I aquesta matinada, s’han acabat les vacances… a Lanzarote, una de les perles de l’arxipèlag canari. Lanzarote sempre m’havia semblat una destinació turística més. Però atesa la insuportable calor d’aquest estiu a casa, vaig decidir -just tornant de Laos- donar-li una oportunitat i, sincerament, he quedat completament sorprès i satisfet.
La seva topografia única amb paisatges volcànics que semblen trets d’un altre planeta, vinyes en cràters i platges de sorra negra que contrasten amb l’aigua cristal·lina i turquesa de l’Atlàntic, fan d’aquesta illa no només un lloc per prendre el sol, sinó també un museu natural en si mateixa.
I com que no tot és natura, també he fet repàs de la rica gastronomia del lloc començant per les “papas arrugadas” (al punt de sal) amb “mojó picón” i acabant amb un “polvito uruguayo” ben dolcet.
Lanzarote m’ha ofert un bon final d’estiu en una illa que combina naturalesa, cultura i tranquil·litat en una simbiosi perfecta. Si encara no l’heu visitat, us recomano que ho feu. Lanzarote no és només una destinació, és una vivència…. i a bon preu!
