Joan Simon

Descobrir el Líban per les festes de Cap d’Any… una aventura fascinant d’un lloc que ens recorda guerra perpètua. En un país més petit que Lleida s’acumulen segles de diversitat de pobles i religions que es remunten a uns 6.000 anys d’història amb l’arribada dels fenicis, perses, grecs, romans, bizantins, àrabs, creuats, otomans i, finalment, francesos (i ara refugiats sirians i palestins). Si us agrada el fred i la pluja -i malgrat estar a la costa est del Mediterrani- esteu de sort: no hi manca mai la neu, i el mal temps hi és assegurat durant tot l’hivern. I, com no, estant situat al convuls Orient Mitjà no hi manca, tampoc, ni la militarització dels carrers ni l’omnipresència d’Hesbol·là a la vitícola vall de la Bekaa. En resum un país certament tolerant i del tot imprescindible per a qui li agradi la història i les emocions fortes.

Diuen que fer muntanya és fer salut… i a fer de Deu que si això és cert -aquest 2019- hauré fet moooolta salut! Gairebé un centenar de cims en només un any! Ahir amb la Cogulla del Montsant vaig comptabilitzar 288 cims fets del repte dels «100 cims de la FEEC» i ja només en queden 20 per finalitzar el repte. Com sempre, donar les gràcies a totes les colles que m’han permès ser feliç triscant per la muntanya i desitjar-vos… doble ració de refugis, llacs i pics per l’any que comença. Muntanya i salut a tothom!

Ahir, diada de la Nit de Nadal, vàrem fer amb la colla la darrera raquetada del 2019… tot «passejant» les raquetes a l’esquena! Dia esplèndid amb bona temperatura i vent moderat només als cimals, però amb neu categoria «diamant» per la seva duresa que obligà a ser prudents calçant en tot moment els grampons. Amb tot, un excel·lent comiat de la neu pirinenca fins el ben proper 2020! BON NADAL a TOTHOM!

Com en altres ocasions, ahir el GIBAF -del qual tinc el plaer de ser-ne el coordinador- va reunir-se per fer-se la foto de grup enmig d’un profitós «esmorzar de treball» a Can Vilaró. Entre forquillada i forquillada vàrem fer un repàs de la feina feta l’any que finalitza, varem aprovar la memòria econòmica i varem començar a debatre sobre quines activitats podem engegar de  cara al 2020. Capítol apart mereix com celebrem el 15è aniversari del GIBAF com a grup d’innovació docent. Una reunió curta però intensa i, sobretot, ben… profitosa!

Com en anteriors edicions, he tingut l’enorme plaer de participar en el XXII Congrés Internacional EDUTEC 2019 que en aquesta edició s’ha celebrat a la Pontifícia Universitat Catòlica de Perú del  23 al 25 d’octubre de 2019 a la ciutat de Lima. En aquesta XXII edició, el congrés ha tingut com a lema «Tecnologia i innovació per a la diversitat i qualitat dels aprenentatges» i hi ha participat investigadors i docents de més de 20 països diferents. Jornades intenses però ben profitoses amb molts aspectes.

Com a soci d’EDUTEC (Associació per al Desenvolupament de la Tecnologia Educativa i de les Noves Tecnologies aplicades a l’educació) també he participat a l’assemblea de socis que se celebra anualment aprofitant el congrés. Enguany s’ha creat una sèrie de Comunitats de Treball de cara a aprofitar sinèrgies entre els socis.

Per l’any vinent es preveu que el congrés tingui lloc a Màlaga (Espanya) i pel 2021 a Buenos Aires (Argentina). Per poc que pugi… ens hi retrobarem!

Vacancetes caucàsiques de Setmana Santa a Geòrgia, un estat que comparteix com nosaltres la devoció per Sant Jordi que n’és el seu venerat patró. Amb tot, sembla ser que el nom de «Geòrgia» ve d’una deformació de la paraula persa «gurj», amb què es coneixia als georgians… tot i que les Croades es van passejar força per aquest territori i ves a saber. Sembla ser que és un país verd a l’estiu, i a fe de Déu que no és per falta de pluja perquè ha estat plovent tots els dies excepte el d’arribada. La gran serralada del Caucàs té aquestes coses, neu inclosa! No és estrany, doncs, que sigui el país de mida petita (dues vegades Catalunya!) amb major diversitat ecològica; té 12 zones climàtiques i 49 tipus de sòl diferents! Un país on es beu vi georgià i on es mengen els khinkali (uns tortellini gegants farcits) i el kachapuri, una terrible  bomba calòrica a base de pa, formatge fresc, mantega, ou i més mantega. I de postres la churchjela, una mena de “ciris” de coloraines que són nous o avellanes cobertes per una capa de sucs de raïm concentrat. En resum, un país ric en patrimoni i història que val molt la pena descobrir amb tranquil·litat estiuenca.