Acabo de tornar d’una aventura de dues setmanes a Cuba, una terra que et captiva des del primer instant i et deixa amb un remolí d’emocions difícils d’expressar. Aquest tresor del Carib, amb la seva música contagiosa, platges de somni i gent càlida, desprèn un encant indiscutible. Però darrere d’aquesta postal idíl·lica s’amaga una realitat complexa, marcada per obstacles que frenen el seu progrés i el benestar dels seus habitants.
Cuba és una terra de contrasts fascinants. Des de l’encant colonial de l’Havana, Cienfuegos i Trinidad, amb els seus edificis colorits i carrers empedrats, fins a les platges paradisíaques de Cayo Santa Maria i les valls verdes de Viñales, cada racó respira potencial. Les xerrades amb els locals em van revelar un poble enginyós i resilient que reflecteix l’esperit indomable i joiós dels cubans.
Malgrat aquesta riquesa cultural i humana, Cuba lluita contra serioses restriccions. L’embargament econòmic ha creat una escassetat crònica que afecta tots els aspectes de la vida. Aquesta realitat es manifesta en prestatges buits als mercats, infraestructures deteriorades i una economia que s’esforça per mantenir-se a flotació amb constants talls de llum (i aigua) o fins, fins i tot, no disposar dels medicaments més bàsics. Moltes converses deixaven entreveure una barreja de frustració i esperança, un desig de canvi que roman latent i moltes ganes d’emigrar.
En resum, he descobert un país amb un potencial immens i un poble ple de talent i empenta on la bellesa i la melancolia ballen un vals constant. Marxes amb la sensació d’haver conegut un lloc únic, però també amb la preocupació pel futur d’aquesta gent meravellosa. Em quedo amb l’esperança que, malgrat tots els obstacles, el somni d’un futur millor per a Cuba sigui una realitat ben aviat.
