Sempre m’ha passat el mateix: m’atrapa el dia a dia, el degoteig constant de correus i l’obsessió (quasi malaltissa) per tenir cada registre de la base de dades de ChromoDB el més perfecte possible. Però aquesta setmana he dit prou. He decidit “aturar màquines” en la introducció de dades per fer el que realment dona sentit a tot aquest esforç: compartir la feina amb el món.
I quina setmana! He passat de la paràlisi del manteniment a la satisfacció de veure com el comptador de ChromoDB feia un salt de gegant, passant de 41.025 a més de 46.300 registres. És una xifra que es diu aviat, però que amaga centenars d’hores de comprovacions, neteja de dades i passió per la citogenètica.
El pols de la recerca a Zenodo
He aprofitat per posar ordre a casa i publicar les versions 2.0 a Zenodo. He actualitzat les sèries de l’IAPT i de Flora Mediterranea fins a desembre de 2025. Per fi, les dades de IAPT Chromosome Data (amb 32.327 registres i 1.713 referènciesI i les de Mediterranean Chromosome Reports (amb els seus 2.322 recomptes i 222 referències) ja no viuen només al meu ordinador; ara són patrimoni de tothom que les vulgui consultar i citar.
Pròxima parada: Madrid i el somni del GBIF
Però si hi ha una cosa que em té especialment il·lusionat és el que ve ara. Aquests dies faig una escapada cap a Madrid. No és un viatge més; és una oportunitat d’or per reunir-me amb els responsables del node de GBIF i explorar com podem encabir ChromoDB dins d’aquest gegant de la biodiversitat global.
Sempre he pensat que les dades cromosòmiques són el parent pobre de la biodiversitat digital, i el meu objectiu és que deixin de ser-ho i, sobretot, fer palès totes les espècies que resten sense cap recompte cromosòmic. Integrar el nostre projecte al GBIF seria el reconeixement definitiu a tota la feina que fem des d’aquí. És el moment de veure si podem crear un flux estable perquè tota aquesta informació flueixi cap a la xarxa global de dades.
Torno a tenir aquella espurna de quan començava. Com a projecte “de jubilació” potser sí que trigaré la vida a tenir-ho tot polit, però el viatge —i sobretot el fet de compartir-lo— és el que realment compta, no?
GBIF, allà vinc!