De la biblia a Wikileaks…

Dentro de un conocido epígrafe del viejo testamento ya se comentaba hace más de 2000 años que ” la verdad os hará libres ” (Juan 8,32). Curioso que tan antigua rúbrica se adecue perfectamente al caso Wikileaks. ¿No será que Internet nos hace más (informados y) eficaces y también más vulnerables, pero no más libres?.

Pero quiero centrar mi aporte en otra cuestión ¿Dónde está la frontera entre la libertad y los derechos individuales o colectivos de secreto? Es lícito que en nombre de la libertad se publique todo lo que llega a los periodistas?  Aunque se pongan en juego vidas humanas?  ¿Dónde está el límite entre el derecho a informar y el riesgo que ello puede comportar cuando, como en el caso que nos ocupa, aparecen nombres de personas involucradas en algunos hechos y que pueden ser víctimas de represalias?  Es este un debate tan antiguo como la misma existencia del periodismo. Wikileaks no debía colgar la información secreta movida por el afán mediático (¿y lucrativo?) en nombre de una libertad de expresión mal entendida. Incluso me pregunto sino estaríamos en el límite del libertinaje.

Las personas que nos creemos “libres”-si es que lo somos- siempre hemos sido atraídos por los contrapesos al poder mediático establecido, que nos dan cierta esperanza de que realmente existen alternativas a la información oficial y al “políticamente correcto” que puebla la gran mayoría de medios de  todo el mundo.  Es por este motivo que Wikileaks tiene un aura de independiente en el ámbito de la información y, para mi, este es el motivo por el que medio mundo parafrasea.

Personalmente, y apelando a mi espíritu crítico, Wikileaks me despierta razonables sospechas, ya que insinúa un celebridad casi tan opaca como la de los gobiernos y grandes corporaciones mundiales las filtraciones de las cuales son su principal objetivo.  Además de que el contenido nos sea servido con calculada periodicidad y alimente casi más la propia morbosidad de los espectadores (¿espectáculo mediático?) que la sed de conocimiento.

En toda balanza deben pesar tanto los derechos de la persona como el derecho a la información.  Y en caso de dilema que el primero predomine por encima del segundo como insinúa el viejo testamento.

Publicat dins de UOC | Feu un comentari

Ciudadan@s del mundo e Internet… ¿una expresión pretenciosa?

Con frecuencia se relaciona un uso intensivo de Internet con ser un ciudadano del mundo. Es pertinente indicar, de entrada, que cada uno es libre de entender el concepto de ciudadan@ del mundo a su libre albedrío. Dicho esto y aceptando que todas las posturas son totalmente respetables e igualmente aceptables, mi opinión es que no deja de ser una expresión “de moda” que, en el fondo, no sé qué quiere decir ni creo que lo sepan lo que dicen que lo son. En el siglo XIX ya se hablaba de “internacionalismo” como contrapunto a las políticas nacionales; a finales del XX se uso habitualmente el concepto de “cosmopolita” como aquel individuo que deseaba trascender la división geopolítica que es inherente a las ciudadanías más locales, y ahora tota el turno a la noción de “ciudadan@ del mundo” ligado, a mi parecer, a esta antigua idea primigenia.

Y permítanme una cita del libro Ciutadans del Món (XXVI Premi Serra i Moret) del 2009 y que les enlazo para si gustan de leer: “Todos somos ciudadanos del mundo globalizado que ha ido emergiendo con las transformaciones de los últimos decenios del siglo XX, y que los hombres y mujeres del siglo XXI tenemos unas responsabilidades individuales y colectivas que rebasan nuestro entorno más inmediato.” Como???  El mundo empieza donde vives!.  Dejemos de decir tonterías que no llevan a ninguna parte porque ni hay detrás ningún tipo de convicción. Es fácil llenarse la boca de frases, expresiones y palabras bellas y connotadas positivamente por la sociedad “moderna”.  Palabras como: democracia, igualdad, multiculturalismo, pacifismo, paz, etcétera… que con un aliño de tecnología e Internet aún parecen más modernas y pretensiosas

La mejor manera de ser “abierto al mundo” es valorando el lugar donde vives, su entorno y su gente.  Es curioso observar como algunos que se autodesignan “ciudadan@s del mundo” y que son solidarios con lo que pasa a 10.000 km de distancia, no lo son para ayudar a convecinos con penurias económicas o tan siquiera dar un poco de conversación con alguien apenado con quien nos cruzamos en las escaleras. Es mucho más “IN” trabajar para África o lo de Libia (que difícilmente arreglarás), pero se es incapaz de hacer feliz a alguien que se tiene cerca.

