Sí, heu llegit bé: 450 muntanyes de la llista dels 100 cims. I no, no he perdut el compte (encara que a vegades semblava que perdés un parell de ronyons pel camí). L’agraciat número 450 ha estat el modest Cim de les Altures a la Noguera fent tota la serra de Mont-Roig de punta a punta; vaig començar l’ascens amb l’entusiasme d’un nen en una botiga de llaminadures i vaig acabar patint en un grau amb corda inclosa.
Aquest 2023 he vist més roques i senderes que un esquirol professional. Alguns cims eren facilets (tot cal dir-ho), mentre que altres eren tan empinats que fins i tot les cabres de muntanya devien pensar que estava fent el quilòmetre vertical. En qualsevol cas, sempre s’aprèn i tots aquests cims m’han ensenyat que la vida és una gran muntanya, i el millor que podem fer és gaudir de l’aventura (i portar prou aigua!).
Ara, cap al futur! El meu proper objectiu… 50 cims més, però en dos anys. Sí, perquè, per què descansar sobre els llorers quan pots persistir en aquesta passió? I deixo amb un interrogant els darrers 23 de la llista dels 100 cims; alguns d’aquests cims són tan complicats que fins i tot el mapa diu “bona sort”.
Per últim, no m’oblido dels companys/es d’aventures. Un enorme agraïment a tothom que m’ha acompanyat, esperat al peu del cim, o simplement enviant-me un missatge d’ “encara estàs viu?”. Sense compartir-ho, aquesta aventura no hauria estat la mateixa. Així, doncs, mantingueu-vos salvatges (i segurs!) i recordeu… sempre cap amunt! SALUT i MUNTANYA! 🏔️💪