en qualsevol idioma per rar que sigui!

Per si tot això no fos prou sorprenent, Meta ha decidit compartir la seva joguina amb tothom, posant el codi font disponible en GitHub. Així que, en qüestió de mesos (o pocs anys) hi haurà una implosió d’aplicacions de veu que al·lucinaran als filòlegs.

Senzillament brillant.. i divi!

Tot just ahir anunciaven des d’OpenAI que desbloquejaven un món de coneixement i intel·ligència sense precedents donat a GPT4 (ei, el de pagament!) accés a Internet, obrint la porta a respostes encara més precises i actualitzades.

Gràcies a aquesta actualització GPT-4 pot explorar la web tot cercant informació actualitzada en temps real. A més, aquest darrer model està equipat amb més de 80 connectors de navegador de tercers, que amplien les seves funcionalitats i prometen una experiència més enriquidora.

En les primeres proves que n’he fet, efectivament es connecta a Internet i rastreja incansablement fins a trobar resposta al que has demanat. Això sí, de moment a una velocitat terriblement lenta. I amb els plug-in només he provat un parell i com moltes altres vegades comento… he al·lucinat!!! Amb el plug-in WebPilot puc demanar-i textualment (prompt) que m’escrigui un article acadèmic nou, ben estructurat i en anglès (evitant el plagi) a partir de X articles científics dels quals li passo a sota l’enllaç i que em col·loqui on calgui la cita bibliogràfica de cadascun d’aquests X articles. I PUM, s’ho pensa una bona estona, però ho fa d’una manera francament collonuda!

I aquest és un dels més de 80 ja disponibles!

Emocionat de veure com això no té aturador!

Una de calenta i una de freda per qui ens agrada tafanejar en aquest tema de les intel·ligències artificials. Google ha fet avui la seva gran presentació d’obrir al món el que ens té preparat, d’entrada, amb Bard. I promet!

La freda és que malgrat que ho ha obert a 180 països, tota la Unió Europea n’ha quedat fora i, per tant, es complica poder-s’hi capbussar per veure pros i contres respecte d’altres models. Però en el meu cas aquesta ha estat una bona excusa per acabar d’instal·lar el navegador Opera que porta una VPN i poder-se connectar fent «passarel·la» a través de servidors americans. Dit i fet, cap problema i ja n’he fet un bon tast. D’entrada ràpid, força ràpid en les respostes. I cinc coses que ja pots demanar a Google Bard que són impossibles, de moment, amb ChatGPT o GPT-4.

1. Buscar en internet.. a dia d’avui!
2. Aprofundir en la cerca (i conèixer les fonts) amb “Google It”
3. Resumir pàgines web (o articles) a partir d’un simple enllaç
4. Exportar el text generat a Gmail o als documents de Google Drive
5. Obtenir més respostes (tres!) amb la mateixa pregunta tocant sobre ‘View other drafts‘

Els qui ens dediquem a l’ensenyament i a la recerca, francament tenim un munt de noves eines al nostre abast que costa de digerir-ne les oportunitats que ens ofereixen. No dormen els enginyers de les IAs?

Si tot el tema de la seguretat informàtica ja és un autèntic maldecap, ara amb la intel·ligència artificial (IA) ja és per entrar en pànic. I si bé les contrasenyes són una de les primeres línies de defensa per mantenir la nostra informació segura, recentment s’ha demostrat que la IA pot descobrir la majoria de les contrasenyes comunes en qüestió de minuts.

Un informe recent de Home Security Heroes ha analitzat més de 15 milions de contrasenyes comunes, i ha trobat que el 81% d’elles poden ser descobertes en menys d’un mes, i el 51% en menys d’un minut! L’estri en qüestió –PassGAN– pot descobrir una contrasenya de set caràcters en només sis minuts, fins i tot si conté majúscules i minúscules, números i símbols. I pot descobrir una contrasenya de 13 caràcters només amb números en tan sols tres minuts. Això és una autèntica bogeria!

Per sort, la majoria dels serveis a Internet ja ens obliguen a utilitzar contrasenyes fortes, que combinin lletres majúscules i minúscules, números i símbols. Però encara en tenim moltes de fa temps sense aquests requisits. Així que, si estàs fent servir “123456” o el nom del teu gos com a contrasenya, és hora de canviar-la a una combinació més forta.

En la taula de la imatge pots veure com és de forta la teva contrasenya en funció de la tipologia i longitud, però si ho vols testejar amb una real, només cal que en facis la prova en aquesta adreça. Així que, no ho posem fàcil als hackers, i acostumem-nos a contrasenyes complexes i fiables per avançar-nos a la IA. Una contrasenya de 18 caràcters i combinant lletres majúscules i minúscules, números i símbols li costarà a aquesta mateixa IA més de 6 quintillons d’anys 😉

Molts estudiants ja han fet servir ChatGPT i GPT-4 en alguna ocasió i saben que és una eina molt versàtil gràcies a totes les funcions que ofereix. No obstant això, el gran problema és que depenen de les preguntes que se’ls vagin fent, cosa que els desenvolupadors estan tractant de solucionar mitjançant models més autònoms que no requereixin la intervenció humana constant.

Auto-GPT és una d’aquestes versions que s’estan creant actualment i que ha causat una gran sorpresa entre tots els fanàtics. Aquest model destaca perquè no necessita un usuari que li vagi introduint els “prompts”, sinó que la IA es nodreix a si mateixa basant-se en la primera entrada que li va fer l’usuari.

Auto-GPT és una aplicació de codi obert que es pot trobar a hores d’ara a GitHub i que ha estat desenvolupada en Python. Qualsevol persona amb un mínim de coneixements pot instal·lar-lo al seu ordinador i es recomana utilitzar-lo amb GPT-4 (de pagament), que és més precís. Però el que realment fa interessant Auto-GPT és la seva autonomia. Simplement s’ha d’introduir una primera instrucció com “Fes-me un TFG de XX pàgines sobre aquest tema i dins aquesta disciplina” perquè comenci a desenvolupar tots els passos en detall sense que l’usuari hagi de fer altres preguntes. Això ho fa de manera precisa gràcies a la seva capacitat per connectar-se a internet (cosa que ChatGPT no pot fer).

Auto-GPT i altres models similars representen un gran avenç en el camp dels bots conversacionals. Això suposa una evolució de la idea inicial que plantejava ChatGPT, incorporant millores com la capacitat de la IA per afegir noves preguntes a partir de les respostes que rep per dissenyar un treball complet.

En conclusió, després de conèixer les fascinants capacitats de l’Auto-GPT, em trobo sincerament sorprès i admirat pel gran potencial que aquesta tecnologia ofereix (ara mateix!) en el món acadèmic. UAAAAUUUUU!