De ciudadanos del mundo no dudo que haya, seguro que hay.  Con y sin Internet. Son aquellos que dominan numerosas lenguas, que les estimula conocer las diversas culturas y personas que viven en nuestro mundo, que comprenden bien los problemas de la humanidad y no caen fácilmente en prejuicios y, en definitiva, que quieren poner su granito de arena para hacer un mundo mejor. Admiro a estas personas, pero por de pronto yo no me considero más “ciudadano del mundo” aunque viva intensamente la era de Internet.

Publicat dins de UOC | Feu un comentari

De la recerca documental a la gestió de la informació personal

Enguany, altre cop, estic impartint l’assignatura de “Recerca Documental” dins el màster d’Investigació, Desenvolupament i control de Medicaments en el programa de postgraus de la Facultat de Farmàcia. Cada any inicio les classe manifestant que el títol d’aquest curs no m’agrada massa i no fa referència explícita al que s’anirà treballant. Amb tot, això no representa cap problema atès que sempre demano als estudiants participants que manifestin obertament quines necessitats tenen en aquest àmbit. Així percep que el perfil de l’estudiant ha canviat darrerament i cada vegada hi ha menys alumnes que hagin començat el doctorat o que tinguin en ment fer-lo properament. Els interessos, aquest any, basculaven envers com organitzar la documentació més que no pas vers “saber trobar” aquesta informació. És per aquest motiu que enguany he destacat, a diferència d’altres cursos, algunes tècniques de gestió d’informació personal.

No cal dir que en els temps que corren de sobreabundància d’informació, se’ns planteja el seriós repte de gestionar amb eficàcia la informació que es necessita a cada moment. Però aquest handicap afecta cada vegada a més a tots els investigadors/professors i, sobretot, als que ja tenim –jo també una certa edat. La pèrdua de temps de trobar aquell document que, saps que el tens, però no recordes on, posa de manifest la necessitat de trobar eines, serveis i/o tècniques per no ofegar-te en el propi oceà dels teus arxius documentals. Per acabar-ho d’adobar aquesta informació personal sol estar cada vegada més fragmentada en diverses tipologies d’arxius, aplicacions i dispositius. Així, l’objectiu final, recau en cercar com tenir sempre la informació pertinent en la forma i el lloc oportuns per tal d’augmentar la pròpia productivitat. Malgrat no haver-hi una solució miraculosa, és ben cert que cada vegada tenim al nostre abast un munt de serveis integradors i deslocalitzats per tenir-ho tot sempre a mà. Només cal posar-s’hi, que no és poc!


Publicat dins de Assignatures | Feu un comentari

Millorant la xocolata… genèticament!

 

Un cop més he impartit una classe magistral de “Medicaments a base de plantes medicinals” dins el Títol d’Especialista de Farmàcia Industrial i Galènica. Tot i que la classe gira entorn a 5 eixos bàsics (1.- Conceptes de planta medicinal, 2.- Les plantes medicinals en el context terapèutic actual, 3.- El comerç de plantes medicinals i aromàtiques, 4.- Legislació en la recollida i conservació de la flora medicinal i 5.- Perspectives futures en l’ús de plantes medicinals) cada vegada introdueixo més exemples de com la enginyeria genètica té molt de camp a recórrer quant a les plantes medicinals. No cal dir, a més, que el fet d’ aportar aquesta visió “moderna” al món de les plantes treu l’aureola mística i misteriosa que, molts estudiants tenen respecte les plantes medicinals com a remeis casolans. Malgrat que les grans inversions en aquest terreny es duen a terme en plantes amb alt interès econòmic, ja està sortint molta bibliografia d’assajos fets amb plantes medicinals. I dels molts exemples que els hi vaig posar, l’últim va ser per deixar-los amb “bon gust de boca”.

