Quan la majoria de la gent pensa en destins d’Àsia, sovint esmenten Tailàndia, Vietnam o Cambodja. Però com que aquests destins ja els tinc a la butxaca, aquest estiu vaig decidir endinsar-me en un raconet menys explorat: Laos. I quina sorpresa més agradable va ser!
Des del moment en què vaig posar el peu a Laos, vaig sentir que havia entrat en un món a part. A diferència d’altres destinacions asiàtiques que poden estar saturades de turistes, Laos conserva una autenticitat i una virginitat que és difícil de trobar en l’era moderna. És com si el temps s’hagués aturat, permetent a la natura i a la cultura local florir sense ser pertorbades.
Els paisatges són simplement espectaculars. Des de les muntanyes escarpades cobertes de boira fins als rius serpentejants que travessen valls exuberants, cada vista semblava una pintura. Navegar hores i hores pel riu Mekong en petites canoes, fer trekkings fins a coves plenes de Budes o observar espectaculars salts d’aigua. I tot això complementat en la munió de monestirs i racons de tota mena que hi ha al llarg del país i que la nostra magnífica guia -Edith López- ens va fer descobrir.
Si busques un lloc on la natura balla al ritme de la tranquil·litat, Laos és el teu destí. I si et pregunten per què has anat a Laos, simplement somriu i diu: «Perquè volia ser un dels pocs afortunats que coneixen un dels destins turístics més ben guardat d’Àsia” 😉
