Joan Simon

Tot just ahir anunciaven des d’OpenAI que desbloquejaven un món de coneixement i intel·ligència sense precedents donat a GPT4 (ei, el de pagament!) accés a Internet, obrint la porta a respostes encara més precises i actualitzades.

Gràcies a aquesta actualització GPT-4 pot explorar la web tot cercant informació actualitzada en temps real. A més, aquest darrer model està equipat amb més de 80 connectors de navegador de tercers, que amplien les seves funcionalitats i prometen una experiència més enriquidora.

En les primeres proves que n’he fet, efectivament es connecta a Internet i rastreja incansablement fins a trobar resposta al que has demanat. Això sí, de moment a una velocitat terriblement lenta. I amb els plug-in només he provat un parell i com moltes altres vegades comento… he al·lucinat!!! Amb el plug-in WebPilot puc demanar-i textualment (prompt) que m’escrigui un article acadèmic nou, ben estructurat i en anglès (evitant el plagi) a partir de X articles científics dels quals li passo a sota l’enllaç i que em col·loqui on calgui la cita bibliogràfica de cadascun d’aquests X articles. I PUM, s’ho pensa una bona estona, però ho fa d’una manera francament collonuda!

I aquest és un dels més de 80 ja disponibles!

Emocionat de veure com això no té aturador!

Una de calenta i una de freda per qui ens agrada tafanejar en aquest tema de les intel·ligències artificials. Google ha fet avui la seva gran presentació d’obrir al món el que ens té preparat, d’entrada, amb Bard. I promet!

La freda és que malgrat que ho ha obert a 180 països, tota la Unió Europea n’ha quedat fora i, per tant, es complica poder-s’hi capbussar per veure pros i contres respecte d’altres models. Però en el meu cas aquesta ha estat una bona excusa per acabar d’instal·lar el navegador Opera que porta una VPN i poder-se connectar fent «passarel·la» a través de servidors americans. Dit i fet, cap problema i ja n’he fet un bon tast. D’entrada ràpid, força ràpid en les respostes. I cinc coses que ja pots demanar a Google Bard que són impossibles, de moment, amb ChatGPT o GPT-4.

1. Buscar en internet.. a dia d’avui!
2. Aprofundir en la cerca (i conèixer les fonts) amb “Google It”
3. Resumir pàgines web (o articles) a partir d’un simple enllaç
4. Exportar el text generat a Gmail o als documents de Google Drive
5. Obtenir més respostes (tres!) amb la mateixa pregunta tocant sobre ‘View other drafts‘

Els qui ens dediquem a l’ensenyament i a la recerca, francament tenim un munt de noves eines al nostre abast que costa de digerir-ne les oportunitats que ens ofereixen. No dormen els enginyers de les IAs?

Si tot el tema de la seguretat informàtica ja és un autèntic maldecap, ara amb la intel·ligència artificial (IA) ja és per entrar en pànic. I si bé les contrasenyes són una de les primeres línies de defensa per mantenir la nostra informació segura, recentment s’ha demostrat que la IA pot descobrir la majoria de les contrasenyes comunes en qüestió de minuts.

Un informe recent de Home Security Heroes ha analitzat més de 15 milions de contrasenyes comunes, i ha trobat que el 81% d’elles poden ser descobertes en menys d’un mes, i el 51% en menys d’un minut! L’estri en qüestió –PassGAN– pot descobrir una contrasenya de set caràcters en només sis minuts, fins i tot si conté majúscules i minúscules, números i símbols. I pot descobrir una contrasenya de 13 caràcters només amb números en tan sols tres minuts. Això és una autèntica bogeria!

Per sort, la majoria dels serveis a Internet ja ens obliguen a utilitzar contrasenyes fortes, que combinin lletres majúscules i minúscules, números i símbols. Però encara en tenim moltes de fa temps sense aquests requisits. Així que, si estàs fent servir “123456” o el nom del teu gos com a contrasenya, és hora de canviar-la a una combinació més forta.

