Joan Simon

Doncs si, possible sembla que ja ho és. Un exemple: l’eina HeyBot és una solució basada en ChatGPT que permet convertir llocs web en xatbots interactius, i això podria tenir una gran quantitat d’aplicacions dins un entorn web tan enorme i complex (confesso que fàcilment m’hi perdo) com ho és la web de la Universitat de Barcelona.

I ara que estem pocs dies abans de la presentació de la nova web, que millor que poder-la vitaminar amb un suport xatbot eficient que ens faciliti la interacció amb ella?

Us imagineu poder orientar als estudiants tot proporcionant respostes a preguntes comunes sobre el procés d’admissió, programes d’estudi, matrícula i beques?

…o tenir un assistent en línia per oferir als estudiants consells personalitzats sobre el que necessitin amb les tasques acadèmiques dels seus estudis en particular??

…o fer de suport a l’ensenyament per a proporcionar consells sobre sortides professionals així com per ajudar als estudiants a connectar amb les oportunitats de pràctiques i treball???

…o utilitzar-lo per donar suport emocional als estudiants que puguin estar passant per moments difícils o experimentant estrès tot oferint consells i suggeriments per a fer front a les seves emocions i, finalment derivar-los al seu tutor/a o al SAE????

M’aturo, perquè seria un no acabar de possibilitats. Lluny de ser ciència-ficció ho tenim més a la vora del que ens pensem. Ahhh… i bona estrena i llarga vida a la nova web de la UB que es presenta dilluns vinent!

Si ja ens va sorprendre Humata.ai com una eina increïble basada en ChatGPT per a poder ajudar-te a obtenir resums detallats i ràpids dels teus documents, ara n’ha sortit una altra força més interessant: ChatPDF!

De segur que en el nostre dia acadèmic o de recerca ens cal llegir un munt de llargs PDFs de documents tècnics o acadèmics. I és fàcil preguntar-se si hi ha alguna manera de simplificar aquest procés per estalviar temps i esforç. Aquí és on entren en joc Humata.ai i ChatPDF, dues increïbles eines basades en intel·ligència artificial que ens poden ser de molt ajut per a obtenir resums detallats i ràpids dels documents xatejant amb ells.

Tot i ser eines semblant, no són iguals: Humata AI és una eina que utilitza tecnologia de processament de llenguatge natural per convertir documents tècnics complexos en més simples tot oferint respostes instantànies a preguntes difícils relacionades amb el document. A més no caldrà preocupar-se per la “inventiva” d’aquest tipus d’eines d’AI perquè dona referència de les pàgines on extreu informació i en remarca el text sobre el PDF. Això sí, la versió gratuïta només permet pujar PDFs de no més de 20 pàgines.

D’altra banda, ChatPDF és una eina molt interessant que et permet “parlar” no només amb documents i articles, sinó fins i tot.. amb llibres sencers! També té una limitació a 120 pàgines, però si fas servir la teva clau d’API de ChatGPT no hi ha llindar de volum de text. L’eina té el seu propi cercador de documents i/o llibres en PDF i també tens la possibilitat de posar-hi l’URL o, directament, pujar el fitxer.  D’entrada l’eina analitza el contingut del teu PDF per crear un índex semàntic que et permet obtenir una visió general i ja et suggereix tres preguntes sobre el document. I a partir d’aquí, una meravella per extreure’n la informació que ens calgui amb molta rapidesa

Així que si estàs buscant una manera d’estalviar temps i esforç en la lectura i l’assimilació de documents, Humata AI i ChatPDF són, per ara, dues eines excel·lents.  Prova-les i descobreix com poden donar-te un cop de mà en la manera en què treballem habitualment. I ai quan ho descobreixin els estudiants! 😉

M’encanten els bots conversacionals com el ChatGPT, però no soc cec davant dels seus desafiaments. Com qualsevol model d’intel·ligència artificial (AI) a gran escala, els bots conversacionals enfronten, encara, problemes importants, com ara el biaix, els comentaris tòxics i fins i tot… les al·lucinacions!

El biaix pot ser un gran problema en aquest tipus de models, ja que si el model s’entrena amb textos que reflecteixen prejudicis de la societat, el model probablement els reproduirà en generar text. Així que, els investigadors d’AI han de ser conscients d’aquest risc i treballar per entrenar el model amb dades més diverses i corregir els biaixos que detecten.

