Joan Simon

Avui he quedat ben bocabadat: m’ha aparegut en el ChatGPT de pagament un altre model. OpenAI acaba de llançar per sorpresa o1 un nou model d’intel·ligència artificial que promet revolucionar la manera com fem els nostres treballs i projectes universitaris. Imagineu-vos un assistent d’IA que en lloc de respondre immediatament com fan Claude, Gemini o GPT-4 es pren el seu temps per “pensar” abans de donar-vos una resposta. Sí, heu llegit bé PENSAR; OpenAI afirma que o1 processarà la informació «com ho faria una persona» refinant el seu raonament amb el temps i fins i tot reconeixent els seus propis errors.

Aquest nou model podria canviar completament en un futur la nostra experiència acadèmica. Podrem obtenir respostes més acurades i ben raonades per als nostres treballs d’investigació rebre solucions més elaborades i fiables en assignatures com matemàtiques o física i fins i tot obtenir idees més originals i ben desenvolupades per a projectes. Adeu a les respostes errònies o “al·lucinacions” que massa sovint obtenim amb els models actuals. Imagineu-vos fer servir o1 per als vostres treballs finals de grau o màster Podríeu tenir un assistent que realment “pensa” amb vosaltres que us ajuda a refinar les vostres idees i a trobar solucions innovadores.

Sembla que no és l’esperat GPT-5 ni el model “strawberry” del qual fa temps es va parlant, sinó un enfocament diferent dels models actuals per a resoldre qüestions més complexes. Com que els requisits de computació són extrems, de moment els “mortals” com jo, només tenim accés a una versió que s’anomena o1preview més lleugera i, així i tot, està limitat a 30 missatges per setmana. Continuaré provant aquest nou “caramel”.

Acabo de tornar d’una aventura de dues setmanes a Cuba, una terra que et captiva des del primer instant i et deixa amb un remolí d’emocions difícils d’expressar. Aquest tresor del Carib, amb la seva música contagiosa, platges de somni i gent càlida, desprèn un encant indiscutible. Però darrere d’aquesta postal idíl·lica s’amaga una realitat complexa, marcada per obstacles que frenen el seu progrés i el benestar dels seus habitants.

Cuba és una terra de contrasts fascinants. Des de l’encant colonial de l’Havana, Cienfuegos i Trinidad, amb els seus edificis colorits i carrers empedrats, fins a les platges paradisíaques de Cayo Santa Maria i les valls verdes de Viñales, cada racó respira potencial. Les xerrades amb els locals em van revelar un poble enginyós i resilient que reflecteix l’esperit indomable i joiós dels cubans.

Malgrat aquesta riquesa cultural i humana, Cuba lluita contra serioses restriccions. L’embargament econòmic ha creat una escassetat crònica que afecta tots els aspectes de la vida. Aquesta realitat es manifesta en prestatges buits als mercats, infraestructures deteriorades i una economia que s’esforça per mantenir-se a flotació amb constants talls de llum (i aigua) o fins, fins i tot, no disposar dels medicaments més bàsics. Moltes converses deixaven entreveure una barreja de frustració i esperança, un desig de canvi que roman latent i moltes ganes d’emigrar.

En resum, he descobert un país amb un potencial immens i un poble ple de talent i empenta on la bellesa i la melancolia ballen un vals constant. Marxes amb la sensació d’haver conegut un lloc únic, però també amb la preocupació pel futur d’aquesta gent meravellosa. Em quedo amb l’esperança que, malgrat tots els obstacles, el somni d’un futur millor per a Cuba sigui una realitat ben aviat.

Aquest començament de setmana el nostre estimat GIBAF va viatjar fins a Madrid per assistir al 20è Congrés Botànic Internacional (IBC) celebrat a IFEMA. Tot plegat amb la bona excusa de presentar-hi la comunicació “University Campuses as Botanical Classrooms: Ten Years of Innovative Teaching“.

Aquest congrés tan important es fa cada sis anys, organitzat per l’Associació Internacional de Societats Botàniques i Micològiques (IABMS). La trobada estava prevista per al 2023 al Brasil, però ja sabeu com van anar les coses amb la pandèmia… al final, Madrid ha estat la ciutat afortunada per acollir aquest esdeveniment ara el juliol de 2024.

No cal dir que els IBC són com una gran festa de la botànica, on científics d’arreu del món comparteixen els seus descobriments i aprenentatges sobre el món vegetal i micològic. Però no només això, també s’ha convertit en un espai clau per parlar de l’ensenyament de la Botànica, cosa que sempre ha estat d’interès pel GIBAF.

Aquest any, el GIBAF va presentar la seva comunicació en format pòster electrònic, una novetat en la seva història. Van compartir un estudi de cas sobre com utilitzen el material vegetal dels campus universitaris com a recurs docent. Imagina’t, des de l’aprenentatge servei (ApS) fins a l’ambientalització curricular, passant per l’estudi d’organografia i morfologia botànica d’espermatòfits, i la creació de recursos docents per estudiants. Tot això, aprofitant els recursos vegetals dels campus universitaris. Una autèntica passada!

L’estudi abasta deu anys, del 2014 al 2024, i també inclou la promoció del valor patrimonial dels campus i la introducció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El GIBAF ha demostrat, una vegada més, com es pot innovar en l’ensenyament de la Botànica aprofitant els recursos que tenim a mà.

I el més important de tot plegat. Diumenge al vespre el GIBAF va celebrar un bon soparet al restaurant Casa Lucio on no varen faltar els “huevos rotos” típics de la casa i la “cua de brau” per acabar llepant-se els dits. L’excusa, la pròxima jubilació del nostre company i alma mater del GIBAF en Carles Benedí a qui de segur trobarem a faltar dins el grup ben aviat.