La renovació metodològica en què està abocada la universitat del S. XXI  en el seu esforç constant en la cerca de la qualitat docent, està suposant transformacions profundes en la forma d'entendre tot el procés d’ensenyament - aprenentatge. És per això que a les universitats ens cal continuar desenvolupant les accions necessàries per facilitar –o corregir, si fos el cas- la renovació metodològica de la nostra docència i, a l’hora, experimentar amb el disseny  de nous models docents que facilitin la formació universitària. Per encarrilar aquestes accions entre el professorat, sovint es proposa fer-ho a través dels anomenats Projectes d’Innovació Docent.

En el nou context de l’espai europeu d’educació superior, l’avaluació dels aprenentatges és un dels pilars fonamentals per tal de donar resposta a una formació universitària centrada en el procés d’aprenentatge profund i significatiu de l’estudiant. La importància és doble, a més, si tenim en compte que el mètode d’avaluació té una influència directe en QUÈ i COM aprenen els nostres estudiants.

En aquest marc, i en paral∙lel als nous ensenyaments de grau, el professorat de totes les universitats esta implementant nous criteris d’avaluació i qualificació. No cal dir, però, que a la dificultat de transformar progressivament l’avaluació única a avaluació continuada, s’hi afegeix el fet d’impartir la nostra docència en classes sovint molt massificades. Ens cal, doncs, disposar de nous recursos, nous procediments i noves estratègies d’avaluació encarats, sobretot, a donar resposta a grups grans d’estudiants. És aquí on, bàsicament, l’ajut de les eines tecnològiques es fa del tot imprescindible juntament, sempre, amb bones metodologies docents que ens poden ajudar a cercar fórmules d’avaluació continuada factibles a més d'eficaces i eficients.

En el nou context de l’espai europeu d’educació superior, l’avaluació dels aprenentatges és un dels pilars fonamentals per tal de donar resposta a una formació universitària centrada en el procés d’aprenentatge profund i significatiu de l’estudiant. La importància és doble, a més, si tenim en compte que el mètode d’avaluació té una influència directe en QUÈ i COM aprenen els nostres estudiants.

En aquest marc, i en paral∙lel als nous ensenyaments de grau, el professorat de totes les universitats esta implementant nous criteris d’avaluació i qualificació. No cal dir, però, que a la dificultat de transformar progressivament l’avaluació única a avaluació continuada, s’hi afegeix el fet d’impartir la nostra docència en classes sovint molt massificades. Ens cal, doncs, disposar de nous recursos, nous procediments i noves estratègies d’avaluació encarats, sobretot, a donar resposta a grups grans d’estudiants. És aquí on, bàsicament, l’ajut de les eines tecnològiques es fa del tot imprescindible juntament, sempre, amb bones metodologies docents que ens poden ajudar a cercar fórmules d’avaluació continuada factibles a més d'eficaces i eficients.

En un moment àlgid en l'ús d'Internet apareix el terme d'Identitat Digital del qual -com a professors i investigadors- difícilment ens em podem escapolir. Aquesta identitat en xarxa no és res més que el  conjunt de trets que ens caracteritzen dins un entorn tecnològic.

Estar a la xarxa, vol dir tenir una representació d'un mateix, una identitat digital que construïm a partir de la nostra activitat quan aportem qualsevol mena d'informació al món web. La nostra identitat digital es relaciona llavors amb la dels altres, i és vista per tots d'una forma subjectiva que definirà la nostra reputació digital. Aquestes identitats digitals poden coincidir o no amb la identitat de la persona en la vida real i l'homogeneïtat entre aquestes dues identitats repercuteix en aparença més fidel de nosaltres i un entramat social més consolidat.

Reputació i visibilitat en xarxa que hem de treballar i cuidar i de la qual no ens hem de sentir esclaus. Aquest curs pretén posar-nos al dia i donar algunes estratègies per adaptar-la a la nostra voluntat.

En el nou context universitari del segle XXI, cada vegada se’ns reclama més als docents que  el procés d’aprenentatge sigui actiu, col·laboratiu i, sobretot, significatiu per a  l’estudiant. Les plataformes o entorns virtuals d’aprenentatge ens poden ajudar en aquest propòsit, i Moodle n’és un bon referent atès que utilitza una interfície fàcil i intuïtiu amb el qual resulta senzill familiaritzar-se ràpidament. Disposar de nous recursos, no implica directament cap millora docent si aquesta no va acompanyada d’un canvi de rol del professorat per tal que aquest ho implementi en noves estratègies i bones metodologies docents que assegurin una millora del procés d’ensenyament-aprenentatge en el seu conjunt.