Molts estudiants ja han fet servir ChatGPT i GPT-4 en alguna ocasió i saben que és una eina molt versàtil gràcies a totes les funcions que ofereix. No obstant això, el gran problema és que depenen de les preguntes que se’ls vagin fent, cosa que els desenvolupadors estan tractant de solucionar mitjançant models més autònoms que no requereixin la intervenció humana constant.
Auto-GPT és una d’aquestes versions que s’estan creant actualment i que ha causat una gran sorpresa entre tots els fanàtics. Aquest model destaca perquè no necessita un usuari que li vagi introduint els “prompts”, sinó que la IA es nodreix a si mateixa basant-se en la primera entrada que li va fer l’usuari.
Auto-GPT és una aplicació de codi obert que es pot trobar a hores d’ara a GitHub i que ha estat desenvolupada en Python. Qualsevol persona amb un mínim de coneixements pot instal·lar-lo al seu ordinador i es recomana utilitzar-lo amb GPT-4 (de pagament), que és més precís. Però el que realment fa interessant Auto-GPT és la seva autonomia. Simplement s’ha d’introduir una primera instrucció com “Fes-me un TFG de XX pàgines sobre aquest tema i dins aquesta disciplina” perquè comenci a desenvolupar tots els passos en detall sense que l’usuari hagi de fer altres preguntes. Això ho fa de manera precisa gràcies a la seva capacitat per connectar-se a internet (cosa que ChatGPT no pot fer).
Auto-GPT i altres models similars representen un gran avenç en el camp dels bots conversacionals. Això suposa una evolució de la idea inicial que plantejava ChatGPT, incorporant millores com la capacitat de la IA per afegir noves preguntes a partir de les respostes que rep per dissenyar un treball complet.
En conclusió, després de conèixer les fascinants capacitats de l’Auto-GPT, em trobo sincerament sorprès i admirat pel gran potencial que aquesta tecnologia ofereix (ara mateix!) en el món acadèmic. UAAAAUUUUU!