Quan tenia 8 anys, el meu pare em va portar a Barcelona a veure en “CinemaScope” la sorprenent pel·lícula “2001: una odissea de l’espai” d’Stanley Kubrick i on vaig conèixer l’ordinador HAL 9000 com quelcom fascinant que mai podria fer-se realitat. Cinc dècades després els ordinadors no s’han tornat folls (de moment) però sí que superen -i amb molt- aquell mític HAL 9000 del film.
Fa molt de temps que es parla de com la intel·ligència artificial (IA) va penetrant en el nostre dia a dia i que també ho acabaria fent en l’ensenyament a tots els nivells. Sempre m’havia mostrat un xic escèptic fins ara a finals d’aquest 2022 amb el xatbot de GPT-3 de l’empresa OpenAI participada (ull!) per Microsoft. Un bon cop a l’omnipresent Google.
He estat fent un munt de proves (de fet, jugant) amb aquest xatbot en el context de les assignatures que imparteixo i de les activitats que demano als estudiants i he quedat ben impressionat de les seves capacitats. A mitjan desembre, em vaig topar amb un article al diari Ara que sota el títol “La Web que acabarà d’arruïnar l’educació arreu del món” pronosticava aquest canvi de paradigma immens en el món de l’educació.
No hi ha hagut temps de fer articles científics sobre la qüestió, més enllà d’algun preview i molts articles d’opinió. Les visions són molt diverses, des que no té “res d’intel·ligent”, fins a les creences que marcarà un punt d’inflexió en els models educatius actuals. No hi entenc tant com per discutir als entesos, però si puc dir que sigui més o menys “intel·ligent” i amb errors, en fa molts menys que la majoria dels meus estudiants. La semàntica que utilitza em farà molt difícil esbrinar si darrere un treball hi ha un estudiant de notable alt o el GPT-3. I això sí que és el nucli del problema: un volum d’estudiants considerable amb habilitats semàntiques per sota d’aquesta suposada “intel·ligència artificial”. Greu hàndicap!
Soc del parer que serà un enorme revulsiu com ho va ser la pandèmia en obligar a la majoria de docents a explorar -i descobrir- les classes en línia. Estic ben convençut que el camí no és prohibir el seu ús sinó tot el contrari i fer-ne un complement a la nostra docència habitual. Aquesta eina hauria de provocar un canvi profund en un model docent fonamental a la nostra universitat on les classes magistrals (que no socràtiques) deixessin espai a la construcció del coneixement via l’esperit crític i, sobretot, el bon criteri.
Un revolucionari disruptor o un simple distractor? La meva aposta apunta a la primera opció.
Bon final de semestre!
P:D: La imatge és única i s’acaba de generar per DALL·E 2, un nou sistema d’IA que pot crear imatges realistes a partir d’una descripció en llenguatge natural. Segons DALL aquest soc jo d’aquí uns anyets.