Mascareta omnipresent, gel hidroalcohòlic constant i grans espais buits a les aules son tres del molt elements que han fet d’aquestes PAUs-2020 d’una excepcionalitat que jo mai m’hagués pogut imaginar.
Tot i tenir decidit els dos darrers anys que no m’inscriuria més a les PAUs, m’hi he tornat a embolicar perquè les circumstàncies m’ho han posat senzill. Francament sempre he gaudit d’estar amb els estudiants just quan es troben a les “portes” de la universitat, però fer de corrector els darrers any implicava un desgast que ja havia acabat considerant pur masoquisme perquè mai ningú m’hi ha obligat. Però enguany la COVID-19 ha fet palesa la necessitat de més “vigilants” i això ha facilitat el meu “retorn” inesperat. I amb la sorpresa afegida que soc vocal en l’institut Lluis de Peguera on havia fet de jovenet el batxillerat!
Demà acaben les PAUs (en aquesta edició un dia més) i val a dir que, fins ara, tot ha anat com una seda; estudiants molt disciplinats i obedients dins els edificis (una altra cosa és veure’ls al carrer) i companys/es vigilants d’alló més predisposats a que tot rutlli de la manera millor possible. I menció especial al president (anònim) d’aquest tribunal: un cap ben ordenat per organitzar-ho tot (es nota que és matemàtic!), posant per davant sempre el sentit comú (darrerament el menys comú dels sentits) i un bon antic company d’esquí de muntanya. CHAPEAU MESTRE! 😉