Fa poc s’ha publicat que s’ha obtingut el genoma complet de la “planta dels Deus” (Theobroma cacao) altrament dit arbre del cacau i del qual se’n fa l’exquisida xocolata. El problema de les malalties que afecten a aquest vegetal, juntament amb la baixa producció de les races de més qualitat, sembla que es podrà resoldre ben aviat amb varietats resistents a les plagues i assegurant una producció més sostenible. També és destacable d’aquesta recerca, les sinèrgies quant a les fonts que la van financiar: l’empresa Mars Inc l a major productora de xocolata del món, el Departament d’Agricultura dels Estats Units i la companyia IBM. El motiu? Es va anunciar que tot el genoma de la planta serà posat a disposició del públic i sense patents perquè els productors de cacau puguin beneficiar-se’n des del primer moment. Chapeau!

 

Publicat dins de Calaix | Feu un comentari

Aprenent sobre el “nou” (?) RefWorks 2.0

Aquesta tarda he fet la segona sessió de formació en línia -els anomenats webinars– del nou Refworks 2.0 pensant ja en la preparació del nou curs de màster de “Recerca Documental”.

L’empresa Refworks està renovant el seu gestor bibliogràfic Refworks que ha anomenat Refworks 2.0. Aquest nou RefWorks 2.0 tindrà totes les funcionalitats de la versió actual però amb un disseny més nou i actual. Les funcionalitats no canvien, només la navegació, la usabilitat (que bona falta li feia)  i el disseny de la plataforma. Així doncs, malauradament, els canvis de RefWorks 2.0 es refereixen exclusivament a un “rentat de cara” de la interfície de RefWorks, que s’havia quedat una força obsoleta. Diuent que, durant el 2011 la interfície anirà incorporant, un cop sigui definitiva, utilitats de la web social i augmentant el límit de capacitat que per ara és de 5 Gb per a documents adjunts.

Actualment ja està disponible RefWorks 2.0 en fase Beta en espanyol però sembla ser que l’administrador/a de la Universitat de Barcelona ha decidit no activar-ne la seva possible visualització per fer-ne un “tast” previ. Aquesta és la nova pàgina internet de Refworks (Espanya).

Personalment penso que Refworks s’està quedant enrera a favor de Zotero que com a bon aplicatiu Open Source ha tret, totalment funcional, una versió 2.0 amb interessants característiques sobretot pels nostres estudiants universitaris. Si us interessa, en podeu veure unes reflexions pròpies aquí.

Publicat dins de Calaix | Feu un comentari

FELICITATS!!!

Maria i AdriàAdriàMartíL'Andreu amb en Martí

Si la memòria no em falla, d’ençà fa més de 19 anys la “família” del nostre Laboratori de Botànica no creixia. Amb molta perseverança i una enorme il·lusió la nostra companya -i amiga personal- Maria Bosch ha fet realitat el seu somni hi ha infantat en Adrià i en Martí, dos nadons d’allò més bufons. Comparteixo la seva joia i felicitat tot desitjant-li que els pugi gaudir molt i molt en aquest propers mesos que no estarà a la Facultat. Enhorabona Maria!

Publicat dins de Coses meves | Feu un comentari

Moodlemoot Madrid-2009

Els dies 29, 30 i 31 d’octubre a tingut lloc a l’espai Centro de Creación Contemporánea-Matadero de Madrid una nova edició de la MOODLEMOOT, enguany estructurada en format tallers que s’oferien simultàniament en diferents sales. L’assistència va ser molt notable i l’interés pels tallers va fer que molt abans de començar l’esdeveniment ja estiguessin tots plens.

Malgrat que, al meu entendre, els organitzadors van intentar equilibrar els aspectes més tecnològics amb els més metodològics, l’opinió que en vaig extreure és que cada vegada més Moodle s’escora cap a proposar i proposar noves millores des del punt de vista de la capacitat de la plataforma, però sense que s’hagin consolidat totes les potencialitats que ara mateix ja existeixen en Moodle. Personalment, crec que el ritme de canvis en les versions de Moodle és massa accelerat i això pot provocar a mig termini que la fractura amb la “massa crítica” del professorat sigui més que notable. Pel que fa al meu àmbit, sóc ben conscient que bona part del professorat universitari no vol -ni pot- estar tan el dia de totes les novetats que es van succeint i què, segons el que es dedueix de la trobada, esdevindran en un futur proper. Potser ben aviat cridarem per reclamar un Moodle-Lite

 El merchandising (camiseta, tassa, identificació-USB i bossa)… amb nota excel·lent!
Publicat dins de Notícies | Feu un comentari