Els comentaris tòxics també són una preocupació considerable, ja que poden generar contingut ofensiu per als usuaris. Així que, tocarà continuar entrenant el model per a reconèixer i evitar aquest tipus de contingut, i desenvolupar eines per detectar i eliminar el contingut que pot ferir.

I, finalment, les al·lucinacions poden ser un problema molt seriós si el model genera informació que no és veritable o realista, especialment si s’utilitza per prendre decisions importants en el món real o per creure’s de manera acrítica allò que redacta. En aquest sentit, cal desterrar el comentari que “els bots menteixen o enganyen” perquè no tenen aquesta capacitat conscient. Per solucionar aquest problema, ja existeix un barem de creativitat (temperatura, en diuen), però a més ja s’està treballant per millorar la capacitat del model per distingir entre el que és real i el fet imaginari.

En resum, queda molta feina per a fer, però s’avança a bon pas!

A voltes la passió i les ganes poden més que la raó i el sentit comú. I què en sé jo dels Bots conversacionals? Doncs, poc més enllà de fer-ne un ús gairebé addictiu de ChatGPT i provar-ho en múltiples contextos. I això sí… estar molt al dia de tot el que envolta aquest disruptor amb relació a l’educació en general i a la formació universitària en particular. Dit i fet; el món és dels valents i vaig proposar una formació “exprès” (dos dies de dues hores amb una primera sessió virtual) per a conèixer aquesta nova eina i les possibilitats que té en el nostre dia a dia acadèmic. El títol ben explícit: Parlant amb el futur: aprendre a utilitzar ChatGPT en la nostra docència. I la primera sorpresa; una inscripció massiva (gairebé 80 inscrits) que m’ha obligat a fer 3 torns a meitat d’aquest mes de febrer.

Aquest model de llenguatge natural de codi (mig) obert desenvolupat per OpenAI i capaç de generar textos automàticament, respondre preguntes i, fins i tot, traduir textos, ha deixat bocabadats a molts dels participants. De fet, les novetats que dia a dia apareixien al voltant d’aquesta eina ha estat tan ràpida que de pensar en la docència, s’han ofert molts exemples d’aplicació en la gestió i també en la recerca. Els professors de la Facultat (campus de Pedralbes) i també els de Torribera, van mostrar un gran interès pel ChatGPT i van ser capaços d’entendre el potencial que amaguen aquestes eines d’intel·ligència artificial tot imaginant com integrar-lo en la seva tasca docent. Malauradament, en la segona sessió presencial, el tastet va ser minso atenent que moltes estones el servei estava “down” o no s’hi podia entrar per l’alta demanda d’ús.  Només em cal agrair-los, a tots i totes, la immensa paciència que han tingut.

Personalment, ha estat una experiència molt gratificant ser el formador d’aquest mini-curs i veure com els professors i professores companys/es s’han mostrat tan entusiasmats i han estat capaços de veure les nombroses possibilitats que ofereix ChatGPT. Les enquestes de satisfacció així ho reflecteixen i estic segur que aquesta eina serà d’una gran ajuda per al professorat universitari en un futur ben proper. Repte aconseguit!

D’ençà de la primera edició l’any 205, el GIBAF ha participat de forma ininterrompuda en les Trobades de Professorat de Ciències de la Salut. Enguany, ha tingut lloc la XI edició durant els dies 1, 2 i 3 de febrer al Campus de l’Alimentació de Torribera i, el GIBAF hi ha presentat 4 comunicacions, tres en pòster i una oral. Les aportacions del GIBAF han abordat temes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el grau de Farmàcia, l’ús de qüestionaris de Moodle en Botànica Farmacèutica i una experiència formativa amb estudiants repetidors en format semipresencial. La darrera aportació ha estat la dels professors que participen en els Treballs Fi de Grau amb relació, també, als ODS.

La inauguració va ser a càrrec del rector de la Universitat de Barcelona, que va destacar la importància d’una educació de qualitat en les ciències de la salut i va felicitar els assistents per la seva dedicació a aquesta àrea. A títol personal, aquestes trobades han estat una oportunitat per retrobar-nos amb els companys i companyes i compartir algunes idees innovadores i les millors pràctiques del moment.

Ara a esperar el CIDUI a principis de juliol a la Universitat de Lleida on s’han enviat contribucions per part del GIBAF que, esperem, siguin acceptades.