El proppassat 31 de gener de 2025 vaig tenir el plaer de participar en la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut, celebrada a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta edició, com totes les anteriors, va ser un punt de trobada essencial per a docents de diferents disciplines, amb l’objectiu de compartir experiències pedagògiques i afrontar conjuntament els reptes de la docència universitària en l’àmbit de la salut.
Enguany, vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula rodona el darrer dia que em van permetre aprofundir en un dels temes que m’apassiona: la incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’ensenyament universitari. La sessió va ser una oportunitat per debatre sobre el paper de la IA en l’ensenyament superior i reflexionar sobre les seves potencialitats i riscos des de diferents visions.
Durant la meva intervenció, vaig destacar com la IA ja no és una eina futurista, sinó una realitat que els estudiants utilitzen massivament. Entre els punts clau que vaig abordar, es van destacar la necessitat d’un observatori d’innovació docent amb IA per compartir experiències i bones pràctiques en la nostra facultat i, també, la importància d’incorporar la IA de manera didàctica, aprofitant les seves capacitats per personalitzar l’aprenentatge i millorar l’accessibilitat. Com vaig subratllar en la meva intervenció, crec fermament que la docència sense IA serà, en pocs anys, tan impensable com una docència sense electricitat o sense internet.
A banda de la taula rodona, també vaig col·laborar en un treball presentat en format de pòster, titulat Treball Final de Grau de l’ensenyament de Farmàcia: anàlisi de la rúbrica d’avaluació i rendiment acadèmic. Aquest estudi analitzava l’impacte de la IA en l’elaboració dels TFGs i com, a partir del curs 2023-24, s’ha modificat l’avaluació per donar més pes a la presentació oral i defensa en detriment de la memòria escrita. L’estudi va mostrar com aquesta adaptació permetia reduir l’impacte d’un possible ús abusiu d’eines generatives en la redacció de treballs bibliogràfics, tot incentivant una avaluació més equitativa i centrada en la comprensió i defensa oral dels coneixements adquirits.
Aquestes experiències a la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut han reforçat la meva convicció que la IA no és un perill per a la docència, sinó una oportunitat per transformar-la i adaptar-la a la realitat actual. Tanmateix, em queda un regust agredolç d’aquestes jornades, ja que sovint tinc la sensació que ens quedem massa en discussions sobre privacitat i qüestions ètiques per tal de no enfrontar-nos realment amb la IA i així poder mantenir-nos en la nostra zona de confort amb una docència més clàssica. Si bé aquestes preocupacions són fonamentals, també ens poden servir d’excusa per evitar una transformació necessària i, sobretot, urgent. Cal que afrontem aquest canvi amb valentia i deixem de veure la IA només com una amenaça, sinó com una eina que, ben utilitzada, pot millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de manera molt significativa.