En la taula de la imatge pots veure com és de forta la teva contrasenya en funció de la tipologia i longitud, però si ho vols testejar amb una real, només cal que en facis la prova en aquesta adreça. Així que, no ho posem fàcil als hackers, i acostumem-nos a contrasenyes complexes i fiables per avançar-nos a la IA. Una contrasenya de 18 caràcters i combinant lletres majúscules i minúscules, números i símbols li costarà a aquesta mateixa IA més de 6 quintillons d’anys 😉

Molts estudiants ja han fet servir ChatGPT i GPT-4 en alguna ocasió i saben que és una eina molt versàtil gràcies a totes les funcions que ofereix. No obstant això, el gran problema és que depenen de les preguntes que se’ls vagin fent, cosa que els desenvolupadors estan tractant de solucionar mitjançant models més autònoms que no requereixin la intervenció humana constant.

Auto-GPT és una d’aquestes versions que s’estan creant actualment i que ha causat una gran sorpresa entre tots els fanàtics. Aquest model destaca perquè no necessita un usuari que li vagi introduint els “prompts”, sinó que la IA es nodreix a si mateixa basant-se en la primera entrada que li va fer l’usuari.

Auto-GPT és una aplicació de codi obert que es pot trobar a hores d’ara a GitHub i que ha estat desenvolupada en Python. Qualsevol persona amb un mínim de coneixements pot instal·lar-lo al seu ordinador i es recomana utilitzar-lo amb GPT-4 (de pagament), que és més precís. Però el que realment fa interessant Auto-GPT és la seva autonomia. Simplement s’ha d’introduir una primera instrucció com “Fes-me un TFG de XX pàgines sobre aquest tema i dins aquesta disciplina” perquè comenci a desenvolupar tots els passos en detall sense que l’usuari hagi de fer altres preguntes. Això ho fa de manera precisa gràcies a la seva capacitat per connectar-se a internet (cosa que ChatGPT no pot fer).

Auto-GPT i altres models similars representen un gran avenç en el camp dels bots conversacionals. Això suposa una evolució de la idea inicial que plantejava ChatGPT, incorporant millores com la capacitat de la IA per afegir noves preguntes a partir de les respostes que rep per dissenyar un treball complet.

En conclusió, després de conèixer les fascinants capacitats de l’Auto-GPT, em trobo sincerament sorprès i admirat pel gran potencial que aquesta tecnologia ofereix (ara mateix!) en el món acadèmic. UAAAAUUUUU!

Sorpresa agradable la notícia d’avui relacionada amb la intel·ligència artificial. Segons sembla, OpenAI i l’eina de videoconferències Zoom estan teixint complicitats i aviat tindrem dins de Zoom l’assistent virtual intel·ligent, en les nostres sessions de formació seran més dinàmiques i productives que mai. La criatura porta per nom Zoom IQ.

Amb les sorprenents capacitats que he llegit de Zoom IQ, com ara resumir fils de xat, organitzar idees, redactar contingut, etc., etc., els cursos de formació de professorat sembla que es convertiran en espais d’interacció més eficients.

Però sent dubte el més increïble és imaginar-me que no em caldrà estar pendent de les preguntes que es formulin via xat. Zoom IQ, les pot destriar, ordenar i presentar les preguntes agrupades per temes o cronològicament. I obviar les repetides. Brutal!

I no oblidem els avantatges que aportarà a aquells que no puguin assistir a les sessions de formació o que es perdin una bona part. Sembla ser Zoom IQ estarà preparat per generar capítols i punts destacats de les reunions enregistrades, facilitant que els interessats es posin al dia ràpidament i no perdin ni un sol detall.

No cal dir que només d’imaginar-m’ho ja estic bavejant atès que promet transformar radicalment la manera en què imparteixo els cursos de formació virtuals. Una més que emocionant transformació tecnològica!